Un grup de científics de la Universitat de Cambridge han anunciat el descobriment, en l’atmosfera d’un exoplaneta anomenat K2- 18b, de dos gasos que, a la Terra, són generats per l’activitat biològica de bacteris i fitoplàncton marí. Es tracta del sulfur i del disulfur de dimetil ( DMS i DMDS respectivament), i si es confirma aquesta troballa constituiria l’evidència més clara de presència de vida fora del nostre món.
L’estudi s’ha fet a partir d’observacions del telescopi espacial James Webb, que han permès analitzar la llum que reflecteix K2- 18b de la seva estrella per identificar els components de la seva atmosfera. Es dona la circumstància que aquest planeta, descobert el 2015, podria ser el que els astrònoms anomenen un món hiceànic, un lloc totalment cobert per oceans.
Les concentracions de sulfur i de disulfur de dimetil són milers de vegades més elevades que al nostre planeta
Tot i això, no tots els astrònoms estan convençuts sobre la certesa de la detecció i es mostren prudents. A més, els mateixos autors de l’estudi adverteixen que caldran més observacions per poder arribar al nivell de confiança que s’exigeix, en ciència, per poder confirmar una troballa tan extraordinària.
A la Terra, el DMS i el DMDS són els principals compostos químics que generen la típica olor que percebem quan ens acostem al mar. Els dos gasos són fabricats, exclusivament, per bacteris i fitoplàncton (el conjunt de microorganismes fotosintètics que formen part del plàncton marí), per això aquestes molècules són considerades, pels astrobiòlegs, com
potencials biomarcadors. És a dir, substàncies que poden apuntar a l’existència de vida en un planeta.
El primer indici sobre la presència de DMS a K2- 18b es va trobar el 2023, tot i que en aquell moment es va considerar que la detecció no era prou sòlida. Alhora, el mateix grup de científics de la Universitat de Cambridge van confirmar l’existència d’hidrogen, metà i diòxid de carboni a l’atmosfera de l’exoplaneta, aquests dos últims, potents gasos d’efecte hivernacle.
La detecció dels components gasosos de K2- 18b ha estat possible gràcies al fet que aquest món transita per davant de la seva estrella segons la nostra perspectiva de visió. Això provoca que una diminuta part de la llum de l’astre interaccioni amb els gasos de l’atmosfera del planeta abans d’arribar al telescopi Webb, i és aquesta interacció la que aporta les pistes per reconèixer els compostos químics existents.
A partir de les dades obtingudes pel telescopi Webb, els autors del nou estudi estimen que l’abundància de DMS i de DMDS a K2- 18b podria ser milers de vegades més elevada de la que es troba a la Terra.
Tot i això, tal com reconeixen aquests científics, actualment el nivell de confiança de la detecció és del 99,7%, alta però fins i tot lluny del 99,99999% que, en ciència, s’exigeix per a les troballes més rellevants.
Però malgrat que es pugui aconseguir el màxim nivell de fiabilitat, la presència d’aquests gasos en una atmosfera no pot ser considerada com a prova irrefutable de vida. En aquest sentit, s’ha pronunciat Catherine Heymans, professora de la
Universitat d’ Edimburg, en declaracions a la BBC, quan ha assenyalat que, malgrat que a la Terra aquests gasos els fabriquin microorganismes de l’oceà, “no podem afirmar amb certesa que tinguin un origen biològic en un món alienígena, ja que passen moltíssimes coses estranyes en l’univers i desconeixem quina altra activitat geològica podria estar tenint lloc en aquest planeta que produeixi aquestes molècules”.