Guerres, revolucions, dictadures i democràcies

En l’àmbit de la història contemporània, hi continua havent dos temes estrella: la Segona Guerra Mundial i la suma de la Guerra Civil i el franquisme. Sobre el primer d’ells, ha escrit Richard Overy una aproximació ambiciosa i innovadora a Sangre y ruinas (Tusquets). El subtítol, La gran guerra imperial, 1931-1945, ens indica que es tracta de repensar la cronologia habitual de la Segona Guerra Mundial i situar el seu origen no en la invasió de Polònia del 1939, sinó en la invasió japonesa de Manxúria del 1931, amb la qual cosa s’amplia el focus. Són més de mil pàgines escrites amb rigor i pols narratiu.

De to molt més divulgatiu, per a qui vulgui endinsar-se en el tema d’una forma més lleugera, és La guerra que cambió el mundo (Ediciones B), de Miguel Ángel Santamaría, que reuneix un ampli repertori d’anècdotes i curiositats entorn del conflicte. En canvi, és d’un rigor acadèmic i una erudició aclaparadors La cultura en la Alemania nazi (Siglo XXI), de Michael H. Kater, que recorre de forma minuciosa tot l’entramat cultural i propagandístic del nazisme, des de les arts plàstiques al cinema, passant per la persecució de les avantguardes i qualsevol altra veu dissident.

Pel que fa al marc històric espanyol que va de la Guerra Civil a la transició, l’oferta és àmplia. A La pérfida Albión (Debate), l’incombustible Paul Preston explora el maquiavèl·lic paper que va tenir la Gran Bretanya en la guerra civil espanyola des de la presumpta neutralitat del seu govern davant el combatiu fervor republicà d’alguns dels seus intel·lectuals. A Franco (Crítica), Julián Casanova prova de revelar noves capes d’una figura més esmunyedissa del que sembla a simple vista; a El sexo en el franquismo (Almuzara), Manuel Espín traça un amè retrat sociològic de la beateria i la doble moral del règim, la censura i la persecució de gais i lesbianes. També el sexe és rellevant, encara que d’una altra manera, a La nación viril (Alianza), de Zira Box, que explora el pes de la virilitat i altres presumptes virtuts de la masculinitat més rància en el pensament i l’imaginari visual de la Falange.

⁄ La Guerra Civil, la dictadura i la transició democràtica continuen sent matèria d’investigació i debat

Antonio Caño traça, a El monstruo español (La Esfera), un magnífic retrat del sinistre Francisco Macías i el final de la presència colonial espanyola a Guinea Equatorial. Un personatge molt diferent en la seva relació amb el franquisme és retratat a L’abat Escarré i Montserrat (Base), d’Albert Balcells, que analitza com el religiós va passar de l’inicial suport al règim a una postura obertament crítica. El temps transcorregut entre la mort de Franco i les primeres eleccions democràtiques és la matèria d’Objetivo: democracia (Espasa), de Juan Fer­nández-Miranda, que repassa els fets i els personatges rellevants en la gestació del canvi de règim per la via pacífica.

Si saltem al passat més remot, Las siete maravillas del mundo antiguo (Ático de los Libros), de Bettany Hughes, fa un repàs per aquells set projectes arquitectònics que van meravellar generacions, la majoria dels quals només coneixem per referències i llegendes. Pedro Ángel Fernández Vega emprèn a Historia de Roma. Orígenes  (Arpa) una ambiciosa tetralogia que s’anirà completant en els propers anys amb la intenció d’incloure la civilització romana des dels puixants inicis fins a la seva decadència i extinció. Al món que va venir després, l’ edat mitjana, està dedicat Legado de gigantes (Rosamerón), en el qual Jaume Aurell desmunta el mite que converteix aquest període en una època ombrívola i reivindica l’herència que ens han deixat figures com Dant, Alfons X el Savi, Elionor d’Aquitània, Giotto, Sant Tomàs... No, no tot era obscurantisme i podridura intel·lectual en aquells temps. Per la seva part, La memòria dels catalans (Edicions 62), sota la direcció de Borja de Riquer, proposa un exhaustiu repàs pels mites, els escenaris, els personatges, els símbols i les tradicions que alimenten la història de Catalunya.

Hi ha altres propostes que plantegen vastes panoràmiques. Per exemple, Gabriel Torrella indaga a Las grandes revoluciones (La Esfera) en les causes i l’evolució d’aquesta idea al llarg de la història, des de la revolució dels Països Baixos al segle XVIII fins a les revolucions i dictadures del segle XX. En una línia similar, Emilio Lara explora a Los colmillos del cielo (Ariel) les utopies que han omplert el món d’esperança i en massa ocasions també d’horror, perquè el seu llibre inclou des de textos de Plató o Moro fins als feixismes i comunismes, passant per les missions jesuïtes al Paraguai i les comunes hippies.

⁄ El món antic amb les seves set meravelles, Roma i la seva herència i l’edat mitjana interessen tant com la geopolítica

Francisco Bethencourt recorre a Racismos (Arpa) l’evolució d’aquesta xacra des de l’edat mitjana fins al present i analitza en profunditat les seves causes històriques. Un periple històric és el que emprèn Ube Bosma a Azúcar (Ariel) per traçar una història de la civilització a partir d’aquest producte. La mateixa ambició té Cómo el mundo creó Occidente (Crítica), de Josephine Quinn, que estudia i matisa aquest concepte que recorre la història de la humanitat. Més cenyit al present, Tierra baldía (RBA), de Robert Kaplan, estudia els conflictes geopolítics que han marcat el món.

Finalment, Els nàufrags del Wager / Los náufragos del Wager (Ara Llibres / Random House), de David Grann, explica amb una força digna de la millor novel·la les desventures d’uns nàufrags del segle XVIII i les contradictòries versions que després van explicar del succeït. Així s’escriu la història: provant de separar les veritats de les mentides.