Catalunya fa els primers passos per afegir-se al projecte de la Unió Europea d’incrementar l’autoproveïment de minerals crítics, incloent-hi les ara famoses terres rares, elements imprescindibles per al desenvolupament de la indústria moderna i les noves tecnologies.
La Generalitat, en aquest sentit, desenvolupa dos projectes paral·lels sobre la possible recuperació de mines, reutilització de rebutjos miners i sobre l’existència de formacions geològiques on es poden trobar minerals crítics i terres rares. Aquestes iniciatives es duen a terme, per separat, des de dos organismes de la Generalitat i, en tots dos casos, discretament, possiblement per evitar respostes socials en contra de potencials explotacions mineres.
D’una banda, segons ha pogut saber La Vanguardia , l’ Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ( ICGC, dependent del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica) va rebre al gener els resultats d’un estudi adjudicat a la Fundació Bosch i Gimpera ( Universitat de Barcelona) amb l’objectiu de conèixer els “contextos geològics favorables a la presència de minerals crítics a les serralades costaneres catalanes”.
En aquest estudi s’ha analitzat una àmplia zona del litoral i prelitoral de Catalunya (des de Begur fins al delta de l’ Ebre) i entre les conclusions destaca un inventari amb centenars de formacions geològiques, zones amb recursos potencials, mines i runams ( abocats d’antigues mines) on hi pot haver algun dels 47 minerals (incloent-hi les terres rares) que la Comissió Europea ha classificat com a “crítics” (imprescindibles).
D’altra banda, des del 2022 la direcció general d’ Indústria ( Departament d’Empresa) duu a terme estudis sobre la possible recuperació de mines o reutilització de materials de rebuig en zones mineres on es puguin aconseguir minerals crítics i terres rares. A la segona fase d’aquest projecte, Indústria va contractar el 2024 la recollida i anàlisi d’un total de 720 mostres de materials “procedents d’antigues explotacions mineres de Catalunya per a la caracterització de minerals metàl·lics, minerals no-metàl·lics i roques amb ús industrial”; una manera tècnica de dir que s’investiga l’existència i concentració de materials crítics en mines i runams d’arreu de Catalunya. En aquest cas, els treballs van ser contractats, en tres lots separats, amb la Fundació Bosch i Gimpera, l’empresa Geomar i la Universitat Autònoma de Barcelona.
El projecte, encarregat per l’ ICGC sobre les zones litorals, és el primer d’una sèrie d’estudis futurs per identificar els “contextos geològics” on hi pot haver minerals crítics al conjunt de Catalunya: amb informes parcials per a “la conca de l’ Ebre, el Prepirineu, el Pirineu i les fosses neògenes (formacions geològiques molt antigues, com ara la del Vallès-Penedès)”, segons ha informat aquest organisme de la Generalitat a petició d’aquest diari. L’ ICGC ha declinat fer públics els resultats del primer d’aquests estudis per considerar que encara estan pendents les anàlisis sobre la resta de zones de Catalunya.
Segons l’ ICGC, l’objectiu de l’estudi “és tenir una primera visió general sobre ambients geològics susceptibles de poder generar aquesta mena de matèries en el context de la geologia de Catalunya”. En aquest sentit, el projecte se centra en el coneixement geològic territorial sense que formi part dels objectius “l’avaluació de recursos ni la determinació del grau de mineralitzacions” ni la definició de possibles zones extractives, “aspectes que formen part de l’activitat d’altres departaments”.
La direcció d’Indústria ha analitzat un total de 720 mostres d’antigues explotacions
Les bases del contracte firmat per l’ ICGC amb la Fundació Bosch i Gimpera especifica que la part principal del treball –ja entregat– ha consistit a “dur a terme un inventari de jaciments o indicis de tot el conjunt de les serralades costaneres a fi d’establir o diferenciar els diferents contextos geològics que han propiciat la gènesi de matèries primeres considerades com a crítiques” per la Comissió Europea.
L’inventari presentat és “exhaustiu”, segons han explicat a La Vanguardia fonts que estan al cas del contingut, fins al punt de recollir dades de més d’un miler de formacions geològiques i antigues mines on hi pot haver minerals crítics. L’estudi ha inclòs una àmplia revisió de dades bibliogràfiques i la recollida de centenars de mostres per a l’anàlisi o estudi petrogràfic amb llum transmesa o reflectida.
Entre les conclusions d’aquest primer estudi destaquen, segons les fonts consultades, la confirmació que hi pot haver recursos de minerals crítics en comarques com ara el Baix Llobregat, l’Alt Camp, el Priorat i la Selva. L’estudi inclou, a més, un mapa escala 250 m on se situen les dades de l’inventari de les zones amb minerals crítics, classes de minerals, associacions de minerals o roques, context geològic, edat de la mineralització i altres dades significatives.
El professor Joan Carles Melgarejo, del departament de mineralogia, petrologia i geologia aplicada de la facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, ha participat tant en l’estudi encarregat per l’ ICGC com en el que promou Indústria. “Són els primers que es duen a terme i falta completar-los, però estic segur que trobarem minerals considerats crítics per la UE, com ara la fluorita i la barita”. En tot cas, “és més difícil parlar de l’existència de terres rares, perquè fins ara no se sap i no hi ha estudis sobre la qüestió”.
Aquest professor, un dels més destacats investigadors del món en terres rares en països com Angola, exposa que se sap que hi ha 3.000 o 4.000 punts miners a Catalunya que podrien ascendir a 10.000, a causa del passat miner de la regió des del neolític.
“De fluorita i de barita segur que en trobarem en antigues mines de galena com les d’Osor (a la Selva), com també, amb bastanta probabilitat, minerals crítics a les mines de Vilanova d’Escornalbou i Riudecanyes, i a l’ Atrevida, a Poblet”, assegura Melgarejo. Afegeix la possibilitat d’incloure en aquesta llista cobalt i, amb menys probabilitat, alguns metalls del grup del platí i vanadi.
També es preveu liti, beril·li, tàntal i hafni, a l’àrea protegida de Cap de Creus, cosa que en disminueix les possibilitats d’extracció. Finalment, el professor apunta a hafni, a la Val d’Aran i al Delta de l’ Ebre, i bauxita al Prepirineu i el Pirineu.
Un investigador de geologia de la UB creu que hi podria haver fins a 10.000 punts miners a Catalunya
“Tot i això, qualsevol projecte miner, encara que sigui per a minerals crítics, s’ha de plantejar a llarg termini, com ara deu anys. Si la UE necessita aquests minerals urgentment –exposa–, hauria d’invertir on ja sap que existeixen, com ara en països de l’ Àfrica”.