Quan Vox va accedir a quatre governs autonòmics gràcies al PP, el que va demanar van ser les conselleries d’Agricultura en totes les seves versions. L’obsessió pel camp del partit de Santiago Abascal responia a la necessitat de blindar el vot rural que havia abandonat el PP, desencisat per la política i les institucions. Amb les enquestes a l’alça, Vox va trencar aquells governs per pressionar Alberto Núñez Feijóo en matèria migratòria i Abascal es va posar en mode patriota internacional: dos viatges a Washington i fotos amb Donald Trump. Però el president dels Estats Units no sap d’amics ni d’ideologies. El producte espanyol més afectat pels aranzels imposats per Trump és l’oli d’oliva. L’any passat es van enviar 113.416 tones per valor de més de mil milions d’euros. Oli, vi... vots de Vox.
Abascal fa equilibris per desmarcar-se dels aranzels sense criticar Trump i intenta derivar els retrets al magnat cap al Pacte Verd Europeu i la regulació woke . El líder de Vox es parapeta a les xarxes socials, en les quals pot bramar sense que ningú no es queixi, per molt que Feijóo
alci la veu. Les contradiccions s’ acarnissen amb la dreta. El líder del PP intenta treure el màxim rendiment del desgast que genera sobre la figura d’ Abascal la connivència amb Trump, al mateix temps que els seus barons a l’Aragó o Múrcia negocien els pressupostos amb Vox, com ja ha fet Carlos Mazón a València per sobreviure a la dana.
Abascal i Trump a Washington
Mentre que al PP es comptabilitza la gestió de les desgràcies per fracassos –el Prestige , el Iak-42, l’11-M o la dana–, Pedro Sánchez treu rèdit polític de cada una. La pandèmia, el volcà, i una altra vegada la dana... El president espanyol va començar la legislatura fent de la necessitat virtut, i ara, sense pressupostos i una majoria fràgil, a la Moncloa s’entona el no hi ha aranzel que per bé no vingui.
No hi ha aranzel que per bé no vingui: el PP s’apunta a la unitat i cau la pressió independentista
Yolanda Díaz veu reduït el seu marge de dissidència dins del Govern de coalició i el PP no pot rebutjar completament la crida a la unitat de Sánchez, encara que vagi embolicat en un espot publicitari i un retret dur als populars: “Hi va haver una època en què el govern va ser indolent davant les crisis”. El president juga amb el marge que li concedeix ser l’economia més activa de la Unió Europea. Espanya ha trencat el tòpic europeu del nord industrial i el sud malgastador per contribuir en un 40% al creixement de l’eurozona. Visita la Xina la setmana que ve avançant-se als seus socis europeus i rebaixa les pressions domèstiques, amb permís dels jutges.
El PP vol que Sánchez tingui en compte les comunitats autònomes en el pla de protecció dels aranzels, però Isabel Díaz Ayuso s’oposa a qualsevol acord que doni oxigen a un president que considera esgotat. I altre cop les contradiccions. Els populars volen bufar i xarrupar alhora: reclamen un escut mentre que s’oposen al quitament del deute del FLA que els ofereix Hisenda i bloquegen la negociació del finançament autonòmic. Sense recursos, la protecció de les empreses que anhela arrogar-se Feijóo des de les comunitats queda en mans del Govern socialista.
Feijóo creu que recuperarà terreny per la tebiesa d’ Abascal amb Trump, però fins i tot votants de Junts prefereixen Sánchez
La nova urgència internacional dona també una coartada al Govern espanyol per alentir el compliment dels seus acords amb els independentistes. ERC admet que les negociacions sobre el finançament singular de Catalunya amb el Govern central estan en un estadi inicial, malgrat que Salvador Illa manté en públic i en privat que els socialistes compliran amb el seu compromís i es reforçarà l’Agència Tributària de Catalunya. Sense personal ni mitjans no hi ha subrogació de serveis possible. Però aquest moment encara és lluny, la comissió bilateral Estat-Generalitat ni tant sols ha validat el contingut del pacte d’investidura d’ Illa. I s’ha augmentat la prudència sobre el traspàs de Rodalies. ERC vol la medalla per la transferència, no carregar amb les incidències i el caos.
La pressió electoral marcarà el final de la negociació, i la salut de l’economia després del virus Trump, les opcions del PSOE. Feijóo creu que recuperarà terreny per la tebiesa d’ Abascal, però fins i tot votants de Junts prefereixen Sánchez.
