El totpoderós Miguel Ángel Rodríguez es confessa en el seu perfil de X “entristit” pel “nivell cada vegada més baix de la vida pública espanyola”. La malenconia digital és tendència recurrent entre els comptes de dretes on es despatxen visions alternatives de la realitat. El cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, reparteix carnets d'idoneïtat política i falsedats amb total impunitat pública i judicial. L'última, sobre el testimoni de la filla d'una dona que va morir en una residència durant la pandèmia que apareixia al programa Lo de Évole, a La Sexta. Jordi Évole commemorava els cinc anys de l'inici de la pandèmia amb una entrevista a Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, i MAR ho feia llençant la pedra, amagant la mà i pa'lante.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, conversa amb el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez (MAR), en una imatge d'arxiu
Tres missatges consecutius de Rodríguez poden acabar als tribunals per substituir les desenes de querelles dels familiars dels morts que jutjats de Madrid i el Tribunal Suprem han anat arxivant. Els morts en residències madrilenyes s'han xifrat per diferents fonts en 7.291 persones. Les famílies han buscat respostes per totes les jurisdiccions i sempre han topat amb el requeriment dels jutges de provar si els seus pares haurien sobreviscut en cas d'haver estat hospitalitzats.
En espera de resposta del Tribunal Constitucional, l'alternativa passa per l'Audiència Nacional. El tribunal instrueix reclamacions patrimonials per danys i perjudicis presentats per fills d'ancians morts en residències als quals no es va traslladar mai a hospitals pels protocols de triatge del Govern d'Ayuso.
El tema incomoda l'Executiu madrileny i, davant els testimonis publicats per Évole, el cap de gabinet de la presidenta es va llançar diumenge a la nit a contraatacar a X. “Si ens en donen els noms, comprovarem si és veritat i quantes vegades a l'any visitaven els seus familiars. No fos cas que sigui mentida”. Al cap de poca estona, va escriure: “Bé: ja tinc comprovat que la primera senyora que surt no tenia la seva mare en cap residència de la Comunitat de Madrid. Veurem la resta”.
Sorprèn l'accés de MAR a aquestes dades un diumenge a la nit i encara més que pretengui computar el valor de la mort d'uns pares en funció de les visites a la residència, informació que, en teoria, és reservada. Els controls d'accés a aquestes instal·lacions són, per a Rodríguez, mesuradors de bons o mals fills. La indignació ja corria a les xarxes, i és el següent missatge el que certifica el descrèdit de l'assessor polític. “Confirmo que el primer testimoni del programa d'Évole és filla d'una dona morta. Demano disculpes per l'error”. La mare de la dona el testimoni de la qual va desqualificar va morir en una residència de Getafe l'abril del 2020, i ella participa de l'última denúncia presentada per més d'un centenar de familiars perquè s'investigui l'actuació del Govern d'Ayuso a les residències. Els retrets a MAR salten de les xarxes a l'oposició política de l'Assemblea de Madrid, però ell ja ha donat per conclòs el cas.
La impunitat campa al seu aire quan els càrrecs polítics es consideren aliens a qualsevol perjudici que generen els seus actes. Els de Javier Milei costen milions. Va promocionar a les seves xarxes socials una criptomoneda i, atesa l'hecatombe financera, es va limitar a esborrar el tuit i avall que fa baixada, deixant una tirallonga d'estafats. Milers de seguidors del president argentí van invertir en $Libra, una memecoin creada tres minuts abans del missatge de Milei. La cotització va passar en minuts de 0 a 4,7 dòlars, el valor de $Libra va assolir els 4.500 milions, però de sobte es van retirar 90 milions i la criptomoneda es va esfondrar. Un rug pull, estrebada de catifa, en tota regla. S'infla un actiu artificialment, s'atreuen inversors en massa i es fuig amb els fons recaptats. El Govern argentí va limitar el missatge de Milei a un acte de bona fe. Com el de MAR...
I és que res no és el que sembla. Es recargola la realitat fins a no reconèixer-la. I ens trobem amb Fernando Esteso, mirant enrere i assegurant a El Mundo que les pel·lícules que va fer durant la transició amb Andrés Pajares eren “feministes” perquè “no hi havia nus ofensius” i “no ens burlàvem de la figura femenina”. El reduccionisme a l'Espanya del destape cinematogràfic no és només cosa de l'actor. Emma Ozores, filla de Mariano Ozores, director de molts d'aquells llargmetratges, va sostenir l'any passat a TVE que “era tot molt tendre, era un senyor anant darrere d'una noia en calces i sostenidor”; un “masclisme no intencional”, segons definició de Santiago Segura. “No ho he vist a venir”, confessen a les xarxes. Tot això de MAR, Milei i l'Esteso...
