Moviment Sumar va tancar el cap de setmana la segona assemblea estatal. Nous propòsits per a una nova etapa amb què es vol deixar enrere la crisi electoral i orgànica de fa gairebé un any i el sisme que va provocar a la formació el cas Errejón. Aquesta vegada Yolanda Díaz ha fet els deures i s’ha conjurat per esmenar i no repetir errors del passat amb l’objectiu d’aconseguir la reunificació de l’espai polític a l’esquerra del PSOE. Ho té complicat i potser és massa tard. L’escissió serà difícil de recosir en un tauler polític que es manté amb una estabilitat feble i trontolla davant qualsevol votació al Congrés.
Podem té pocs al·licients per a la reconciliació. Des de fora del Govern central se sent alliberada per fer oposició al PSOE, sigui portant samarretes reivindicatives o assenyalant Pedro Sánchez com a “senyor de la guerra”, i també per atacar a Sumar els qui retreuen que són excessivament complaents amb les tesis socialistes.
“La gent ens està esperant, la gent vol que caminem juntes”, va assenyalar Díaz, que, després de fer un pas al costat, ara ocupa el tercer lloc a la llista de coordinació del partit. “El Moviment Sumar està mort”, va ser la
resposta que va rebre de Pablo Iglesias, que, si bé al seu moment va escollir Díaz com a delfí, ha tingut temps de penedir-se d’aquesta decisió i ara
veu en els principals membres de l’espai confederat futurs afiliats a les files socialistes.
Malgrat aquestes diferències i de les furibundes declaracions del nucli dur de la formació lila, Sumar ha iniciat el camí del flirteig a Podem per armar una nova coalició electoral amb què presentar-se junts a les pròximes eleccions generals. Tenen dos anys
per convence’ls, si Sánchez es manté fins al 2027, i saben amb certesa que amb l’esquerra dividida en tres blocs serà molt difícil tornar a reeditar un Govern de coalició. Ho adverteixen
a Sumar i també al PSOE, que necessita una formació forta a la seva esquerra que no estigui immersa en lluites constants.
En aquesta amalgama d’interessos, Esquerra Unida ha emergit com el partit que prova de restablir els ponts entre Sumar i Podem. Antonio Maíllo actua com a goma d’enganxar perquè
a les pròximes eleccions autonò-
miques a Andalusia s’hi presentin
conjuntament. Seria la prova per
demostrar l’existència real d’aquest espai electoral i polític i evidenciar que sense unitat és difícil aconseguir grans resultats.
