Ben coneguda és aquella dita que aventura que les segones oportunitats no són mai bones. Tot i això, les influencers Aida Domènech, popularment coneguda com a Dulceida, i Alba Paul, la seva dona, han aconseguit superar el mal auguri. Després de set anys de relació i una aturada de dos com a parella, l’amor que es professen les creadores de contingut va acabar vencent la distància que un dia s’havia establert entre elles. El secret de la seva reconciliació va tenir com a premissa la comunicació.“ Vam tenir converses incòmodes, cosa que és molt important, i més quan passes molt de temps separades. Perquè tornar a tenir una segona oportunitat per retreure, faltar al respecte o ser en una relació tòxica no té cap sentit”, explica la blogaire per a La Vanguardia .
Embarcada en el segon lliurament del seu documental, Dulceida al desnudo 2+1 , la catalana torna a la pantalla petita, a través de Prime Video, per abordar com va reprendre la seva relació amb Alba Paul; quan, més enllà de la rancúnia entre totes dues, es va forjar la idea de convertir-se en mares. El 15 d’octubre, el seu somni es feia palpable. Arribava a les seves vides l’ Aria, la seva primera filla en comú. Una experiència que els ha canviat la vida fins a límits inimaginables. “Crec que l’embaràs està romantitzat, però la maternitat, almenys per a mi, és molt millor del que m’havia imaginat. Tot i que en tenia ganes, tenia alguns monstres al cap i ha estat al revés. He tingut moltíssima sort perquè he viscut un postpart meravellós. Sento que soc una nova versió de mi que m’agrada molt més. És veritat que és una bogeria, que estic molt més cansada i que els dies se’m fan molt més curts, però soc molt feliç”.
“He mostrat el més bonic, però també el més lleig, en cada moment de la vida”
Malgrat l’idil·li que travessa actualment la influencer, no tot el camí ha estat de roses. Domènech fa anys que és una de les dianes predilectes per als comentaris homòfobs a les xarxes socials. Aquests van tornar a la càrrega amb el naixement de la seva filla. “Crec que totes aquestes persones són infelices i que no tenen gaire amor. No entendré mai com et pot molestar que dues dones o dos homes estiguin junts. Que cadascú decideixi ser el que sent que és. Realment són aquestes persones les que tenen el problema”, recalca.
La blogaire, que també ha estat objecte de crítica per guanyar-se principalment la vida a través de les xarxes socials, es desmarca d’aquells col·legues de professió que viuen de mostrar al món realitats tan paradisíaques que voregen la ficció. “A les xarxes al final ensenyes un 10%. És veritat que al documental hi ha un seguiment i és una etapa de la meva vida que mostro molt més, però no es graven les 24 hores. Des que vaig començar, m’he mostrat tal com soc, m’he mostrat vulnerable i amb pors. He mostrat el més bonic, però també el més lleig, en cada moment de la meva vida”.
