El pols polític i judicial de l’extrema dreta francesa es va dur ahir al carrer. “No em rendiré!”, va emfatitzar Marine Le Pen en un gran míting al centre de París, on va ser acompanyada per milers de partidaris després de la condemna per malversació de fons del Parlament Europeu, dilluns, que li impedeix, de moment, tornar a ser candidata a l’ Elisi el 2027.
La líder ultradretana, tres vegades aspirant a la presidència, es va tornar a mostrar desafiadora i lluitadora fins al final. “No conec la renúncia!”, va exclamar, entre aplaudiments, a més d’insistir que el combat judicial que deslliuren ella i el seu partit, el Reagrupament Nacional ( RN), és part consubstancial del combat polític, una manera de denunciar que la separació de poders no es respecta i que la justícia, en el seu cas, ha estat parcial. “No és justícia, és una caça de bruixes”, va afegir. Le Pen va recordar els 13 milions de francesos que van votar el RN a les eleccions legislatives de l’estiu però que no van poder veure el partit obtenir el poder a causa de l’aliança dels rivals, de centre i d’esquerra, a la segona volta. “No som ciutadans de segona classe”, va remarcar, sabedora que és un sentiment estès entre els que la voten. “Visca la justícia, visca la República i visca França!”, va concloure la seva intervenció, sota un sol primaveral.
Hores abans, en videoconferència amb la Lliga italiana, del seu aliat Matteo Salvini, Le Pen va citar l’assassinat Martin Luther King, líder dels drets civils als Estats Units. “ Seguirem el seu exemple”, va assenyalar, i va reforçar la idea de resistència no-violenta davant una injustícia. L’al·lusió al carismàtic líder negre assassinat el 1968 va causar certa perplexitat a França.
La condemna a cinc anys de presó –dos dels quals ferms, a complir a casa seva amb braçalet electrònic–, cinc d’inelegibilitat i una multa de 100.000 euros serà revisada pel tribunal d’apel·lació de París, que s’ha compromès, en part per la pressió política ambiental, a arribar a un veredicte a l’estiu del 2026. La pressió al carrer forma part de l’estratègia per condicionar la decisió dels jutges.
El míting es va celebrar a la plaça Vauban, darrere dels Invàlids, sota la cúpula dels quals hi ha la tomba de Napoleó. La major part dels assistents venien de la mateixa capital i de la perifèria. No hi havia pancartes, per evitar frases que poguessin ser un insult a la justícia o al president Emmanuel Macron, sinó només banderes franceses. Hi va haver consignes clares en aquest sentit que van ser respectades. Els lepenistes són disciplinats.
A Le Pen la va precedir a la tribuna el president del partit, l’eurodiputat Jordan Bardella, de 29 anys, sempre temptat per la retòrica grandiloqüent. “Som hereus d’una civilització mil·lenària”, va destacar, i es va arribar a referir a la democràcia de l’antiga Grècia. També va esmentar el general De Gaulle, una figura molt poc estimada durant decennis per l’extrema dreta francesa, malgrat que ara sí que la reivindica.
En un missatge a la Lliga, l’aliada italiana, Le Pen diu que vol emular la lluita de l’assassinat Luther King
Bardella, que és el més ben situat en cas que Le Pen no es pugui finalment presentar a l’ Elisi el 2027, va qualificar d’“escandalosa” la sentència, “un atac directe contra la democràcia” i “una provocació” que exigeix “defensar el nostre honor i la nostra innocència”. El president del RN va xifrar l’assistència en més de deu mil persones, un nombre difícilment verificable. La plaça no es va omplir.
El primer teloner del míting va ser l’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, també condemnat la setmana passada, malgrat que podrà continuar al capdavant de la capital rossellonesa mentre duri el procés d’apel·lació. Aliot, que va ser parella de Le Pen i ocupa la vicepresidència del partit, va dir que la justícia havia estat més dura contra ella del que és contra els traficants de cànnabis, i va parlar d’“una construcció fictícia” feta per declarar-los culpables.
També hi va intervenir el diputat Éric Ciotti, expresident de Els Republicans i avui, amb el seu nou partit Unió de les Dretes ( UDR), un valuós aliat de Le Pen en l’estratègia d’eixamplar la base política. “Sou el poble de França que es menysprea”, va afirmar Ciotti davant de la multitud. Segons ell, “els que no poden guanyar a les urnes intenten eliminar els rivals per un procediment excepcional”.
L’afluència a l’acte de París podria haver semblat molt discreta tenint en compte la força electoral de l’extrema dreta i els 12 milions d’habitants de la regió parisenca. S’ha de considerar, però, que el públic del RN, a diferència dels votants d’esquerres, no és gaire donat a les manifestacions de carrer, i menys quan podien témer provocacions de l’extrema esquerra o problemes de seguretat. Tampoc la capital francesa no és una plaça forta del partit de Le Pen, que gaudeix de molt més predicament a les zones rurals i periurbanes.
En una entrevista amb el diari Le Parisien , el primer ministre, el centrista François Bayrou, que va ser absolt en un cas semblant al de Le Pen de frau al Parlament Europeu, va deplorar que una decisió de justícia hagi provocat manifestacions de diferent signe, ja que s’ha de preservar tant sí com no el principi de la divisió de poders. “No és ni sa ni desitjable”, va opinar el cap del Govern sobre les mobilitzacions. El president de la regió del nord dels Alts de França, el conservador Xavier Bertrand, des de fa anys molt bel·licós cap a Le Pen, va qualificar el míting ultradretà de “mala rèplica” de l’assalt al Capitoli de Washington pels partidaris més radicals de Donald Trump el gener del 2021 després del triomf de Joe Biden.
La concentració alternativa organitzada per l’esquerra a la plaça de la República, també a París però lluny de l’acte de Le Pen, va tenir una concurrència molt modesta, decebedora per als convocants. Ni socialistes ni comunistes es van afegir a la convocatòria de La França Insumisa ( LFI, esquerra radical) i dels ecologistes. Tampoc els sindicats no van veure de bon ull interferir sobre una decisió de la justícia. Conscient del poc èxit de la crida a sortir al carrer per protestar contra l’extrema dreta, el diputat d’ LFI Manuel Bompard va exhortar els convocats a demostrar la seva força a la manifestació del Primer de Maig, la gran cita anual de l’esquerra i dels sindicats.
El Reagrupament Nacional aplega 10.000 persones a París per denunciar una justícia polititzada
En un míting del partit macronista, Renaixement, el seu líder, l’ex primer ministre Gabriel Attal, va ser extremadament dur amb Le Pen. La trobada, de caràcter refundadora, havia estat prevista abans de la condemna a Le Pen, però va ser impossible no aprofitar-la per reaccionar davant l’extrema dreta. “Tu robes, tu pagues, sobretot quan ets un responsable polític”, va replicar Attal al discurs de la líder del RN, i va recordar que es van malversar milions d’euros dels contribuents. “Senyora Le Pen, vostè no és Aleksei Navalni, vostè és un dels peons del seu botxí”, va continuar l’excap de Govern, en al·lusió a Putin, va avisar que “la internacional reaccionària avança” i va denunciar que tota –des del Kremlin fins a Elon Musk o Donald Trump– s’hagi solidaritzat amb Le Pen.
