Moltes de les novel·les gràfiques de Keum Suk Gendry-Kim (Goheung, Corea del Sud, 1971) tenen la història del seu país, i especialment la guerra civil i la Segona Guerra Mundial, com a context, com és el cas del seu primer èxit a Espanya, Herba (per The New York Times va ser el millor llibre de l’any), sobre les esclaves sexuals anomenades dones de consol; L’espera, que tracta la separació de les famílies –i que ara s’acaba de publicar també en català–, o Perros, sobre els vincles familiars a partir d’unes mascotes que al seu país han estat històricament maltractades –i sí, també es menjaven–. Ara es publica aquí Mañana será otro día (Reservoir Books), que tracta les dificultats de ser mare –o pare– i el dol per no aconseguir-ho.
Ho fa a través de la vida de Bada i San, una parella d’uns trenta anys que intenten tenir un fill i no ho aconsegueixen, amb els problemes físics i psicològics que això comporta, un argument amanit amb les relacions amb els seus amics i les seves famílies –les mares, en especial–. En paraules de l’autora, “encara que la infertilitat sigui el tema principal, el que vull transmetre concerneix la vida en general, la vida d’una dona, d’un ésser humà, en qui la família és molt important, el més estimat i alhora qui més et pot ferir”. “La motivació d’escriure aquesta novel·la gràfica –continua– té a veure amb els canvis físics que sent una dona amb l’edat, a més dels canvis durant un embaràs. A l’entrar en la cinquantena vaig notar canvis que em van fer preguntar-me sobre el meu cos i la vida per si mateixa, les preguntes generals com on vaig o d’on vinc, i reflexionar sobre la meva vida passada”.
L’artista de còmic sud-coreana, fotografiada recentment a la seu barcelonina de Penguin Random House
El llibre beu de la vida real de l’autora, però va més enllà de la seva experiència: “Gairebé en totes les meves obres hi ha elements autobiogràfics en una mesura o una altra, però per protegir els personatges del meu entorn, he canviat els noms i la situació. En la vida real, la meva experiència va ser molt dura, molt difícil, vaig patir molt, però d’aquell dolor, d’aquella aflicció, van sortir reflexions, encara que escrivint vaig limitar i vaig restringir la meva pròpia vivència”. De fet, fa anys va intentar “fer còmics curts sobre la infertilitat, però no podia continuar perquè no havia superat el meu dolor, no m’havia recuperat psicològicament del tot. Tenia diaris escrits d’aquell moment i a través d’aquelles notes, a aquesta edat ja madura, he pogut escriure el relat amb distància, en una posició més neutra”. Tot i així, “també parlo de la mort de la meva germana, i va continuar fent-me mal de recordar el passat, perquè va ser la persona a qui més estimava i la vaig perdre. Han passat molts anys, i encara em fa mal”.
D’altra banda, “hi ha moltes novel·les amb elements autobiogràfics en una mesura o una altra, com algunes de Marguerite Duras, i crec que la vivència personal de l’autor no importa, jo voldria que els meus lectors la vegin com una obra literària”.
“A la vida de l’ésser humà la família és molt important, el més estimat i alhora el que et pot ferir més”
Lee también
Per a Gendry-Kim, encara que la societat coreana “ha canviat molt i avui hi ha grups de dones en els quals no tenir fills és una cosa molt natural, el percentatge de dones infèrtils és molt alt, per l’alimentació, el consum de microplàstics o el medi ambient, i això és un problema per als que sí que volen tenir fills”.
La creadora explica que “el motiu de les meves obres no sorgeix de sobte, gairebé totes solen venir de 10 o 15 anys enrere, i com que “gairebé totes tracten un tema històric de Corea, escriure-les m’absorbeix molt i em treu molta energia, i necessito un llibre diferent per prendre aire, perquè si continués amb el mateix tema històric i de guerra no podria aguantar”. Ella sol treballar “a partir d’un relat molt personal i privat, que després m’adono que és universal, perquè tots els humans, al cap i a la fi, ens assemblem”.
Pàgina del còmic 'Mañana será otro día' de Keum Suk Gendry-Kim
