Al seu llibre Leer contra la nada, Antonio Basanta explica com en una exposició londinenca sobre el cervell va descobrir que llegir és l’activitat cognitiva que posa en funcionament un nombre més gran d’àrees cerebrals.
Basanta descriu una reproducció de grans dimensions del cervell humà, amb una sèrie de focus preparats per il·luminar les diferents zones en funció de l’activitat escollida. Es podia seleccionar una activitat bàsica, com mirar la televisió, prémer el botó corresponent i observar que, de les cinquanta-nou zones considerades per la mostra essencials per al desenvolupament de la intel·ligència, només se n’activaven cinc. Així, s’anava passant per tasques de complexitat creixent, fins arribar, per exemple, a escoltar música, que n’il·luminava quaranta-dues. Amb tot, l’única acció cognitiva que aconseguia enllumenar-les totes era la lectura de textos literaris.
Si es va poder fer aquesta exposició va ser perquè, abans, les neurociències ja havien demostrat que llegir implica un nombre considerable de processos cognitius i les seves corresponents zones cerebrals. Per exemple, descodificar lletres, paraules i frases activa grans àrees de l’escorça cerebral; reconèixer el significat de les paraules impulsa les escorces occipital i temporal… I així, podríem anar desgranant ubicacions fins a les cinquanta-nou previstes a la sala de Londres.
Com més llibres llegits, més llestos són els nostres i les nostres adolescents, tant ells com elles
De la mateixa manera, podríem enumerar aquests processos cognitius, millorats i reforçats per l’acció de llegir: la percepció, la memòria i el raonament. Mitjançant la percepció, vostè, per exemple, ha de ser capaç de transformar símbols gràfics (lletres i paraules) en significats o de connectar el text amb experiències prèvies. La memòria li servirà, entre altres coses, per connectar idees al text: si al primer capítol s’ha descrit un tipus amb barret i cinquanta pàgines més endavant un dels possibles sospitosos porta barret, vostè ha de poder recordar-ho i establir-ne deduccions. El raonament li resultarà essencial per interpretar, analitzar i comprendre el text, des de qüestions tan bàsiques com desxifrar una metàfora (“la seva vida és una muntanya russa” no té un sentit literal, òbviament) fins a connectar el que està aprenent amb el que ja sabia prèviament.
El neurocientífic Michel Desmurget, al seu llibre Feu-los llegir!, el subtítol del qual és Més llibres i menys pantalles, arriba a assenyalar que la variabilitat del quocient intel·lectual verbal entre els 14 i els 18 anys depèn del rendiment en lectura: com més llibres llegits, més llestos són els nostres i les nostres adolescents. Sí, tant ells com elles, perquè aquesta suposada facilitat verbal més gran que s’imputava a les noies diu la neurocientífica Gina Rippon que no existeix ja que no hi ha diferències entre un cervell masculí i un de femení. Encara que jo gosaria afegir-hi que el que facilita una millor capacitat lectora de les joves són els estereotips de gènere: si et posen traves per descobrir el món real, acabes submergint-te en les pàgines de la ficció.
Lee tambiénMutilar per controlar
Tornant al llibre de Desmurget, aquest diu –i amb això resumeix els quatre primers paràgrafs d’aquest article–: “La lectura sembla ser un terreny no sols propici, sinó també insubstituïble, a l’hora de construir el llenguatge, els coneixements generals i, en darrer terme, el pensament”. És a dir, mitjançant la lectura aprenem a pensar.
Segons el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres 2023 de la Federació de Gremis d’Editors d’España (FGEE), l’hàbit lector a Espanya ha millorat en 5 punts percentuals des del 2014 fins ara, cosa que és una notícia excel·lent. No obstant això, si consultem els resultats de lectura del nostre alumnat a les proves PISA, mentre el 2015 va obtenir una puntuació mitjana de 496 punts en lectura, situant-se per sobre de la mitjana de l’OCDE, el 2022 la puntuació mitjana va ser de 474 punts en lectura, mantenint-se per sota de la mitjana de l’OCDE. És a dir, que els resultats de les proves són inversament proporcionals a les millores detectades pels editors. És evident que alguna cosa no quadra. Potser el baròmetre compta lectors sense considerar la comprensió lectora i, com que els alumnes la tenen pobra, fracassen a les proves PISA.
En qualsevol cas, aprofitin els regals d’aquesta època per comprar llibres a la seva prole. Ajudar-los a construir la biblioteca personal i a sentir amor per la lectura és ensenyar-los a pensar.
Lee tambiénLa por de l’altre
