Míriam Oró, mare als 19 anys: “D'un dia per l'altre he passat de plantejar-me a quin lloc surto de festa a haver de gestionar quin metge haig de visitar
Embaràs críptic
Després de ser mare, la Míriam va començar a ser més conscient de les seves despeses i va començar a compartir a les xarxes socials com aconseguia fer una compra setmanal amb 20 euros
Míriam Oró era una adolescent de 19 anys i la seva vida girava entorn de les responsabilitats justes que tenia qualsevol noia de la seva edat.
La Míriam Oró era una adolescent de 19 anys i la seva vida girava entorn de les responsabilitats justes que tenia qualsevol noia de la seva edat: estudiar per aprovar el curs, treballar per guanyar una mica de diners, quedar amb els seus amics i sortir de festa. Tot i això, l'agost del 2017, la seva vida va fer un gir de 180 graus quan, en una revisió mèdica, es va assabentar que estava embarassada de sis mesos; patia d'un embaràs críptic.
Tot va començar perquè es va adonar que la panxa li creixia una mica, i com cada mes tenia la regla, en cap moment, ni a ella ni a la seva família els va passar pel cap la idea que estigués embarassada. De fet, van anar al metge perquè la seva família estava preocupada que fos càncer de còlon a causa d'antecedents familiars, ja que, a més, un dels símptomes d'aquesta malaltia és l'inflament de la panxa: “Per als meus pares, en aquest sentit va ser una tranquil·litat perquè almenys no era un càncer, no havíem de lluitar contra una malaltia. A casa meva, les experiències que havíem tingut amb aquest tipus de càncer eren fulminants”, explica.
Míriam Oró a Tossa de Mar
En aquell moment, només sabia que estava embarassada i l'avortament era una opció i la que el seu al voltant l'aconsellava. Tot i això, una vegada van sortir els resultats de l'ecografia, va haver d'enfrontar-se a la seva nova realitat, ja que portava un embaràs de 25 setmanes. “En aquell moment, l'opció d'avortar desapareix. L'única opció viable era donar a llum perquè aquell nen podria néixer avui mateix sent prematur”, confessa.
Avui dia, ella en té 26 i el seu fill té 7 anys. La Míriam Oró s'ha convertit en tota una referent a les seves xarxes socials des del 2020, on, a través de la seva experiència, comparteix com el va viure, donant a conèixer l'existència d'aquest tipus d'embaràs, així com mostrant el seu dia a dia i com gestiona les finances vivint sola amb un fill.
Maternitat inesperada
Embaràs críptic
Com va ser aquell procés de 3 mesos per 'preparar-te' per ser mare?
Quan tens un embaràs convencional, la mare sol anar formant-se des del primer mes fins que neix el nadó i té temps d'assimilar tots els canvis. Jo no vaig tenir aquella oportunitat, vaig haver d'assimilar-lo de cop. De sobte, en dos mesos, tenia moltíssimes visites mèdiques: una cita amb el ginecòleg, una altra per a una ecografia, una anàlisi de sang... I penses, com de la nit al dia he passat de plantejar-me en quin lloc surto de festa el cap de setmana a haver de gestionar quin metge em toca visitar?
Jo crec que, des que em vaig assabentar que estava embarassada fins als dos anys de vida del meu fill, vaig anar vivint una mica sobre la marxa sense ser molt conscient realment de tot el que m'estava ocorrent a nivell vital.
La meva àvia em va dir qu era millor ser un més que un menys
I així que ajuda, vas tenir suport familiar?
Sí, sens dubte. Vaig tenir la gran sort que la meva família va ser al meu costat des del minut u. No em va deixar sola en cap moment. Em va sostenir i em va acompanyar en tot el trajecte. Avui dia estic com estic perquè vaig tenir aquell suport i aquell suport de persones que m'estimava i ens estimava els dos. En cap moment no m'he sentit jutjada, rebutjada o criticada per ells. Al contrari.
