Loading...

Poca intel·ligència

El pati digital

Jaume Pi Periodista

No hi ha estadístiques, però un dels usos més estesos de la intel·ligència artificial deu ser, segur, el recreatiu. Pur LOL, vaja. Qui no ha intentat vacil·lar a ChatGPT o Grok alguna vegada, i passa que, en aconseguir l’objectiu, hom sent una gran excitació i veu com guanya en autoestima per haver-li passat la mà per la cara a la maleïda màquina, i, al cap d’uns quants segons, adonar-se de la ridiculesa del tema? O qui, simplement, no ha fet volar la imaginació per demanar el dibuix més absurd possible a la IA amb absolutament cap objectiu?

Un exemple col·lectiu, el fenomen viral d'aquests dies. Impulsats per Sam Altman, CEO d'OpenAI, que exemplificava així les noves eines de generació d'imatges de la nova versió de ChatGPT, milers d'usuaris s'han llançat a demanar una recreació de qualsevol imatge pròpia o aliena a l'estil Studio Ghibli. És a dir, que si al Jordi de torn li fa il·lusió recrear aquella foto seva a la platja de Tossa en la qual surt tan bé com si fos un personatge de l'estudi d'animació japonès, en segons ho ha pogut aconseguir. I el resultat és sorprenent: si per alguna cosa es caracteritza l'univers d'aquesta factoria d'anime, amb obres mestres com El meu veí Totoro o El viatge de Chihiro, és pel seu traç suau i l'atmosfera serena dels seus dibuixos, que converteix en ideal qualsevol escena. Qui no voldria veure's així? S'entén, doncs, el perquè d'aquesta febre sobtada, que fins i tot ha saturat els servidors de ChatGPT, segons va admetre la mateixa companyia.

El compte oficial de la Casa Blanca va compartir aquesta imatge generada per IA d’una dona dominicana deportada recentment pels EUA 

  

En aquesta pel·lícula impossible de Miyazaki, els mems més populars de la xarxa van ser els primers d'immortalitzar-se: des de la noia que mira amb sorna a càmera mentre les flames devasten un edifici fins a la coneguda parella —de Girona, per cert— en què ell mira a una altra noia i ella, esclar, l'hi retreu. Després arriben les recreacions d'altres pel·lícules. Com seria El senyor dels anells passat pel tamís Ghibli? El tenim. Ghiblifiquem Marlon Brando a El padrí o Al Pacino a Scarface? Esclar. Star Wars? Tengui. I és que també hem vist des d'un Messi aixecant el Mundial fins a un George W. Bush rebent la tràgica notícia de l'11-S, així com el viral pistoler turc dels Jocs Olímpics de París, més relaxat fins i tot en la versió animada que en la realitat.

O, més a prop, el difunt Jesús Gil al jacuzzi, envoltat de noies en biquini, o Pasqual Maragall fotografiant Josep-Lluís Carod-Rovira amb una corona d'espines. Absurd però cert. Qualsevol imatge més o menys icònica ha tingut el seu dibuixet. I tots transmeten la mateixa calma marca de la casa. És com si tot allò que ens rememoren no hagués passat mai i fossin producte d'un viatge oníric. Quina sensació tan estranya i addictiva.

El fenomen viral d'aquests dies, les imatges a l'estil Studio Ghibli: la Casa Blanca s'hi suma amb una burla oficial al recrear una dominicana deportada

No sorprèn, doncs, que tot l’assumpte hagi obert un debat, encara pendent, sobre els drets d’autor. Qui ha fet aquests dibuixos? És una pregunta que encara avui no sabem contestar-nos. I les lleis sembla que tampoc. Sona a problema dels grossos. Sobre això, s'han viralitzat unes paraules del mateix Miyazaki del 2016 en què ja carregava contra la IA per altres motius. És probable que la situació no li hagi agradat ni un pèl en veure's copiat tantes vegades, però, encara que no el consoli, també es pot prendre tot això com un gran homenatge al seu indubtable mestratge.

Si amb el problema dels drets no n'hi havia prou per posar en dubte l'ús de la IA, algú estripa les cartes. El compte de la Casa Blanca es va sumar a la festa generant una imatge a l'estil Ghibli d'una dona dominicana deportada i arrestada recentment als Estats Units. El resultat és igual d'idealista i aquesta vegada perniciós. Es podria dir que fins i tot pornogràfic. De les bromes passem a una burla oficial contra els més febles que, això sí, ha desencadenat una enorme indignació. A la xarxa es parla de crueltat i de distopia. Alguns no s'ho creuen, però sembla que són els nous temps. Utilitzar la intel·ligència artificial no sempre significa utilitzar la intel·ligència.