L’empresari i filantrop Pere Mir, que va començar a donar suport a projectes biomèdics als vuitanta, va crear la Fundació Cellex el 2003 per gestionar les donacions en els àmbits de la investigació, la medicina i l’educació.
L’oncologia de Vall d’Hebron. Quan l’oncòleg Josep Baselga va arribar a l’hospital Vall d’Hebron el 1996 des de l’hospital Memorial Sloan Kettering de Nova York, va ser Pere Mir el que li va donar els recursos que necessitava per crear un servei d’oncologia de primer nivell. Si no hagués estat pel suport de Pere Mir, Baselga no hauria pogut fer realitat la visió de traslladar ràpidament els resultats de la investigació a l’atenció dels pacients, una visió llavors pionera que va convertir Vall d’Hebron en un hospital de referència a Europa en oncologia.
Després de crear la Fundació Cellex, Mir va continuar donant suport a Baselga i es va comprometre a construir un edifici íntegrament dedicat a la investigació del càncer a Vall d’Hebron. Quan Baselga va ser fitxat per l’hospital General de Massachusetts el 2010, va ser rellevat a Vall d’Hebron per Josep Tabernero , que es va encarregar de dur a bon port la construcció del Centre Cellex, seu del Vall d’Hebron Institut d’ Oncologia ( VHIO), època en què va establir una estreta relació amb Pere Mir. Al Centre Cellex, de 6.500 metres quadrats en set plantes, hi treballen actualment 330 persones dedicades a la investigació del càncer.
El campus del Clínic. Un segon equipament creat gràcies a la fundació de Pere Mir és el Centre d’ Investigació Biomèdica Cellex, inaugurat el 2013 al campus de l’hospital Clínic de Barcelona. Disposa de 5.150 metres quadrats en cinc plantes a l’ala sud de la facultat de Medicina de la UB, que es va haver de reformar totalment i equipar per acollir prop de 250 científics de l’institut Idibaps.
També a l’entorn del Clínic, la Fundació Cellex va assumir part de l’equipament del Centre Esther Koplowitz a petició de la direcció d’aquest centre quan es va trobar que l’edifici estava acabat, però, a causa d’una desviació pressupostària, no quedaven fons per adquirir les màquines necessàries per fer investigació.
Altres investigacions biomèdiques. A través de la Fundació Cellex, Pere Mir va finançar, a més, equipaments i projectes d’investigació en altres centres. Entre els investigadors biomèdics a qui Cellex ha donat suport, n’hi ha alguns dels més reconeguts de Catalunya, com ara Pedro Alonso (especialista en malària), Manel Esteller (en epigenètica), Eduard Gratacós (en medicina fetal) o Josep Dalmau (en neuroimmunologia).
Menció a part mereix Juan Carlos Izpisúa , a qui Pere Mir va finançar la creació del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, un dels pocs projectes que la Fundació Cellex va abandonar quan va veure que incomplia les expectatives.
Física i química. Pere Mir va visitar l’ Institut de Ciències Fotòniques ( ICFO) el 2007 a instàncies de l’empresari farmacèutic Josep Esteve , patró de la Fundació Cellex, que va pensar que els projectes de l’institut coincidien amb la classe d’investigació a què el filantrop volia donar suport, ja que estava interessat per les aplicacions industrials de la ciència. El va rebre el físic Lluís Torner , llavors director de l’ ICFO, que li va explicar què és la fotònica i quin potencial té. Des d’aleshores, Cellex ha estat clau en el creixement de l’ ICFO, avui referent internacional en fotònica, ja que ha finançat la construcció de dos nous edificis de l’institut, com també el programa Nest-Cellex per fitxar investigadors joves amb gran potencial.
Més endavant, Lluís Torner i Andreu Mas-Colell van defensar davant els patrons de Cellex que l’ Institut Català d’Investigació Química ( ICIQ), amb seu a Tarragona, era un centre jove en fase d’expansió que necessitava ajuda per consolidar-se en el context de la Gran Recessió del 2008. A partir d’aleshores, la fundació va finançar la Plataforma d’ Experimentació d’ Alt Rendiment de l’ ICIQ.
Reconeixement . Per la contribució al progrés de la investigació a Catalunya, Pere Mir va ser reconegut amb el p remi Nacional de Recerca de la Generalitat en la categoria de mecenatge en la primera edició, el 2011. L’any següent va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Científic de l’Ajuntament de Barcelona.
Declaració de transparència: Josep Corbella és autor del llibre ‘El llegat de Pere Mir’, escrit per encàrrec de la Fundació Cellex, pel qual va rebre els honoraris corresponents
