Eduard Estivill, 76 anys, metge: “És un error recórrer als fàrmacs per dormir a partir dels 65 anys perquè sis hores i dues migdiades són suficients"
METGE DEL SON
El doctor del son subratlla per a Guayana Guardian que la clau per a un bon descans és adoptar un estil de vida amb rutines i hàbits saludables
Eduard Estivill, metge del son
El son és un dels pilars fonamentals per al benestar físic i mental, i la seva importància va més enllà de simplement descansar. Durant segles s'ha investigat com afecta la nostra salut i com optimitzar el son per millorar la qualitat de vida. Amb el pas del temps, les nostres necessitats i patrons de son van canviant, el que al principi sembla ser la rutina adequada, després es converteix en un procés més complicat i diferent a mesura que envellim. Factors com l'estrès, les preocupacions quotidianes o l'evolució natural del cos poden alterar la capacitat per descansar adequadament.
El doctor Eduard Estivill, expert en medicina del son, ha compartit per a Guayana Guardian la seva visió sobre el descans en la maduresa. El seu enfocament no es basa sol en els seus estudis, també en la seva experiència personal i defensa que, a partir dels 65 anys, la qualitat del son, més que la quantitat, juga un paper essencial.
És molt important aquesta funció de docència en els adults perquè pensen que si prenen una pastilla poden dormir 8 o 9 hores
Son a partir dels 65
“Jo soc un fidel reflex d'una persona normal. Quan era petit dormia bé, no era una cosa habitual tenir malsons, però sí recordo alguna nit haver somiat per una pel·lícula de terror que em van fer veure uns amics. Aquest va ser el meu primer record d'un malson. En l'adolescència em costava molt de dormir i al matí tenia un son terrible, però en aquell moment ningú no em va ajudar, ho vaig passar com vaig poder, i en la meva època de metge, recordo que tenia moltes guàrdies, feia molts torns, i dormia molt poc”, compta. Va ser una etapa complicada per al doctor, on, en certa manera, també va poder aprendre la importància del son. “Després es va estabilitzar, i durant aquests anys he seguit les directrius normals de qualsevol persona. Per exemple, ara que tinc 76 anys, la necessitat d'hores de son és menor”.
A mesura que creixem, el son experimenta canvis significatius, i moltes vegades aquests ajustos són difícils d'entendre. Encara que el temps per dormir augmenta quan deixem de treballar, la quantitat d'hores que necessitem adormir disminueix. “A partir dels 65 anys necessitem dormir menys perquè no ens movem com abans i no aprenem tantes coses. Amb la qual cosa, que el nostre taller de son funcioni sis hores és suficient, encara que després hem de dormir obligatòriament una o dues petites migdiades. Sempre ho dic: si veus el teu avi dormir al sofà mentre veu la tele, no li despertis perquè és un complement del seu somni”, explica per a Guayana Guardian.
“Quan som joves tenim molta son i poc temps per dormir, i quan ens fem grans tenim molt més temps i poca son. Amb la qual cosa, una persona gran tendeix a dir: home, ara que tinc temps per dormir, vull dormir més de sis hores. I és allà quan, erròniament, va al metge o pren alguna pastilla per dormir que no és necessària. És molt important la funció de docència per a aquest grup de persones, que és enorme, que són molt consumidors de fàrmacs per ignorància, perquè pensen que si prenen una pastilla per dormir poden descansar 8 o 9 hores”.
A partir dels 65 anys endavant, necessitem dormir menys hores perquè ja no ens movem tant i ja no aprenem tantes coses
El descans adequat no només depèn del que fem durant la nit, també dels hàbits que conreem durant el dia. Estivill, als seus 76 anys, ha aconseguit mantenir una rutina nocturna que afavoreix un bon son. “Sempre he estat molt rutinari, sempre em fico al llit a la mateixa hora i veig poc la televisió. Alguna vegada alguna sèrie o programa interessant, però intento mai fer-ho a prop de la nit. Solc llegir, escoltar música, fer algun puzle… també sopo poc i m'aixeco d'hora, cap a les 7 o 7:30 del matí, també faig molt d'esport, soc molt actiu. Encara jugo a tenis, tinc amics amb qui jugo partits de dobles o individuals, també jugo a golf dos o tres dies per setmana i camino molt. No tinc cap malaltia important, tret de les típiques coses d'algú gran que són coses de l'edat”, confessa.
Després de tants anys dedicat a l'estudi del son, el doctor no va poder evitar fer broma al ser preguntat sobre els factors que ho afecten. “Com deia la meva àvia, el que no dorm bé és perquè no té la consciència tranquil·la”, comentava entre rialles. Tot i això, va afegir amb serietat: “Realment són les coses que ens passen durant el dia les que ens afecten al nostre cervell”, deia. I encara que el seu comentari inicial pogués semblar una broma, no deixa de ser cert que els pensaments i preocupacions tendeixen a intensificar-se quan arriba l'hora de dormir.
Consumir magnesi t'ajuda a agafar el son i descansar millor, el que influeix en la teva felicitat.
Aquesta interacció entre el dia i la nit, les preocupacions i el descans, són gairebé tan profundes i inquietants com els entresomnis. “Hi ha moltes coses que la ciència encara no pot explicar. Un dels temes més intrigants, precisament, és aquest, els somnis. Avui dia no sabem per què somiem, per què els recordem o quin significat tenen. És un fenomen que continua sent un enigma i és perillós quan alguna cosa no es pot explicar científicament, ja que molts s'afanyen a oferir les seves pròpies explicacions”.
Malgrat això, el doctor Eduard Estivill posa el focus en la importància en construir rutines per tenir un son reparador. Si bé el cos i la ment s'ajusten als canvis, és fonamental saber com adaptar-los de manera saludable. Cal evitar la dependència dels medicaments per al son i suggereix que, en lloc de buscar opcions ràpides, l'ideal és comprendre que sis hores de descans, acompanyades de dues migdiades, són suficients per a la majoria de persones grans. Un estil de vida actiu i equilibrat, sumat a una rutina de son estable, són claus per mantenir un bon descans.