Pot ser el problema més important de Sánchez i el que precipiti la seva caiguda: l’augment de la despesa en defensa que demana la Unió Europea. Perquè Rússia continua atacant Ucraïna, els Estats Units li han retirat l’ajuda i Europa s’ha de defensar tota sola. Està clar que defensar-se davant el perill és natural i raonable. El que no està clar és la manera de fer-ho.
La defensa no ha de comportar una ofensa. Però no hi ha defensa del feble que no comporti ofensa per al fort: està en la seva naturalesa ofendre’s. A més: tota acció desencadena una reacció (Newton). La millor defensa és, per tant, una política de pau. Ara és treballar per aconseguir un alto el foc i acords de pacificació. Amb el rellotge a zero i menys egos individuals i nacionals. Cada bàndol en guerra té els seus interessos, però cap no vol la guerra, perquè ja no es pot continuar amb ella.
La pau no vindrà per si sola, ni encara menys amb més guerra, sinó amb la millor política de defensa, que és una política de pau. El que Europa no va voler o no va saber negociar amb Rússia davant l’annexió de Crimea i després la invasió d’ Ucraïna ho ha de fer avui negociant d’una vegada i intentant abans la força de la raó que la raó de la força. Ara el més racional és esforçar-se per a la negociació a quatre bandes –Unió Europea, Zelenski, Putin, Trump–, amb el suport de la Xina, la potència més intel·ligent, per a una pau que convé a tothom. Els europeus no podem pagar amb les nostres vides –mobilització, reservistes, servei militar obligatori– ni amb els nostres impostos el que seria un altre fracàs de la política, la diplomàcia i la mateixa OTAN. De moment, a Europa no hi ha una única política exterior, ni financera, ni fiscal, ni militar.
Lee tambiénProfes, profes
¿Com, així, i sense comptar amb el Parlament Europeu ni amb els nacionals, es vol augmentar la despesa militar, cridant al sacrifici el poble, però sense comptar amb el poble? Aquests són els “valors europeus”? Els tribunals s’hi oposarien, i el poble s’aixecaria, quan el que calen són més metges, residències, guarderies, beques, investigadors, habitatges, i no més armament.
El 2023, la despesa militar a Espanya va augmentar un 26%. Mentrestant, hi ha 34.000 persones esperant les prestacions de la llei de Dependència. Si cal gastar més en defensa, s’ha d’explicar bé i s’ha d’acordar democràticament.