Si escrivim els binomis “abstinència sexual” o “celibat voluntari” a les xarxes socials, ens trobarem molts vídeos de caràcter religiós o conservador que ens conviden d'una forma o una altra a evitar la masturbació i les relacions sexuals fora de la seva funció reproductiva. Però també trobarem una gran quantitat de vídeos d'homes i dones que, sin una motivació religiosa darrere, comparteixen les motivacions i experiències que els han portat a triar de forma conscient no tenir relacions sexuals.
Són dones cansades del pick up culture (cultura del ligoteo), que se senten saturades d'acumular relacions “de descart”; altres que han decidit deixar de relacionar-se amb homes davant l'auge del masclisme i l'extrema dreta; i fins i tot influencers que el veuen com una forma de compte de la seva energia en termes espirituals; i fins i tot manfluencers que asseguren que la “retención seminal” és la clau per assolir l'autocontrol i la disciplina que necessiten per ser la seva “millor versió”.
M'ha aportat molta pau. Vaig poder treure-li el focus als homes, perquè no siguin el centre d'atenció de la meva vida. Deixar de posar tota l'energia allà
“m'ha aportat molta pau, no m'he ratllat tant. Quan veig que una persona no va, ja està. També m'ha ajudat a no perdre tant el temps i, en canvi, poder centrar-lo més en projectes meus. Vaig poder treure els homes del focus, perquè ja no siguin el centre d'atenció de la meva vida. Deixar de posar tota l'energia allà”, explica Eira Scheper, de 31 anys, a Guayana Guardian. Aquest desembre compleix un any de “celibat voluntari”.
En el seu cas, “celibat voluntari” no significa tancar-se en banda als homes. Durant aquest any ha conegut gent, però “no ha anat mai més enllà de la primera cita”. Ella prefereix evitar la intimitat sexual fins a no assegurar-se que amb l'altra persona hi pot haver “alguna cosa més”. “Amb l'últim amb el qual vaig quedar hi va haver un petó. Però, abans de continuar avançant, vaig preferir tenir una conversa com adults. Preguntar-li des del principi, ‘sent, què vols?’. I si no em quadra no perdre el temps”, indica Scheper.
“La part sexual no és l'important per a mi, sinó que és una conseqüència. No connecto sexualment amb gent que sé que no podré connectar emocionalment. En el meu cas, l'emocional i el sexual van bastant de la mà”, aclareix i afegeix: “Si veig que no volem el mateix, que no anem en la mateixa direcció, prefereixo no avançar més. He intentat tenir embolics d'una nit per satisfer-me, però em vaig adonar que prefereixo fer-ho sola a casa meva, i no ficar algú pel mig, perquè al final acabo més enganxada”.
L'abstinència sexual sol sorgir per qüestions alienes a la voluntat: problemes de parella, disfuncions sexuals, situacions traumàtiques..
Per a Eira, el canvi en la seva manera d'encarar les relacions sexoafectivas va sorgir a partir d'una mala experiència prèvia. “Vaig conèixer algú amb qui anava tot molt bé al principi, semblava que anàvem cap a una direcció, em tractava com si fos la seva nòvia, però després em va dir que no volia gens seriós. Després d'això, vaig decidir que en el futur anava a fer-ho d'una altra manera. Jo tinc molt clar el que vull i, mentre que no trobi algú que vulgui el mateix, em mantindré al marge. No m'interessa”, assegura ella.
L'abstinència sexual voluntària no és una pràctica que la sexòloga Sílvia Catalán hagi vist en pacients en la seva consulta. Tampoc -observa-, es tracta d'una cosa socialment estesa. “La base sol estar en algun tipus de trauma, de males experiències passades, de situacions que es busqui evitar. Vincular-te sexualment amb algú implica obrir la teva intimitat a aquella persona. Si t'han fet mal prèviament o si sents que pot ser una cosa amenaçadora, evidentment pugues que prenguis la decisió de tancar aquella porta de forma conscient”, explica l'experta.
Per la seva part, la psicòloga de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella, Ainhoa Comas, explica que tampoc no és una situació que trobin en consulta. “Quan ve algún paciente amb algun tipus d'abstinència sexual, sol ser per qüestions alienes a la seva voluntat, com poden ser problemes de parella, disfuncions sexuals, situacions traumàtiques, etc.”. A més dels anteriors, els motius més freqüents són la falta de desig sexual o un desig hipoactiu, els problemes de salut o autoestima.
Recordo haver-me despertat un matí al costat d'una persona i sentir rebuig, fins i tot físicament. Allà va ser quan vaig fer un clic
Anya Le Coq és creadora de contingut sobre sexe a internet
Anya Marie Le Coq també va compartir la seva experiència amb l'abstinència sexual en xarxes socials. “Van ser tres mesos, que per a molta gent és poc, però des de la meva postadolescència no m'havia passat mai d'estar tant temps relacions sexuals sense tenir”, indica ella. Ella és sexòloga i creadora de continguts. “Parlo de sexe pràcticament tots els dies, tinc OnlyFans, tinc un aspecte bastant vistós. Suposo que l'extrema sexualització tan constant durant tant temps, ha fet que d'alguna manera comencés a perdre el plaer del sexe”, recorda Le Coq i apunta: “Necessitava tenir relacions amb algú amb qui veritat em sentís connectada, que hi hagués algun tipus de vincle afectiu, encara que no fos romàntic”.
