La decisió del Tribunal Suprem de negar l’amnistia a l’expresident Carles Puigdemont estava pràcticament anunciada. Tot i això, aquesta última resolució era necessària perquè el líder independentista pogués cremar totes les vies jurisdiccionals per recórrer al Tribunal Constitucional (TC) i reclamar empara.
La Sala d’ Apel·lació de l’ Alt Tribunal va confirmar ahir la interlocutòria de l’instructor Pablo Llarena en què es rebutja la pretensió de Puigdemont que se li apliqui la llei d’ Amnistia en la causa que té oberta pel procés, ja que es manté fugit de la justícia. El magistrat va fer servir el mateix argument que el que va aplicar la sala per negar l’amnistia als ja condemnats per aquests mateixos fets, com ara l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.
El TS manté que l’expresident es va enriquir perquè va fer servir diners públics per organitzar l’1-O
Se’ls va negar l’amnistia perquè s’entenia que van tenir un enriquiment patrimonial quan van pagar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 amb diners públics i no de la seva butxaca, ja que era una aspiració política pròpia contrària a la llei i a la Constitució. Per això, tant Llarena com la Sala Penal ja van manifestar fa mesos que els fets que s’atribueixen als líders independentistes s’inclouen en les excepcions per no amnistiar que recull la mateixa llei.
En la resolució d’ahir, s’explica que “el tenor literal de la llei no diu, com argumenten els recurrents, que només es pot entendre com a benefici personal de caràcter patrimonial l’increment tangible i directe del patrimoni del subjecte”. La resolució afirma que en el concepte de “benefici personal de caràcter patrimonial” s’hi ha d’incloure tant l’increment dels actius patrimonials com el no detriment del passiu. “Un subjecte es beneficia patrimonialment quan s’incrementa el seu patrimoni però també quan no decreix perquè les seves obligacions són assumides il·lícitament pels fons públics”. Ni l’ Advocacia de l’ Estat ni la Fiscalia comparteixen el criteri ni de Llarena ni de la sala.
En el cas dels ja condemnats, el tribunal ja va resoldre i, per tant, ja han presentat els seus recursos d’empara davant el Tribunal Constitucional. Tot i això, estava pendent que la Sala d’ Apel·lació resolgués els recursos interposats contra la interlocutòria de Llarena per l’advocada de l’ Estat, la Fiscalia, Vox i les defenses de Puigdemont i Antoni Comín. Una vegada resolts, en el mateix sentit que la resta de resolucions anteriors, Puigdemont ja té llum verda per recórrer en empara davant el TC. A aquest òrgan, presidit per Cándido Conde-Pumpido, encara li queden uns mesos per entrar a debatre la constitucionalitat de la llei.
El primer recurs que estudiarà el TC serà el del PP i la previsió és que el resolgui a final de maig. Després haurà de resoldre les qüestions d’inconstitucionalitat plantejades per diversos tribunals, entre els quals el
Suprem. I després ja entrarà a valorar si ha d’estimar els recursos d’empara presentats pels afectats.
En la resolució d’ahir, el Suprem advertia que no considera que s’hagi de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat pel delicte de malversació, perquè a parer seu és clar que en el cas dels líders del procésestan dins de les excepcions i, per tant, no hi ha res a preguntar al TC.
Una altra cosa és la qüestió prejudicial a la justícia europea. El Suprem ha assenyalat que en aquest moment no cal recórrer a Europa, però deixa la porta oberta a aquesta possibilitat si l’ òrgan de garanties considera constitucional l’amnistia i el Suprem ordena aplicar-la. Llavors recorreria al Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE), cosa que en frenaria l’aplicació fins que decidís si la llei contravé el dret europeu.
