Mariano Valdés, psicòleg: “La hipocondria és com un detectiu molt suspicaç que busca proves per saber si ha ocorregut un crim”
Psicologia
Investigacions publicades en revistes com Psychological Medicine i The Lancet Psychiatry indiquen que entre un 3 % i un 5 % de la població mundial pateix hipocondria en algun moment de la seva vida
Una de les conductes més comunes entre les persones amb hipocondria és buscar símptomes a Google de manera compulsiva
Un simple esternut, un mal de pit o una migranya poden convertir-se en temors de mort per a les persones que tenen por d'emmalaltir. Segurament es tracta d'un refredat passatger o d'una migranya, però les hores prèvies a la revisió mèdica poden estar plenes de pensaments angoixants per a aquells qui pateixen hipocondria.
Investigacions publicades en revistes com Psychological Medicine i The Lancet Psychiatry indiquen que entre un 3 % i un 5 % de la població mundial pateix aquesta afecció en algun moment de la seva vida. Es tracta d'un trastorn d'ansietat caracteritzat per una preocupació excessiva i persistent per la salut, basada en la interpretació catastròfica de símptomes corporals. Una de les últimes personalitats conegudes que ha parlat sobre aquesta condició ha estat Aitana. En el seu documental recentment estrenat a Netflix, Metamorfosi, la cantant explica com, des de petita, ha sentit un temor irracional d'estar malalta i s'ha sotmès a múltiples proves mèdiques, moltes d'elles impulsades per aquesta ansietat.
La gran quantitat d'informació disponible a internet tampoc no ajuda. Segons el psicòleg Mariano Valdés, una de les conductes més comunes entre les persones amb hipocondria és buscar símptomes a Google de manera compulsiva i examinar-se constantment el cos a la recerca de senyals de malaltia. Això no significa que no ens haguem de fer revisions mèdiques periòdiques; de fet, és recomanable, però un excés de vigilància sol reforçar l'ansietat i pot generar un cicle de por que augmenta la sensació de pèrdua de control sobre la pròpia salut.
Deixa de donar-li proves a la hipocondria i si no, sempre pots provar amb teràpia psicològica
En una de les seves últimes publicacions a les xarxes socials, on divulga sobre l'ansietat i la ment, el psicòleg descriu la hipocondria com “un detectiu molt suspicaç que va buscant proves a través de les nostres accions per saber si ha ocorregut un crim”. Com més ens obsessionem, més tendirem a interpretar qualsevol sensació corporal com una amenaça. Per això, Valdés recomana no alimentar aquest detectiu. “Deixa de donar-li proves. I si no, sempre pots provar la teràpia psicològica”, suggereix.
En els casos més greus, es poden receptar medicaments ansiolítics o antidepressius per ajudar a controlar l'ansietat, encara que la primera opció de tractament recomanada sol ser la teràpia psicològica. La teràpia cognitivoconductual ha demostrat ser especialment eficaç, ja que ajuda els pacients a identificar i modificar pensaments irracionals, reduir la hipervigilància i aprendre estratègies per gestionar l'ansietat sense caure en conductes de comprovació constants.