Quan ‘fuck off’ significa bon dia
EL PATI DIGITAL
-Fuck off, veí, ha dormit bé?
-Fuck off, cap, m'agradaria demanar-li un augment de sou.
-Fuck off, amic. Prenem alguna cosa?
Un intens debat ha inundat les xarxes socials els últims dies. Hi ha qui intenta defensar que el “fuck off” que va pronunciar Jude Bellingham dissabte en el partit de Lliga contra l'Osasuna no va ser una expressió grollera. En l'era del blanqueig, on ja s'està començant a dir que el franquisme o el nazisme no van ser règims tan dolents (perdonin la comparació, però, encara que sembli increïble, això està ocorrent a les xarxes socials), hi ha moments en els quals cal parar-se i dir: no tot s'hi val.
Primer de tot cal dir que l'àrbitre que va expulsar Bellingham no va estar gaire fi i va defensar que el que havia afirmat el jugador anglès era “fuck you”. Sí, Munuera Montero no la va encertar. Però les dues expressions són grolleres, aquí i a la Xina popular, que diria Carod Rovira. I no s'haurien de permetre en un camp de futbol ni en la vida en general.
Hi ha programes esportius que, fins i tot, han convidat professors d'anglès a explicar la diferència entre dos termes grollers
El futbol és, en efecte, un reflex de la vida. És passional i, per tant, el debat ha estat profund al pati digital. Hi ha programes esportius que, fins i tot, han convidat professors d'anglès a explicar la diferència entre dos termes grollers. L'objectiu era defensar que poden arribar a ser una expressió col·loquial en un moment de màxima tensió, com és un partit de futbol. “M'agradaria veure què fa la tal Stephanie quan un alumne li digui ‘fuck off’ a classe”, va respondre l'històric @Llourinho a X.
Amb el personatge en qui es va inspirar aquest compte paròdia, l'ínclit Mourinho, va començar una campanya contra àrbitres, estaments esportius i tot el que se li posi per davant que el Reial Madrid ha agreujat les últimes setmanes. El Reial Madrid queixant-se d'arbitratges? Hechos veredes, amigo Sancho.
Com escriu John Carlin, el debat ha arribat fins al Regne Unit, la, probablement, nació més futbolera del món. The Times recordava un precedent que un dia va esmentar Cristiano Ronaldo: “Quan jugava a Anglaterra, els jugadors li dirien ‘fuck off!’ al àrbitre quan els assenyalava una falta en contra, i l'àrbitre no s'ho prendria com una cosa personal, però aquí a Espanya et treuen la targeta vermella”. El que dèiem.
Ancelotti va voler posar èmfasi en com es va expressar Bellingham. En si li va posar o no una exclamació a l'improperi. Filar molt prim. “He dit ‘fuck off’ a un client i m'ha demanat el full de reclamacions. No ho entenc, si l'hi he dit a bones i sense ser grollera”, va resumir perfectament una tuitaire de l'Atlètic de Madrid. Els més fanàtics opinen just el contrari i defensen que el Reial Madrid abandoni la Lliga. “Govern il·legítim”, els sona?
El cas és que decir fuck off o fuck you no és el mateix. En això té raó el madridisme. Però intentar blanquejar un improperi a un àrbitre és el problema. El debat, per tant, hauria de girar al voltant de si la sanció hauria de ser d'un partit o de quatre partits. No sobre si va existir una ofensa, la qual cosa sembla clara.
Recomanació: no vagin dient fuck off als amics i ni se'ls ocorri dir-l'hi al cap. Tampoc no els hi permetin als fills. Encara que ho pronunciïn amb suavitat o sense signe d'exclamació.