Diumenge vinent ja serà diumenge de Rams, així que som a prop de la Setmana Santa, en què es tornaran a sentir els tambors destrempats, és a dir, amb la pell de la caixa de ressonància afluixada en comptes de tensa. I altre cop serà un repic que acompanyarà les processons com al seu dia acomiadava, amb la peça relaxada perquè el so fos més profund i més trist, els morts en combat. També es destensaven les caixes, o sigui, els tambors, quan acompanyaven l’ajusticiament d’un reu o el seu càstig i escarni. D’aquí ve allò que en castellà en diuen con cajas destempladas. Tradicions velles que es renoven en el xoc de les baquetes o la maça sobre aquella pell que ressona solemne i sepulcral, gairebé ominosa.
Els tambors de la guerra també redoblen per tot arreu, amb el ritme sincopat i marcial, el mateix que va guiar tantes vegades els homes, que els va portar a l’escorxador. Tambors i trompetes o, si em tolereu el joc de paraules, tambors i trumpetes (sic), ja que encara no sabem si el president Trump és un herald de la pau o de la guerra.
Torna la por de l’apocalipsi a Europa, que va ser durant segles la terra calcinada per la mort
Tornem a parlar, després de tants anys de relativa i adormidora pau, de la guerra. I torna la por de l’apocalipsi en aquesta Europa que va ser durant segles la terra calcinada per la mort. No tinc gaires dubtes, avui dia, que la primera i la segona guerra mundials, tan europees malgrat la participació nord-americana i el que va suposar el front del Pacífic, són en essència la mateixa guerra, agreujada pel factor Hitler i el fracàs de la República de Weimar. No oblidem mai que Adolf Hitler va arribar al poder no perquè guanyés unes eleccions –lloc comú, però error comú–, sinó perquè es va aconseguir un pacte espuri que el va catapultar a la Cancelleria i a refundar un poder dictatorial.
L’ Apocalipsi és l’últim llibre del Nou Testament i, per això, és l’últim llibre de la Bíblia. Apocalipsi , en grec, vol dir ‘revelació’. Per això també es coneix aquest llibre com el Llibre de les Revelacions. S’atribueix la seva autoria, i així ho ha fet l’ Església, a sant Joan Evangelista, apòstol i deixeble de Jesús, encara que bona part dels filòlegs defensen que Joan de Patmos és una figura diferent, que potser fins i tot amaga tot un grup de jueus en el temps de la confrontació amb els cristians, ja que la redacció del llibre de l’ Apocalipsi es data cap a l’any noranta o cent després de Crist. Després de la destrucció romana del temple de Jerusalem i quan per més d’un jueu el cristianisme era una renovació de la vella religió hebraica, mentre que d’altres l’ avorrien i discutien.
És el llibre més críptic i més poètic de la Bíblia, també el més simbòlic. Jesús hi trenca els quatre primers segells d’un pergamí a la mà dreta de Déu, que té set segells tancant-lo. En trencar els quatre primers segells apareixen quatre genets. El primer, sobre un cavall blanc, potser el mateix cristianisme, per bé que la tradició vol que sigui la pesta. El segon, sobre un cavall vermell, és la guerra. I continuen un de negre i un altre de groc. El genet pàl·lid, el setè segell, no són només títols de pel·lícules.
L’ Apocalipsi es va convertir en un llibre canònic en el quart concili de Toledo, l’any 633. En aquest concili sant Isidor de Sevilla va refundar la relació entre la monarquia i l’ Església i, de passada, es va redactar la que molt probablement és la primera Constitució europea. Li devem molt a sant Isidor i la seva importància va ser enorme.
Lee tambiénSobreviure a Donald Trump
Recapitulo: dues guerres mundials, les guerres napoleòniques, la guerra dels Cent Anys (definició del segle XIX) entre França i Anglaterra, des del 1337 fins al 1453, la guerra dels Trenta Anys, entre el 1618 i el 1648 (la pau de Westfàlia, amb la coda de la Pau del Pirineu el 1659), la guerra dels Vuitanta Anys entre Espanya i les províncies unides dels Països Baixos... La guerra ha estat la constant d’aquest continent que ara no sap com afrontar un futur bel·licós. Els malastrucs diuen que, després de la pandèmia, arriba la guerra i amb ella l’ Anticrist (encara que aquest arribarà amb el trencament del sisè segell), però el que hi ha és un tambor mediàtic que desconcerta amb un so desagradable i destrempat. Cal temperar les caixes i les gaites.