Tot temps passat no va ser millor. Una notable quantitat de les obres literàries, poètiques i assagístiques d’aquest 2024 van fins a èpoques fosques que ens ho demostren. David Uclés, per exemple, revisita la guerra civil espanyola, però ho fa guiat pel realisme màgic. Andrés Trapiello es mou al Madrid dels mateixos anys i ofereix un retrat de la ciutat i dels seus entrellats clandestins com mai, mentre que Theodor Kallifatides retrata la seva infantesa i adolescència en una Grècia devastada per la guerra. Un país, el de Kallifatides, que guarda certes semblances amb l’ Espanya de Franco en què va créixer Ignacio Martínez de Pisón, malgrat que aquesta última, tal com el mateix escriptor reflecteix a les seves pàgines, va acabar evolucionant a marxa lenta. També ho va fer la Romania de Corina Oproae arran de la descomposició del règim de Ceausescu. La guanyadora del premi Tusquets va ser testimoni en la infantesa de les barbaritats que el dictador va cometre en els seus límits i porta algunes d’aquestes experiències al paper.
Dels estats autocràtics en parla precisament Anne Applebaum i de com aquests tenen estructures financeres, serveis de seguretat i experts tecnològics que proporcionen propaganda i desinformació. Timothy Snyder, per la seva banda, posa sobre la taula la paraula llibertat i adverteix que estem a prop de perdre-la si no fem res per impedir-ho. El cert és que ningú no se sent còmode amb un món violent capaç d’apunyalar Salman Rushdie, que, per sort, va viure per explicar-ho.
Elisenda Solsona, David Uclés, Solvej Balle, Martínez de Pisón i Francesc Parcerisas, el millor del 2024
Pot ser que aquesta violència sigui una de les preocupacions més grans del nostre temps i la que ha provocat que les llibreries vagin al passat per comprendre millor el present i provar d’avançar el futur. Tot i que no és l’únic que ens manté intranquils. La maternitat, així com la indústria que gira entorn de la fertilitat i la reproducció, és un altre dels temes més presents d’aquest any literari, tal com demostra Elisenda Solsona. El mateix passa amb les relacions entre pares i fills, plàcides per fora, però plenes de complexitats a l’interior. Només cal llegir Xita Rubert per comprovar l’ansietat que això pot comportar, molt semblant a la que genera llegir el projecte literari de set volums de Solvej Balle, en què el lector es pregunta si ell també està immers en un bucle etern. Per sort, sempre queda la lectura, la millor escapatòria.
Narrativa traduïda
1. Solvej Balle. El volum del temps I (Anagrama)
Quan l’escriptora danesa va iniciar aquest projecte de set novel·les, no va imaginar mai que la crítica la titllaria de “fita” de les lletres del seu país. Pot ser que en part es degui que ha aconseguit despertar a la gran majoria de lectors les mateixes sensacions d’extranyesa i angoixa que viu la protagonista, Tara Selter, una llibretera antiquària que, sense saber com, s’endinsa en un bucle infinit doncs, tot el que s’esdevé el 17 de novembre es reitera.
Lee también'El volumen del tiempo': ¿Qué harías tú si vivieras una y otra vez el mismo día, el 18 de noviembre?
Un déjà vu que prova d’explicar al seu marit Thomas, incapaç d’entendre el que la seva companya prova de dir-li. Tampoc no ho faran la resta de persones, la qual cosa provoca que Tara es quedi cada vegada més aïllada en un temps sense temps. Per si fos poc, només ella sembla estar sotmesa al pas de la vida, ja que és l’única que envelleix. Els lectors en espanyol deuran esperen la continuació d’aquesta trama que a Dinamarca ja va pel cinquè volum.
Solvej Balle
2. Paul Auster. Baumgartner (Edicions 62 / Seix Barral)
L’última novel·la d’Auster és la història de superació d’un dol, protagonitzada per un professor de filosofia que està a punt de jubilar-se però que no sap viure sense la seva dona.
3. Theodor Kallifatides. Una pau cruel (Galàxia Gutenberg)
Traduïda per primera vegada a l’espanyol, la novel·la forma part de la trilogia que el va encimbellar com a escriptor i que retrata la seva infantesa i adolescència en una Grècia devastada per la guerra.
4. Colm Tóibín. Long Island (Amsterdam/Lumen)
Ha fet falta esperar quinze anys per llegir la seqüela de Brooklyn i saber què se’n va fer d’Eilis Lacey i el seu marit, Toni Fiorello. Un matrimoni que comença a trontollar.
5. Emma Cline. La convidada (Anagrama)
Cline confirma la promesa que va suposar el seu debut, Les noies, amb aquesta novel·la que segueix una jove escort de 22 anys que fuig sense diners ni cotxe.