Recordo el dia que vaig tornar a casa després d'assabentar-me que estava embarassada. Tota la meva família era allà; els meus germans, els meus oncles i les meves àvies. Jo estava súper creuada, i llavors em va quedar gravada una frase que em va dir la meva àvia: “Més val ser un més que un menos”.
Tenir un nen canvia molt les teves dinàmiques, la teva rutina i les teves prioritats
I què tal la relació amb els teus amics? Sents que va canviar o va continuar tot igual?
Al principi vaig tenir moltíssim suport de part dels meus amics, però sí que és veritat que, al llarg dels anys, la meva vida ha canviat moltíssim. I, malgrat que al principi pensava que no era així, tenir un nen canvia molt les teves dinàmiques, la teva rutina i les teves prioritats.
Amb el temps, hi ha hagut certes persones amb qui d'alguna forma m'he distanciat, perquè la realitat és que tenim vides molt diferents i que no són compatibles del tot. En alguns casos, potser jo no m'he comportat bé o no he estat per a aquelles persones com ho necessitaven en algun moment. I en altres casos, han estat aquelles persones que no han estat amb mi quan jo les necessitava.
Míriam Oró embarazada
Em vaig independitzar perquè cada un tingués el seu espai, la seva llar i perquè el petit també entengués els rols de cada un
Des de Sanitat et van oferir algun suport psicològic per la teva situació?
Des de Sanitat se'm va oferir suport psicològic, ja que era una situació bastant vulnerable. Jo en aquell moment em vaig posar la bandera de “jo puc amb tota sola”. I al final, quan el nen tenia dos anys, em vaig adonar que encara que suportés la situació, no estava connectant amb el que m'estava passant. Hi havia moltes coses de les quals em costava parlar i m'angoixaven. Llavors allà vaig decidir buscar ajuda psicològica i incloure tot el que no vaig voler tractar en el seu moment.
He vist que t'has independitzat. Per què vas prendre aquesta decisió?
Vaig tenir el nen al novembre i el març del següent any ja estava independitzada. Per sort, l'avantatge d'haver-me independitzat és que soc en una casa que és familiar i els meus pares viuen a prop. No és que deixés de sobte de ser amb els meus pares i em fos completament sola, sinó que va ser una forma que cada un tingués el seu espai, la seva llar, perquè el petit també entengués els rols de cada un, perquè al final jo era molt jove. Tinc una germana que m'emporto 12 anys, i el ser allà quedava una mica difuminat qui és qui si tots vivim i convivim a la mateixa casa.
Tenir un nen comporta unes despeses i has de poder viure
I com va ser el procés?
Tenint el meu espai, Axel, el meu fill i a mi comencem a entendre millor les nostres dinàmiques, i era jo qui posava les meves pròpies normes. Mentre em vaig independitzar, vaig continuar estudiant, no el vaig deixar mai, i de fet el juny passat em vaig graduar de psicologia.
Ha estat un camí en el qual he perdut molta gent, perquè no he estat disponible per a gaire gent. Tenia tres objectius clars: d'una banda, ser present i cuidant-se del meu fill, i, d'altra banda, estudiar i continuar treballant; al final has de mantenir una casa. Tenir un nen comporta unes despeses i has de poder viure.
Finances
Gestió dels diners
A les xarxes socials es van començar a viralitzar uns videos parlant sobre l'estalvi. Com manejaves els diners sent mare tan jove?
Amb 19 anys, no tenia ni idea sobre la gestió dels diners i molt menys en portar una casa. Els primers 3/4 anys va ser com si fos en una prova gratuïta de qualsevol aplicació de prova i error. Al principi posava el focus en gastar la quantitat dels meus ingressos, però no analitzava en què em gastava els diners.
No podia ser que a meitat del mes ja estava patint si arribava a final de mes
Potser anava a fer la compra i acabava comprant el mateix una vegada i una altra, fins que un dia vaig dir que això ja no podia ser així. No podia ser que a meitat de mes ja estava patint si arribava a final de mes.
