Sexe no és gènere
De fa temps, els mitjans de comunicació, entitats i especialistes usen erròniament la paraula gènere com a sinònim de sexe. Però no ho és.
El sexe és biològic i marca la diferència sexual entre homes i dones. El gènere, en canvi, és cultural i es construeix artificialment sobre aquesta biologia amb la pretensió de determinar com ha de ser un home i com una dona. Per clarificar: durant la pandèmia de covid, van morir més homes que dones perquè, per biologia, el sexe masculí és menys resistent a les infeccions. No obstant això, es van contagiar més dones, ja que, per gènere, les dones, com a cuidadores (a les llars, als hospitals, als supermercats...), van tenir més oportunitats d’entrar en contacte amb el coronavirus.
El gènere afecta totes les àrees de l’individu: els rols, la manera de comportar-se i de ser i també els marcadors corporals. Per posar alguns exemples, els rols que s’esperen dels homes són més actius fora de casa que dins de casa: ells són els que majoritàriament treballen a temps complet mentre que elles sovint redueixen la jornada per poder cuidar les criatures. A un home ambiciós se l’aplaudeix; a una dona ambiciosa se l’acusa de ser una trepa. A les nenes se’ls foraden les orelles per posar-los arracades; als nens, no.
Se’ns ensenya a plegar-nos al gènere des que naixem, la majoria de vegades mitjançant mecanismes molt subtils. Si vostè a la seva filla que encara va de quatre grapes li posa faldilla, estarà empenyent-la a ser passiva i a no explorar el seu entorn, ja que, si es mou, la roba se li enredarà als genolls i caurà de bocaterrosa. Si vostè, home, observa amb les celles arrufades el seu fill de quatre anys que juga amb una nina, li estarà ensenyant que aquest joc no és propi d’homes.
El gènere perjudica els uns i les altres perquè els obliga a emmotllar-se a uns patrons rígids. La bona notícia és que es pot superar. Les dones fa temps que ens els saltem: anem a la universitat, som independents econòmicament, viatgem, portem sabates planes... Ara, els homes comencen a passar per damunt del gènere. Estem encantades que es pintin les ungles, es deixin cabellera, facin servir pintallavis, es posin arracades… I més ho estarem quan, per exemple, s’incorporin al cent per cent a les tasques de la cura i canviïn els bolquers de la seva anciana mare o tinguin cura del seu fill amb discapacitat, o quan oblidin el mandat “els homes no ploren” i es permetin la vulnerabilitat. Els asseguro, senyors, que seran més feliços. Recordin que sexe no és gènere.