Narrativa en català
1. Elisenda Solsona. Mammalia (Males Herbes)
La primera novel·la d’Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984) narra una distopia en un món en la qual les dones no poden tenir fills de manera natural i l’Estat controla tot el procés. Sempre fa fred i els volcans, que han entrat en erupció, escupen cendra arreu. Mentre tot això passa, la Cora busca les seves arrels per desentranyar un misteri del qual farà còmplice el lector.
Lee tambiénElisenda Solsona: “El desig irrefrenable de maternitat et pot conduir a la bogeria”
Solsona teixeix una trama que anima el lector a reflexionar sobre la maternitat com a condició femenina necessària a través d’una forta crítica a la indústria de la fertilitat i la reproducció. I ho fa a través de la ficció ja que, com la mateixa autora reconeix, no li resultaria gens fàcil escriure un assaig sobre aquests temes. Va començar escrivint un conte que no va trigar a convertir-se en novel·la breu i, amb el temps, i després de sumar-li trames i incògnites, en el llibre que és avui.
Foto PAULA SAMA 30/08/2024. Entrevista a Elisenda Solsona, escritora y profesora de secundaria catalana, publica su novela “Mammalia” (Malas Hierbas). Fotografiada en la Librería Ona, en Barcelona.
2. Alba Dedeu. La conformista (L’Altra / Sexto Piso)
Alba Dedeu ha trigat dotze anys a tornar a publicar, i s’estrena com a novel·lista amb una obra en què narra la vida de l’Eva, una noia que ven pollastres a l’ast, però no té clar si és això el que volia.
3. Manuel Baixauli. Cavall, atleta, ocell (Periscopi)
La relació d’un fuster perfeccionista amb el seu fill, primer adolescent problemàtic i després cineasta de cert èxit, serveix a Baixauli per preguntar-se sobre el sentit de l’art en un món sembrat dels personatges fascinants que poblen el seu món literari.
Lee tambiénLa màquina perfecta de Manuel Baixauli
4. Carme Riera. Una ombra blanca (Edicions 62 / Alfaguara)
Hi ha vida més enllà de la mort?, es pregunten tant l’autora com la seva protagonista, una soprano que diu haver tingut una sensació agradable i lluminosa durant una crisi cardíaca.
5. Albert Pijuan. La gran substitució (Angle / Sexto Piso)
Una esbojarrada novel·la que reflexiona sobre la identitat de la mà del Dino, un pacient que parla de la seva esbojarrada i complexa vida mentre espera una intervenció de cirurgia plàstica.
Narrativa en castellà
1. David Uclés. La península de las casas vacías (Siruela)
Narrar la Guerra Civil espanyola en clau de realisme màgic és una cosa que no s’havia fet fins ara. Uclés proposa una història on el fantàstic apuntala la cruesa del real i que parteix de Jándula, un Macondo andalús que és un transsumpte de la localitat jaenesa de Quesada.
Així que avanci les seves pàgines, el lector serà testimoni de la deshumanització d’un poble, la descomposició d’una família i la desintegració d’un territori. Una trama en la qual es creuen els camins de personatges ficticis –com Odisto, María i els seus set fills – amb les d’eminències com Unamuno, Picasso, Rodoreda, Orwell, Azaña o Hemingway, entre altres. La novel·la, que va d’Alfons XIII i la seva gana sexual a tota mena de matances, és fruit de quinze anys de feina i d’investigació.
David Uclés
2. Xita Rubert. Los hechos de Key Biscaine (Anagrama)
L’autora guanya l’Herralde amb una novel·la que convida a viatjar a la Florida més extravagant i que està protagonitzada per una nena que està deixant de ser-ho.
3. Corina Oproae. La casa limón (Tusquets)
Els anys de descomposició del règim de Ceausescu vistos pels ulls d’una nena és la proposta de l’escriptora i traductora romanesa, guanyadora del premi Tusquets.
4. Gabriel García Márquez. En agosto nos vemos (Random House)
La novel·la pòstuma del Nobel colombià està protagonitzada per una dona de mitjana edat que viatja cada 16 d’agost a l’illa on està enterrada la seva mare.
5. Andrés Trapiello. Me piden que regrese (Destino)
Concebuda fa 30 anys, Trapiello reconeix que aquesta és la novel·la que sempre va voler escriure. Una història d’amor en temps bèl·lics al Madrid dels anys quaranta.
Assaig, memòries i crònica
1. Ignacio Martínez de Pisón. Ropa de casa (Seix Barral)
Nen al Logronyo dels seixanta, noi a la Saragossa dels setanta i aprenent de novel·lista a la Barcelona dels vuitanta. Ignacio Martínez de Pisón regala als lectors unes memòries literàries que acosten una mica més el seu món i la seva gent i que conformen el relat de gestació d’un dels escriptors més sòlids de la narrativa espanyola. Una autobiografia on el personal va obrint les portes a la nostra història contemporània i en la qual es reflecteix els profunds canvis viscuts per la societat espanyola, que en molt poc temps passa d’una rància dictadura a una democràcia consolidada que s’integra a Europa.