Com el vas solucionar?
Vaig començar a anotar totes les meves despeses. Em vaig adonar que, al final, sí que hi havia unes despeses necessàries, però hi havia molts capricis que en realitat no necessitava. Un dia, em va sortir en TikTok el mètode d'estalvi dels sobres i el vaig començar a aplicar.
Mètode d'estalvi de sobres
Des que utilitzo aquest mètode he començat a utilitzar més l'efectiu, ja que abans no portava efectiu al moneder. M'he adonat de la quantitat de despeses que feia amb la targeta, en veritat no els necessitava per a res. Ara soc més conscient de les meves despeses i tinc més control financer perquè sé la quantitat que destino per a cada despesa.
Ens costa molt d'estalviar perquè ens fa la sensació que totes les despeses que fem són imprescindibles
I com ho fas?
Al principi del mes destinació automàticament el 10% dels meus ingressos a l'estalvi. Però aquest mètode m'ajuda a estalviar una mica més, ja que de vegades em sobren diners de l'efectiu que havia tret per a cada categoria. Després aquells diners extres el puc utilitzar per als capricis o el puc estalviar.
Des del meu punt de vista, és evident que la situació actual està molt malament i costa moltíssims arribar a final de mes. La vida puja i els sous continuen igual. Però és important també prendre una mica de consciència, asseure's una vegada a la setmana i veure en què et gastes els diners. Moltes vegades ens costa molt d'estalviar perquè ens fa la sensació que totes les despeses que fem són imprescindibles. Si prenem consciència, canviarem petites accions que, al final, creen un gran impacte.
Si tu vas al súper portant 50 €, el més probable és que acabis gastant-te els 50 €
També se't va viralitzar un video on mostraves als teus seguidors que et gastaves sol 20 euros en la compra semanal
Tinc un pressupost de 200 euros en efectiu per comprar el menjar. Al principi de mes faig una compra gran i ple el congelador, el rebost i la primera setmana de nevera. I després reservo 20 euros per reposar el que se m'ha anat acabant cada setmana.
Llavors, no em gasto únicament aquells 20 euros que mostro a les xarxes. Si tu vas al súper amb 50 euros, el més probable és que acabis gastant-te els 50 euros, ja que vas a comprar moltes coses pel “per si de cas”. Si alguna vegada necessito afegir diners, ho afegim, aquí no passarem fam. Abans em trauré diners de sortir a sopar amb les meves amigues, però a casa no faltarà menjar.
Míriam Oró comprando
El fet de prioritzar el teu fill, has hagut de cohibir-te financerament d'alguna cosa?
Hi ha moltes coses que potser em vindria de gust fer amb 26 anys, que són els anys que tinc ara. Segurament, si no tingués un fill, tindria molts capricis al llarg del mes. Però la meva situació actual és que tinc unes despeses fixes que he de cobrir i que el meu fill ha de tenir cobertes. Aquí hi ha una prioritat i ho faig amb molt gust. Pagar-li qualsevol cosa al meu fill em fa molt més feliç que invertir-lo en un caprici per a mi.
Finalment, quins ensenyaments t'ha donat la maternitat?
L'altre dia vaig anar a recollir el nen a casa dels meus pares, i després de baixar del cotxe, va córrer cap a mi a abraçar-me. Saber que hi ha algú que t'espera perquè arribis a casa i t'abraci és molt bonic. Són d'aquells moments bonics que et dona la maternitat.
Pel que fa al consell, diria, sobretot, que no hem de jutjar sense saber les situacions dels altres. No sabem la trajectòria vital que han tingut. També m'ha marcat la frase de 'pas a pas'. Cal gaudir del que tenim avui perquè la vida és volàtil. Demà no tornaré a tenir 26 anys ni el meu nen tindrà set anys. Si visc esperant el moment perfecte perquè les coses succeeixin, segurament em perdré el perfecte de cada dia. Viu el present construint una vida que et permeti ser feliç.