Quan pensem en el futur, és habitual imaginar com seria la nostra vida ideal. Moltes persones somien assolir l'estabilitat econòmica, desenvolupar una carrera professional satisfactòria, viatjar pel món, trobar l'amor o mantenir vincles sòlids amb els seus éssers estimats. Tot i això, com més grans són les nostres aspiracions, més fàcilment caiem en la idea que són inabastables. A vegades, som nosaltres mateixos que ens frenem. D'altres, és l'entorn el que ens insta a “posar els peus a la terra” i a deixar de banda aquells somnis que, a ulls de molts, no són més que fantasies.
Si bé adoptar una visió realista pot ajudar-nos a evitar decepcions i fracassos, la ciència suggereix que renunciar a somiar també té un cost: com menys imaginem el que desitgem, menys probabilitats tenim que succeeixi. Somiar no és un acte ingenu. És, en molts casos, el primer pas per transformar la realitat.
Somiar es el primer pas per transformar la realitat
“El cervell no et deixarà veure allò en què no creus”, afirma Emily McDonald, neurocientífica i coach cerebral. Segons l'experta, no veiem el món amb els nostres ulls, sinó a través de les nostres creences. “Els nostres ulls capten senyals de llum, i aquells senyals viatgen al cervell, on s'incorporen els nostres pensaments, creences, records i emocions abans que la imatge que veiem es formi al cervell”, relata.
El cervell no et deixarà veure allò en què no creus
Aquesta manera de percebre el que succeeix al nostre voltant influeix en la forma que interpretem el món i com interactuem amb l'entorn, ja que la ment descarta allò en què no creiem. “Més del 99 % de la realitat és filtrada en cada moment. El cos humà rep al voltant d'11 milions de bits d'informació per segon, i la ment conscient només experimenta uns 50”, explica McDonald, que afirma que el cervell decideix el que vol veure en funció del que creem. En altres paraules, el nostre cervell treballa per mostrar-nos aspectes de la realitat que confirmin les creences que ja tenim.
Neurones piramidals al còrtex del cervell
Per aquesta raó, la neurocientífica afirma que acceptem la vida que creiem que mereixem. “No només l'amor, tota la vida. Si no creus que mereixes assolir els teus somnis, el teu cervell et frenarà”. Emily explica que això pot manifestar-se com a procrastinació, conformisme o fins i tot autoboicot. Per això, considera que el sistema de creences és el més important que tenen les persones en aquesta vida.
Més del 99 % de la realitat és filtrada en cada moment
Si bé és cert que no n'hi ha prou amb creure en alguna cosa per aconseguir-la, autoconvèncer-se que un és capaç i mereixedor d'això és el primer pas per aconseguir-ho.
Lee también
Són múltiples els estudis que han intentat explicar la connexió entre la percepció de la realitat i els sistemes de creences. Una de les teories més sòlides al respecte és la del cervell predictiu, desenvolupada pel neurocientífic Karl Friston. Segons aquesta teoria, el cervell no processa la informació de l'entorn de forma passiva, sinó que constantment formula prediccions sobre el que percebrà, basant-se en experiències prèvies, emocions i creences. Quan la informació rebuda no coincideix amb aquelles expectatives, el cervell tendeix a reinterpretar-la o fins i tot a ignorar-la per mantenir la coherència interna. En altres paraules, no veiem la realitat tal com és, sinó com creiem que és.
