Quan Junts i el PSOE arriben a un acord, és apassionant veure com els dos partits lluiten per un relat que es podria resumir en “alerta el que els hem tret, estem rebentant les costures de l’Estat espanyol”, mentre els socialistes matisen amb un “res, res, tot simbòlic i dins de la Constitució”. Són dos socis disposats a putejar-se negociant. Dos venedors que es miren amb recel, es regategen el preu, s’enganyen mútuament, ni per a tu ni per a mi. I, quan tot està a punt de trencar-se, acaben rubricant, de mala gana, el document. Llavors queda el més important: explicar-ho.
A Junts feia dies que preparaven el terreny per vèncer amb el seu relat. Al cap de poca estona de saber-se l’acord, van penjar un espot a les seves xarxes socials sota el títol “Parlem d’immigració?”. Una veu en off i un seguit de cartells ens posaven en situació: “Un 59% dels catalans creuen que hi ha massa immigrants a Catalunya i un 66% creuen que s’ha perdut el control de la immigració”. I Junts ha trobat la solució: gestionar les competències d’immigració, que fins ara decidia unilateralment l’Estat. Tal com ho explicaven, només els faltava dir que seria Puigdemont mateix qui segellaria passaports als controls de frontera. Remataven l’anunci amb aquest eslògan: “Davant del populisme, solucions”. Una picada d’ullet gens subtil cap al possible votant que els està marxant cap al partit d’extrema dreta i independentista, Aliança Catalana.
Miriam Nogueras, amb problemes de so a TVE, va sentir massa vegades la paraula ‘Estat’
Però no només amb anuncis es pot construir un relat. Calia que els dirigents del partit es passegessin pels mitjans. I, al matinal de TVE, va aparèixer Miriam Nogueras, portaveu de Junts, convertida en estrella del Congrés i flagell del Govern central, amb el qual gairebé sempre acaba pactant. Preguntava Silvia Intxaurrondo: “Vostès no podran tocar les polítiques de l’Estat. Per què han lluitat tant per gestionar aquest tipus de permís?”. I Nogueras, amb problemes de so: “Com, com, què ha dit?”. Intxaurrondo: “Llegint el que vostès han signat, es delega en la comunitat autònoma de Catalunya l’execució de la normativa de l’Estat”. No li quadrava aquell relat a Nogueras, que va sentir massa vegades la paraula Estat. Va intentar arreglar-ho a batzegades parlant de competències, però hi va haver un instant en què se li va escapar la paraula Espanya, i ràpidament la va canviar per Estat espanyol.
Lee tambiénA partir de les set
Mentrestant, a l’altra riba, PP i Vox competien per l’exabrupte més exagerat sobre els acords Junts-PSOE: vulneren la Constitució, s’agenollen davant els enemics d’ Espanya. I Podem intentava treure el cap dient que ells no s’afegirien a l’acord per xenòfob.
Amb els temps que corren, que vagin amb compte els nostres dirigents amb les lleis restrictives d’immigració. Vivim un moment històric dins la Unió Europea, un canvi d’era. Els Estats Units deixen de ser el nostre protector. Trump es confabula amb Putin i es burla de Zelenski. El panorama és tan inquietant que la UE ha decidit invertir 800.000 milions d’euros en despesa militar. Això suposarà molts tancs, molts més fusells, molts míssils, més drons, més radars... i molt de tot el que es necessita per a una guerra. I no ens oblidem de les mans. En cas d’intervenció a Ucraïna, Europa necessitarà mans. Moltes mans. Potser aleshores no veurem de tan mal ull l’arribada d’immigrants. Si els hem confiat la recollida de les nostres maduixes, del nostre raïm, d’hortalisses, si els hem confiat la cura de la nostra gent gran i de la nostra canalla, no els confiarem que siguin ells els que vagin al front per defensar-nos? Al final, sempre acaben fent feines que els d’aquí no volem fer.