Roberto Leal (Alcalá de Guadaíra, Sevilla, 1979) cau bé i
ho sap. Seria inútil negar-ho. Reconeix que bona part de la seva llum prové de ser al capdavant de formats de televisió amables: a Pasapalabra i El desafío , tots dos a Antena 3, i abans a Operación triunfo , España directo i Bailando con las estrellas , entre molts d’altres. Noblesa obliga, però ser bona persona és factor determinant.
Amb la seva dona, la també periodista Sara Rubio, van crear junts la productora Blondloyal el 2019
La firma Oral-B l’ha escollit com a nou ambaixador i potser per això el seu somriure brilla encara més: “Jo prefereixo no explicar res que no es basi en la meva pròpia experiència. Mira, jo he estat tota la vida de raspall manual i aquest és l’elèctric perfecte per canviar: l’iO2 és una altra història i és com tenir un ordinador a la mà. És com tenir el dentista a casa”. Reflexiona que, de la mateixa manera que seria injust transmetre a l’espectador si un està disgustat, un somriure sa gairebé ha d’anar de bracet amb el fet de posar-se davant la càmera.
Elogia el paper de Victoria Federica a ‘El desafío 5’: va superar els nervis i va arribar a ser medalla de plata
Premi Ondas, Antena d’ Or i Antena de Plata, Iris, Zàping, Andalusia de Turisme, Talent Andalús... Encara que la seva carrera sumi un reconeixement rere un altre, Leal ha posat ous en una altra cistella: té una productora amb la seva dona, Sara Rubio, també periodista: “Ens van oferir la possibilitat d’un programa a Canal Sur i com que teníem una idea molt bonica, la vam voler produir nosaltres mateixos. Va ser a finals de l’any 2019, i des d’aleshores fins avui. Ens apassiona i és un pla B perfecte perquè vull continuar vinculat a la televisió”.
Afortunadament, cada vegada és més habitual que els comunicadors no se cenyeixin al castellà de Valladolid i mantinguin l’accent de la seva infantesa. Leal és un d’ells i a més reivindica els seus orígens amb orgull. El 31 de març rebia un dels premis al Talent Andalús i, referint-se a les seves àvies, Consuelo i Mercedes, va dir el següent: “No sabien ni llegir ni escriure, però parlaven millor que qualsevol catedràtic de la llengua espanyola”. Així s’expressa per a aquest diari: “El nostre accent es comenta molt perquè som nou milions d’andalusos i durant molt de temps ha generat debat, l’acudit, la broma... Però l’accent és també les teves arrels, la teva cultura, i crec que tenir prejudicis pel teu propi accent és un error, tant en el nostre cas com si s’és català, gallec, canari o murcià. És que no hi ha res més ric que sentir un seseo o una parla papissota o que l’altre faci l’erra gairebé de puntetes. Seria molt avorrit parlar tots igual. Tu m’entens, jo t’entenc, doncs perfecte”.
Roberto Leal i Sara Rubio tenen dos fills, Lola (7) i Leo (3). Segurament no entenen gaire bé què significa la paraula famós, però són testimonis de l’interès i afecte que desperta: “Bé, saben que el seu pare treballa a la televisió i això comporta que et puguin parar pel carrer i demanar-te amablement una foto. Com que ja no em pregunten per què me’n demanen, imagino que és una manera de contestar-te [rialles]. Quan passa, la Lola, que és més gran, ja s’aparta sola al costat i després reprenem la conversa que teníem. És una cosa amb què han de conviure, i espero que ho visquin amb orgull, també. Però no li donen més importància que la que tindria una altra feina qualsevol”.
Des de fa unes setmanes, sap que en qualsevol entrevista arribarà el moment en què li preguntin per Victoria Federica, la més mediàtica de l’elenc concursant a El desafío 5 . És moment de parlar-ne. “Ha estat una concursant meravellosa; tenia el focus pels cognoms que té, però ha fet una edició increïble. Ella és d’una altra generació i, tot i que sabia qui era perfectament, no la seguia a les xarxes i no m’havia plantejat mai com era. Suposava que la gestió perquè fos concursant seria una mica més àrdua, però és una noia normal i corrent. I no ha guanyat perquè davant seu no hi havia un ésser humà sinó un superheroi [ Gotzon Mantuliz], però ha demostrat amb escreix que venia a guanyar. Dels nervis del principi va evolucionar a tenir totes les opcions per guanyar. A mi m’ha caigut genial i ara hi ha un vincle que ens uneix a tots els d’aquesta edició”.