Va ser fa un any quan va decidir prendre aquests mesos de descans. “Després d'acabar una relació amb anades i voltes, vaig començar a sentir-me molt sola i utilitzar el sexe per no sentir-me així. Recordo haver-me despertat un matí al costat d'una persona i sentir rebuig, fins i tot físicament. No volia que fos allà. Em vaig adonar que no havia experimentat plaer realment, que no havia gaudit i no em sentia bé. Allà va ser quan vaig fer un clic”.
Lee también
Encara que hagi pogut durar poc temps, per a ella va ser un abans i un després en la seva manera de viure la seva sexualitat. “Va ser un punt d'inflexió que va modificar la meva manera de veure el sexe. Ara tinc molt menys sexe que abans però en gaudeixo molt més. Valoro molt més la qualitat que la quantitat. Les poques vegades que tinc relacions sexuals, és amb algú amb qui realment vull estar”, assegura.
Per a la sexòloga, “molt sovint, més del que creem, utilitzem el sexe per omplir buits o com a moneda de canvi. Fins i tot de vegades ens fiquem al llit d'aquí una parella sense voler-ho fer o per compromís. Crec que de vegades és molt important detenir-nos i tenir aquest tipus de converses amb nosaltres mateixos, preguntar-nos si sentim que la nostra vida sexual és sana”. Sobre aquest punt, aclareix: “Tenir una vida sexual sana no significa tenir relacions tots els dies, ni de bon tros. Significa ser coherent amb la teva sexualitat i els teus impulsos: no fer res que no vulguis fer i intentar fer el que sí que desitges”.
Tendim a enllaçar relacions sense pensar si realment ens ve de gust. Actualment amb les apps de lligar tot és massa accessible i fàcil
“L'empoderament femení no significa tenir relacions sexuals amb tot el món, suposa que puguis fer-ho si així ho desitges i que no ho facis si no vols. Es tracta que puguis tenir relacions sexuals lliures, amb qui tu vulguis. Però no estàs obligada a tenir-les”, aporta la sexòloga Sílvia Catalán.
Irene, 31 anys, va practicar el “celibat voluntari” durant un any i mig. “Després de passar per diverses relacions amoroses que no van acabar bé, em vaig adonar que la majoria de persones tenim tendència a enllaçar relacions sense parar a pensar si realment ens ve de gust. Actualment amb les apps de lligar tot és més accessible i fàcil. Em vaig plantejar si realment estar sola me n'aniria bé i ho vaig provar”, explica. Encara recorda el moment en què va prendre aquella decisió: “Vaig parlar amb noies per Tinder que tenien molta pressa per quedar i veure'ns i em vaig atabalar”.
Aquell temps el va ajudar a “obrir una mica la ment i sortir d'aquell bucle que tenim preestablert”, diu Irene i apunta: “Avui sento que aquell any i mig m'ha fet aprendre a posar limitis i a donar més valor al que m'agrada, independentment de si aquesta més o menys acceptat socialment”.
Passat el temps, va sentir que estava a punt per tornar a relacionar-se sexoafectivamente. “Em vaig retrobar amb una persona amb la qual fa anys ja havia passat alguna cosa i ja teníem aquella confiança. Realment no va ser prendre la decisió de trencar el celibat com a tal, simplement se'm va posar una situació davant en la que em vaig sentir còmoda i va sorgir”, indica.
La psicòloga de l'Institut d'Estudis de la Sexualitat i la Parella, Ainhoa Comas, apunta que “En el moment en què les esmentades relacions generen més estrès o insatisfacció que plaer, hem de poder prendre consciència, cuidar-se i reflexionar sobre el que es vol realment. És important poder identificar-lo per poder trencar aquells cicles que generen malestar, que no són funcionals, per poder establir maneres de relacionar-nos i de connectar amb nosaltres mateixos, que ens permetin gaudir i viure la nostra sexualitat de forma plena i satisfactòria”.
D'aquesta forma, assegura que “Poder donar-se aquell temps pot permetre reflexionar sobre quin tipus de relacions sexuals i/o sexoafectivas es manté i com et sents amb elles, podent entendre i avaluar sobre el que realment desitges en les teves relacions i en la teva vida sexual, coneixent-te millor i establint límits saludables”.
Retenció seminal
“Cuidar o estalviar energia”
L'abstinència sexual, ja sigui des de comptes de perfils relacionats al “desenvolupament personal” i a l'espiritualitat, com des d'altres de manfluencers o coaches de masculinitat, apareix com una pràctica, un “repte” o mecanisme per cuidar el cos -entès com “un temple-”, per estalviar energia molt valuosa i d'increïble potencial creatiu que, de tenir relacions sexuals amb altres o un mateix, es
perd
ria. Alguns comparteixen els seus “recorreguts” de diversos dies o fins i tot mesos de “retenció seminal”(no ejacular) o “#NoFap” (que significa únicament “no a la masturbació”) i asseguren, amb certs matisos, que això els ha aportat força de voluntat, autocontrol, disciplina, concentració, productivitat, els ha fet necessitar menys hores de son, els ha millorat la seva autoestima i fins i tot els ha tornat més “magnètics” o atractius per a les dones.
