No m'havia ficat mai una mica a fons a l'Agenda 2030. Alguna vegada havia ensopegat amb objectius marcats pel consell d'una empresa, que servien únicament i exclusivament per presentar-los en la junta d'accionistes, utilitzant, això sí, paraules de moda en aquell moment, com ara són sostenibilitat, posar en valor, democràcia, canvi climàtic... Objetius que, una vegada acabada la junta, passaven a millor vida, repetint-se el que vaig escoltar un dia: “ara, a més de la feina de cada dia, objectius: el que ens faltava!”.
Amb l'Agenda 2030 em passava el mateix. Temia que fos una declaració d'intencions i que els governants havien de parlar d'això, mentre els altres vivíem al nostre aire, cada un a la seva.
Això de la sostenibilitat ha de ser el fonamental, com es dedueix que el 2015, fa ara 10 anys, l'Assemblea General de les Nacions Unides, va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Com suposo que els de les Nacions Unides també utilitzen el diccionari, me n'hi vaig i trobo que ‘sostenible’ és “el que es pot mantenir llarg temps sense esgotar els recursos o causar danys greus al medi ambient”.
Aquests senyors han marcat 17 objectius per a “el món”, i aquí també es pot dir que es tracta de modificar les nostres vides, entre d'altres la meva, de manera que jo pugui parlar d'un món abans del 2030 i després del 2030, com els que som més grans parlàvem fins fa poc, d'“abans de la guerra” (1936-1939) i “després de la guerra”.
A risc de fer inaguantable aquest article, copio els 17 objectius que, a més, tenen una característica: Són urgents. Es van marcar el 2015 perquè s'hagin aconseguit el 2030, donant volta al món com un mitjó. Com això no és raonable, penso que, més que aconseguir els objectius, es tracta d'aconseguir que s'estableixi una manera d'actuar diferent, equivalent a allò del mitjó.
ELS 17 OBJECTIUS
- • Erradicar la pobresa
- • Posar fi a la fam
- • Garantir la vida sana i promoure el benestar en totes les edats
- • Assegurar una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tothom
- • Aconseguir igualtat entre gèneres
- • Garantir aigua neta i sanejada
- • Assegurar l'accés a una energia assequible i no contaminant
- • Promoure una feina decent i un creixement econòmic sostingut
- • Crear infraestructures i indústries sostenibles i promoure la innovació
- • Reduir les desigualtats en la societat i entre diferents països
- • Oferir ciutats sostenibles
- • Promoure un consum responsable
- • Combatre el canvi climàtic
- • Conservar la vida submarina
- • Protegir els ecosistemes terrestres
- • Impulsar societats pacífiques
- • Enfortir els mitjans d'execució i aliances per al desenvolupament
A Espanya s'han concretat els següents objectius:
- Acabar amb la pobresa i la desigualtat
- Fer front a l'emergència climàtica i ambiental
- Tancar la bretxa de la desigualtat de gènere i posar fi a la discriminació
- Superar les ineficiències d'un sistema econòmic excessivament concentrat i dependent
- Posar fi a la precarietat laboral
- Revertir la crisi dels serveis públics
- Posar fi a la injustícia global i a les amenaces als drets humans, els principis democràtics i a la sostenibilitat del planeta
- Revitalizar el nostre medi rural i afrontar el repte demogràfic
El responsable és Pablo Bustinduy, Ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030. Pertany a Sumar. (Pablo, sisplau, digues-li a Yolanda que parli amb François Bayrou, primer ministre francès, que diu que és urgent treballar més, gastar menys i reduir el deute. I que per si de cas aquell dia no es posi la samarreta amb el lema “Treballar menys viure millor”.)
I saltant a la Generalitat de Catalunya, aquí van les seves cinc prioritats:
- Garantir el dret a l'habitatge
- Liderar un model econòmic de prosperitat compartida
- Avançar en la transició energètica, verda i ambiental
- Oferir seguretat i serveis públics de qualitat
- Millorar l'autogovern efectiu i el finançament singular.
Aquest és el quadre complet. Almenys, el que em serveix a mi per assabentar-me, amb una certa precisió, de com anem i en quina direcció i si és veritat que aquí no mana Sánchez, sinó António Guterres, secretari general de l'ONU .
Per acabar, dues notes:
1) És fonamental que tot l'anterior vagi impregnat de sentit comú. M'he assabentat de què les de l'organització For women Scotland estan feliços perquè el Tribunal Suprem del Regne Unit ha dictaminat que hi ha dos sexes: home i dona.
Jo ja ho sàvia, perquè en 91 anys i mig no he vist més que homes i dones. Si m'haguessin trucat, s'haurien estalviat les molèsties. Això serveix per a tots, inclosos els membres del col·lectiu LGTBIQ+, que són homes i dones amb orientacions diferents.
I que no em diguin que això ho ha dit Trump. Fa molts anys, algú va dir que aquí tots érem molt mascles. Un cantant mexicà, Jorge Negrete, va contestar: “doncs a Mèxic, la meitat mascles i la meitat femelles. I ens ho passem molt bé!”
2) Fa uns anys, un periodista, fent-me un minicurrículum, va dir: “catòlic”. Li vaig preguntar com ho sabia i em va contestar: “vostè diu que va a missa; així, és catòlic”. És veritat. Soc catòlic i per això m'ha interessat un article sobre la doctrina social de l'Església aparegut a La Vanguardia fa pocs dies, firmat per un grup molt seriós d'intel·lectuals.
La doctrina social de l'Església es desenvolupa des de l'encíclica Rerum Novarum de León XIII el 1890 fins a la Dilexit ens (2024) del papa Francesc el 2024.
Marca set principis:
- El reconeixement de la dignitat intrínseca de tot ésser humà, que és un subjecte de drets.
- La defensa del bé comú, que és la recerca del benestar per a tothom. Comporta garantir l'accés universal als béns materials i espirituals (educació, salut, pau, justícia)
- El principi de solidaritat. Compromís d'ajudar i preocupar-se pels altres, especialment per les persones que viuen situacions de vulnerabilitat.
- El principi de subsidiaridad. L'Estat ha de respectar les esferes petites que es reuneixen en el seu si, com la família, les comunitats, les nacions i no ingerir-se en la seva autonomia i presa de decisions, de manera que només ha d'intervenir quan és estrictament necessari, quan es vulneren els drets de les persones.
- Participació. Significa comprometre's, implicar-se, adoptar una posició proactiva en la societat, en la vida política, econòmica, cultural i religiosa per intentar millorar-la. Sense la participació, la democràcia es volatilitza.
- Destinació universal dels béns. Una minoria acumula gran quantitat de béns materials, mentre una gran majoria té enormes dificultats per viure dignament.
- Opció preferencial pels pobres. Primer, els més vulnerables.
Em sembla molt convenient que tot el que es faci en la 2030 sigui passat pels principis de la doctrina social de l'Església, vàlida, al meu judici, per a tothom, catòlics i no catòlics.