“L’ombra d’una vida anterior sempre et persegueix”, diu el periodista Toni Ayala, que dimecres presenta a la llibreria Alibri Segona vida (Pensódromo), un recull de relats que és el seu debut literari. Hi participen, a més de l’editor Pablo Odell, l’editora i periodista Rocío Carmona i els prologuistes del llibre, el psiquiatre –i lector expert de La Vanguardia– Ramon Andreu Anglada i el fotògraf Juan Lemus. Qui no hi pot ser és Miquel Fuster, que va il·lustrar bona part dels contes però va morir el 2022, abans que es publiqués el llibre. Discret, al fons de la sala, plena, hi ha també el vicedirector del diari, Enric Sierra.
“Hi havia una vegada...”, comença llegint Carmona: és l’arrencada del primer relat, El paraulista, sobre un home que té l’ofici de regalar paraules noves a la gent que les necessita per refer el rumb vital. Tots som paraulistes, en una bona conversa. Ayala recorda que al llibre tracta “la deshumanització de la societat”, però ho fa, a més de amb paraules, posant l’accent, conclou Carmona, en el fet que “l’amor ens salva, ens permet seguir el fil de les segones vides”. Quantes vides tenim? I si tinguéssim més vides, què en faríem? Ayala en comença una de nova com a autor literari, acomplint un somni.
Juan Lemus, Toni Ayala, Rocío Carmona i el doctor Ramon Andreu Anglada, a la llibreria Alibri
Una estona després, a La Deskomunal, Miriam Reyes presenta dins el cicle Horiginal el seu nou llibre, Con (La Bella Varsovia). Reyes, nascuda a Ourense, criada a Caracas i que viu a Barcelona, també ha tingut unes quantes vides, i a l’escenari ho celebra acompanyada per l’electrònica minimalista de la poeta Anna Pantinat al theremin i sintetitzador. Reyes comença amb un sospir loopejat. “Anem a fluir en aquest recital que no hem assajat abans”, diu abans de dir que “desnuda como una cinta te ofrezco / la oscuridad del nudo” mentre rebrega i fa sonar una cinta magnètica davant del micròfon. Les poetes programadores, Raquel Santanera, Maria Sevilla i Laia Carbonell, pugen a recitar una part del llibre a tres veus, paraulejant rítmicament. És l’última cita de l’any, i es converteix una festa quan l’autora reparteix espanta-sogres i tothom fa xerinola mentre reciten Al fin (dedicatoria celebrante). I continua quan Santanera subhasta el calendari que cada any dissenya Francesc Gelonch per l’Horiginal –enguany la majoria dels exemplars han desaparegut–, i aconsegueix col·locar-ne uns quants a bon preu per recuperar la inversió. La poeta Maria Isern n’ha aconseguit un, i també Eduard Escoffet, acabat de nomenar director de la Institució de les Lletres Catalanes. Entre el públic hi ha el músic Daniel Sàez i l’escriptor Joan Vigó, no sabem si amb calendari o sense.
L’endemà, l’Ateneu Barcelonès ha programat un acte solidari en suport a la reconstrucció del sector cultural: “I després de la dana, què?”. La presidenta de la institució, Isona Passola, recorda que “els aiguats han afectat tota la cultura catalana” i, moderats per l’escriptora Núria Cadenes, l’editor de Tres i Quatre Jan Brugueras, l’escriptora Emma Zafón i l’editor d’Ara Llibres Joan Carles Girbés ens posen al dia entre pèrdues del sector –editorials, llibreries, distribució– i ajuts –alguns anuncis i poca realitat–, i la ràbia acumulada. “Hi ha hagut molta incompetència, però cal construir una alternativa col·lectiva”, diu Cadenes, que qualifica el llibre solidari –i col·lectiu– Renàixer del fang com un miracle, perquè s’ha fet en quinze dies. L’editor d’Afers, Vicent Olmos, i les llibreteres Arantxa Carceller i Eva Vázquez, de La Moixeranga de Paiporta, expliquen en vídeo com els ha afectat el desastre i com intenten sortir-se’n. Cadenes conversa amb l’expresident de les Corts Valencianes i senador per Compromís Enric Morera i el director de VilaWeb, Vicent Partal, que assegura que els valencians “sempre hem viscut entre el fang i l’aigua” i la tragèdia posa de manifest el tracte colonial que s’ha rebut des de Madrid. Per Morera, la situació es pot capgirar “sense postureig, unint el poble valencià indignat, i no només l’esquerra”.
Per acabar, com ha dit Lluïsa Julià, “perquè no oblidem que som vius”, la música flueix amb el jazz del quartet del saxofonista alcoià Enric Peidro, Marc Martín al piano, Queralt Camps el contrabaix i Olivier Rocque a la bateria. Sota la mirada del trompetista Ricard Gili, llegenda del jazz català, Peidro acaba amb una inspirada improvisació jazzística a partir, esclar, de La Muixeranga d’Algemesí. Som vius i tornarem a néixer tantes vegades com calgui. Som paraulistes.
Lee también
