Els devastadors incendis de Los Angeles de fa un parell de mesos van arribar a poc més d'un quilòmetre del teatre Dolby. El foc va calcinar el cartó pedra de la ciutat -més de 10.000 cases-, però va respectar la seu de la gala dels Oscars. Va deixar la imatge distòpica d'una reguera de xemeneies dretes al mig de les cendres, com si Hollywood fos l'única resistència des d'on canalitzar els mals fums de Donald Trump a la Casa Blanca. Les xemeneies continuen allà, esperant la reconstrucció al seu voltant, però la indústria cinematogràfica no les ha utilitzat per caldejar l'ambient polític.
Hollywood està ple de progres que van optar per evitar el xoc amb el president i el seu portaveu Elon Musk. I això que Trump estava nominat. No el president, sinó Sebastian Stan, l'actor que l'interpreta en el biopic The Apprentice. L'acudit es donava per descomptat, però no va arribar mai. L'emprenyament de Trump amb la pel·lícula havia quedat per escrit a Truth Social: “munt d'escombraries”, “escòria humana”... i la seva satisfacció amb la derrota es confirma en manera de silenci a X. Ni Oscar a la millor interpretació per a Stan, ni a la millor direcció per a Trump pel delirant vídeo de la seva Mar-a-Gaza amb els seus amics Benjamin Netanyahu i Musk.
O l'acadèmia continua noquejada pel triomf del magnat i la influència dels tech i les plataformes, o simplement va optar per evitar danys col·laterals a la gala. Un “glòria a Ucraïna” de Daryl Hannah; Zoe Saldaña proclamant-se orgullosa filla d'immigrants, i Oscar al documental No other land, amb Basel Adra i Yubal Abraham demanant una solució “sense supremacia ètnica a Gaza”. Final del míting.
Potser tanta placidesa va portar alguns internautes a fer passar un “fuck Trump” per llebre. El video de Robert de Niro enviant a pastar el president a la gala dels premis Tony del 2018 es va convertir en tendència, i algun despistat el va incloure en els millors moments dels Oscars.
Sense Trump, fuck és la paraula de moda al Santiago Bernabéu i a la platea del Dolby a costa de Karla Sofía Gascón. L'espanyola va ser protagonista pels seus tuits d'odi abans d'iniciar la seva nova carrera cinematogràfica cap a l'oblit. “Anora utilitza la paraula 'Fuck' 479 vegades. Això és més que el rècord del publicista de Karla Sofía Gascón” en conèixer els tuits de la protagonista d'Emilia Pérez.
A les xarxes se celebren victòries i derrotes. La llista de tendències digitals en situa un darrere l'altre a Putin i The brutalist, però l'acudit de Conan O'Brien porta una altra vegada el títol d'Anora: “Anora està tenint una bona nit (...) Suposo que els nord-americans estan emocionats de veure que finalment algú s'enfronta a un rus poderós”.
Demi Moore i Whoopi Goldberg, protagonistes de Ghost el 1990
Encara que va ser la derrota de Demi Moore el motiu de més mems a les xarxes. The substance es va fer realitat en la mirada d'una dona de seixanta anys a la jove Mikey Madison quan recollia l'Oscar. Moore era la guanyadora perfecta, i la reacció a les xarxes va estar a l'altura de la seva pel·lícula: monstres malcarats, cops de mànega de sang… Fins i tot hi va haver una reunió fantasma en directe: Demi Moore i Whoopi Goldberg 35 anys després de Ghost... les dues cares de la substància.
