Fins fa poc, desconeixia la paraula asterisme. Sempre aprenem paraules estranyes, encara que no siguem aficionats als mots encreuats. La paraula asterisme, que ve d’aster, estrella, és sinònim de constel·lació.
La imaginació humana ha establert 88 constel·lacions, però sempre podem imaginar altres asterismes, sigui al cel o a la Terra. Això és, figures formades per elements diferents o dispars, siguin estrelles o no, que associem entre si per alguna idea o sensació. Així, al cel d’estiu, contemplem el triangle format per les estrelles Deneb, Altair i Vega, i a l’hivern, el triangle entre Sírius, Proció i Betelgeuse, per més que aquesta triangulació sigui imaginària.
Si dic constel·lació, pensem en una figura feta i coneguda. Però, al dir asterisme, evoquem immediatament la capacitat d’imaginar coses i connectar-les. Quan relacionem elements diferents entre si i li donem un nom a aquesta associació – mapa, esquema, pla, context, constel·lació– , servint-nos això de guia per conèixer o fer alguna cosa, estem fent un ús de la intel·ligència humana que la intel·ligència artificial dubtosament aconseguirà.
Connectar fets i dades entre si, igual que entre objectes o persones, és una virtut de la que depenen moltes coses
Connectar fets o dades entre si, igual com entre objectes o persones, és una virtut de la qual depenen moltes més coses de les que ens imaginem. El geni i el talent pertanyen als que saben connectar el que aparentment no presenta una unió o coordinació entre si. D’ells és el futur, davant l’empobriment imaginatiu i la immaduresa mental que ens amenaça.
Lee tambiénDespesa militar i ètica
S’ha d’aprendre a fer asterismes amb gairebé tot: des de la família i l’escola, fins a l’empresa i els centres formatius superiors. O el robot, potent en estadística, però feble en imaginació i nul en iniciativa, s’encarregarà de traçar-nos el pobre mapa que hem de seguir en cada situació. Un equip de treball funciona si connecta persones diverses en edat, sexe, personalitat i formació, i si qui el lidera fa que s’escoltin les unes a les altres, com els músics de les millors orquestres; que cadascuna tingui la seva responsabilitat i treballin totes amb la mateixa finalitat.
La uniformitat i la jerarquia faran, en canvi, que l’equip acabi en el caos, com el Bolero de Ravel, o en el no-res, com la Simfonia dels adeus de Haydn. Mireu-vos els asterismes del cel
i, a continuació, traceu connexions entre allò que sembla més dispar a la Terra. L’asterisme més gran és connectar persones entre elles. El següent, connectar idees. L’efecte és multiplicador.