Un llibre atapeït de suculentes anècdotes i de trobades amb personatges de la talla de Carlos Barral, Luis Buñuel, Enrique Vila-Matas o Javier Tomeo. L’autor no escatima en retrats de tots ells, tan exactes com incisius, aplaudits majoritàriament per tots aquells que segueixen de prop el món literari.
2. Xavier Pla. Un cor furtiu (Destino)
El professor Xavier Pla, que no té cap vincle familiar amb Josep Pla, dedica a l’escriptor un assaig que permet conèixer millor la seva personalitat, les seves idees polítiques i les seves relacions.
Lee tambiénLa biografia més completa de Josep Pla
3. Antoni Puigverd. Ocell de bosc (Libros de Vanguardia)
Segona aportació dietarística de l’autor, deu anys després de La finestra discreta. Una invitació a conèixer el seu món i el seu diàleg amb el temps present i amb el seu entorn.
Lee tambiénAntoni Puigverd, alta prosa per l’esperança
4. Salman Rushdie. Cuchillo (Random House)
L’autor angloindi narra l’atemptat islamista que va rebre enmig d’un acte literari l’agost del 2022 i que el va fer perdre la visió a l’ull dret i tot tipus de por.
5. Clara Serra. El sentido de consentir (Anagrama)
És tan clar i irrefutable com sembla el concepte de consentiment? L’exdiputada de l’Assemblea de Madrid explora els seus matisos i contradiccions.
6. J. E. Ruiz-Domènec. Un duelo interminable (Taurus)
L’historiador explora el combat d’idees i la lluita entre corrents historiogràfics que es produeix durant l’últim segle i mig.
7. Timothy Snyder. Sobre la libertad (Galaxia Gutenberg)
L’historiador i intel·lectual recorda que la llibertat és el gran compromís democràtic, però que hem perdut de vista el que significa, i això ens està portant a una crisi mundial.
8. Anne Applebaum. Autocracia S.A. (Debate)
La periodista i historiadora publica un assaig sobre els dictadors que volen governar el món que li va valer el premi de la pau a la Fira del Llibre de Frankfurt.
9. Julià Guillamon. El rellotge verd (Anagrama)
L’autor ofereix les memòries novel·lades d’un jove de família treballadora de Poblenou que sorgeixen arran d’haver oblidat en un calaix un rellotge Benetton by Bulova.
Lee tambiénLa màquina del temps de Julià Guillamon
10. Yuval Noah Harari. Nexus (Edicions 62 / Debate)
L’autor d'èxits globals com Sapiens aborda a les seves pàgines el punt d'inflexió i els perills que considera que suposa la intel·ligència artificial.
Poesia
1. Francesc Parcerisas. Triomf del present (Quaderns Crema)
Aquest volum recopila bona part de l’obra poètica de l’autor de Begues fins a l’any 2000. Part d’aquests versos provenen de primers títols, avui dia descatalogats. D’altres són inèdits i uns com més formen part de la seva biografia literària i són un testimoni únic de la formació emotiva, estètica i política de l’autor, figura justa de la poesia catalana moderna, que ha complert aquest any ni més ni menys que vuitanta anys.
Lee tambiénFrancesc Parcerisas o un present que als 80 anys continua triomfant
Amb aquest llibre, Parcerisas torna doncs a la seva joventut i comprova el molt xop que estava la seva feina de Salvat-Papasseit i de Pavese, tal com ell mateix va reconèixer a aquest diari. Escrita al llarg de trenta-cinc anys, la seva obra, tal com s’aprecia en aquest volum, té entre els seus objectius principals alleugerir el passat, malgrat que per això s’hagi d’explorar la cara amarga de la vida.
2. Adrià Targa. Arnau (Proa)
Poema narratiu o novel·la en vers? El que sí que queda clar és que aquesta obra és alhora, per paradoxal que soni, un descens als inferns i una oda a Barcelona.
3. Àlex Susanna. Tot és a tocar (Proa)
Una de les notícies més tristes que deixa aquest 2024 és la mort d’Álex Susanna, un dels connectors més grans de la cultura catalana amb el món. Aquest és el seu llibre pòstum.
4. Jon Fosse. Poesía completa (Sexto Piso)
Primer volum de la poesia completa del Nobel de Literatura, un autor l’obsessió del qual és la llum. Una llum mística que fa el possible perquè emani de cada un dels seus versos.
5. Miriam Reyes. Con (La Bella Varsovia)
En els seus versos, la poeta apel·la a la importància del vincle, però també a les circumstàncies en les quals alguna cosa succeeix i a com reaccionem davant elles.
Lee tambiénEl club dels paraulistes