“No està demostrat que aquesta associació d'idees sigui certa. Hem d'anar amb compte amb les informacions, perquè es creen molts dels mites que condicionen la vida sexual dels pacients que atenem en consulta”, diu la psicòloga Ainhoa Comas i apunta: “Dit això, és cert que si el relacionem amb aquella despesa d'energia que es pot reconduir cap a una activitat “més productiva”, amb el fet d'eliminar factors de distracció i fins i tot amb un acte de disciplina per gestionar l'autocontrol davant l'abstinència sexual, pot tenir cert sentit, però no és una realitat comprovada. Per a moltes persones, tenir una vida sexual saludable i satisfactòria pot ser una font de benestar emocional i físic, la qual cosa també pot contribuir a un millor enfocament i productivitat, així com en un estat de més relaxació i millor processament cognitiu”.
Això de la retenció seminal ve de la filosofia oriental, el tantra. No té cap base científica (...) Si tu tens un desig o impuls sexual, no funciona
“Aquests influencers que promouen l'abstinència sexual no només de les relacions sexuals sinó també de la masturbació solen ser homes i bàsicament parlen d'ella com un estalvi d'energia. Això ve d'algunes filosofies orientals, del tantra, on s'explica l'ejaculació com una pèrdua d'energia. Això no té cap base científica. Una o dues ejaculacions al dia no faran que perdis l'energia del teu cos”, assegura la sexòloga Sílvia Catalán i apunta: “Pot ser que fer això de forma consent les d'una sensació de control, de disciplina. Però si tu tens un desig o impuls sexual, això no deixa de ser com una dieta estricta que planteja deixar de dinar. No funciona. Aquell desig en algun moment es despertarà”.
“Aquestes tendències que apareixen en xarxes socials tenen a veure amb un concepte tàntric espiritual. No estic a favor d'aquest tipus de repressió. No és sana biològicament”, sosté per la seva part la sexòloga Anya Le Coq i assegura: “Està demostrat, per exemple, que l'ejaculació freqüent ajuda a prevenir el càncer de pròstata. Em sembla molt bona la idea prendre't un descans si sents que ho necessites. En el meu cas, fins i tot sentia que el meu cos m'ho estava demanant. Però no reprimir les teves ganes de tenir relacions sexuals per espiritualitat”.
Moviment 4B i #Decentermen
Arran de la victòria de Trump als EUA, es va viralitzar en xarxes socials el “Moviment 4B, sorgit el 2019 a Corea del Sud (encara que diversos usuaris afirmen que no es va tractar mai d'un moviment mainstream). El “deixar de tenir sexe” és un dels quatre “principis” a què al·ludeixen les 4 ‘B's, fan referència a dones que no volen tenir relacions sexuals, tenir cites, casar-se ni tenir fills amb homes.
Una altra tendència associada, també molt fort en TikTok és la de #decentermen, on moltes usuàries promouen “treure als homes del centre” de les seves vides, deixar de buscar la seva validació, focalitzar-se en les seves necessitats i benestar, com també deixar de prioritzar el consum de productes intel·lectuals i de lleure realitzats per homes. Per a algunes d'elles, deixar de tenir relacions sexuals amb homes també forma part d'aquell procés.
Estem davant un ‘dèficit masculí’: és a dir, falten homes preparats que les dones al mateix nivell de consciència social i sensibilitat
“Tot el que fem és polític, inclosa la nostra sexualitat. Per la qual cosa, l'expressió de la nostra sexualitat és sempre una postura política”, explica la sexòloga Sílvia Catalán, encara que adverteix: “Al posicionament polític concret del 4B l'agafaria una mica amb pinces, perquè també se l'ha associat a cert classisme, transfòbia i homofòbia”. Segons ella, “no sé si podem parlar de què amb l'auge del masclisme hagin moltes dones que s'hagin plantejat la seva sexualitat. Però sí que estem davant un ‘dèficit masculí’, és a dir, que falten homes preparats al mateix nivell de consciència social i sensibilitat”.
“La política té bastanta influència en les nostres relacions sexoafectivas. La forma en què ens relacionem amb els altres sol estar influïda per les nostres creences i valors, així com per dinàmiques de poder presents en la societat, per exemple els rols de gènere”, diu per la seva part la psicòloga Ainhoa Comas i aclareix: “Per exemple, algunes persones poden reflexionar sobre com les seves relacions poden perpetuar desigualtats de gènere o com les seves eleccions sexuals poden ser una forma de resistència davant certes normes socials. A més, moviments com el feminisme han portat a una consciència més gran sobre com les relacions poden estar interconnectades amb qüestions de justícia social. Per tant, és cada vegada més comú que les persones considerin l'impacte polític de les seves relacions, buscant maneres d'alinear les seves vides personals amb els seus ideals i valors”.