La cobdícia dels dirigents esportius provoca que els futbolistes juguin cada cop més partits seguits. Carlo Ancelotti va dir que no tornarien a jugar si no feia més de 72 hores de l’anterior. Aquesta setmana que el Barça ha jugat dijous i diumenge Hansi Flick se’n va queixar, però no va posar en dubte de presentar-se a jugar en cap moment. La FIFA recomana un mínim de 48 hores de descans entre partits oficials, però en els grans tornejos com el Mundial se solen deixar almenys tres dies entre partit i partit, més i tot en les últimes rondes.
En canvi, en el bàsquet, que en cap cas és menys exigent físicament que el futbol, el límit és menor. A l’NBA les hores de descans mínimes entre el final d’un partit i l’inici del següent són 22, la qual cosa permet fer partits en dies consecutius. Ningú no ha atribuït a l’excés de partit la rècula de lesions que pateix el Barça de bàsquet aquesta temporada tan desafortunada. En general, els esportistes de pista (bàsquet, handbol, vòlei, futbol sala...) descansen menys temps entre partit i partit.
A la competició de l’NBA les hores de descans mínimes entre partits són 22
A més, aquesta setmana els amants del ciclisme hem viscut una vibrant Volta a Catalunya. Les curses per etapes exigeixen un esforç diari molt notable dels ciclistes, sense treva. La Volta dura una setmana sense aturador i en les de tres (Vuelta, Giro i Tour) hi solen introduir dues jornades de descans per no anar gaire més enllà de set dies d’esforç titànic. Potser els esportistes que necessiten més descans entre esforç i esforç són els boxejadors, que descansen entre un i dos mesos, segons si han patit un KO o no. No és el mateix cansar-se i rebre una patacada de tant en tant que cansar-se de rebre cops de puny.
Lee tambiénPaternitat mal entesa
Això de les pauses és molt relatiu. Vaig conèixer Ramon Barnils a la Cova del Drac del carrer Tuset perquè feia de jurat, amb Ferran Torrent i Pilar Rahola, d’un premi literari que vaig guanyar per a autors menors de 25 anys. El primer que em va preguntar era si fumava. Li vaig dir que sí i llavors em va demanar quants cigarrets fumava entre clau i clau. Sense temps per reaccionar, em va dir que ell es fumava un paquet sencer. Era un acudit de l’època. Tal com va la cosa, els futbolistes acabaran jugant cada tres dies tot l’any.