Qui va ser millor Papa, Joan Pau II, Benet XVI o Francesc? Pregunta que una qualificaria d'ociosa, perquè les comparacions sempre són a més d'ocioses, odioses i inútils, i perquè al llarg de dos mil anys, l'Església Catòlica ha tingut 266 Sants Pares, que hauran agradat a uns, enervat d'altres i passat finalment a la història sense tants escarafalls aliens a ells.
Esclar que eren altres temps. Tan aviat com es va conèixer la mort del Sant Pare, en l'antiga X va aparèixer Joan Pau II com tendència, la qual cosa va provocar més d'un ensurt pensant si havíem viatjat enrere en el temps, cosa que hagués estat impossible, perquè el 2005 no hi havia xarxes socials.
Com si d'un comparador es tractés, aviat els tres Papes es van veure diguem que posats en una espècie d'aparador en el qual es ressaltaven les virtuts d'uns i els errors dels altres. Perquè les coses aviat van prendre una direcció diferent de l'eclesiàstica, en realitat no van tenir mai gaire a veure amb ella.
Cada un intenta portar-se al Papa al seu molí, prenent una part per convertir-la en un tot, un tot que, una vegada construït amb fragments ben escollits, té poc a veure amb la realitat. @AndresNosecalla posteja una foto de Francesc embolicat en una bandera LGTBi, amb la llegenda “Ni Joan Pau II ni Joseph Ratzinger no s'haurien atrevit fer aquest gest de concòrdia”. La fotografia, segons AP, era falsa, es va generar amb IA.
La polarització (terrenal) portada al món celestial. De Joan Pau II molts destaquen com a punt al seu favor el seu rebuig del comunisme, per a Francesc és el seu acostament a les perifèries del món, a partir d'aquí acusacions i retrets des de les dues trinxeres.
Aviat Joan Pau II, Benet XVI i Francesc van ser sotmesos per les xarxes a una comparació que va arribar al personal
“Graciós que Joan Pau II també es va reunir amb Castro i Chávez. També té fotos amb ells dos, però a ell no li diuen 'comunista'” (@John_Blackie22). “Sí, però no per confabular” (@Ciao_catalufos).
Fins i tot el personal: que si Francesc portava un rellotge Swatch i Joan Pau II un Rolex. Alguns creuen veure en això declaracions de principis que només hi ha en la seva construcció, caritat i humilitat en un cas, ostentació en un altre, i d'allà a les opcions polítiques que segons aquests opinants millor encarnen aquestes qualitats.
Al final, d'això es tractava, és la política, estúpids, i si ens fan ser concrets, no una de llunyana a l'espai. “Quan va morir el Papa Joan Pau no van ser 3 dies de dol oficial, va ser 1 , res més” (@u_sur_s)“”.
Lee tambiénLa Xina troleja Trump
Que ningú no entra a discutir les bondats papals en matèria de dogma i de fe, perquè el que interessa és el que passa aquí a baix, i no a dalt, al cel. Curiós, o no tant, quan del que estem parlant és de Papes, persones catòliques, amb tot el que això significa i comporta.
La polarització també arriba fins al conclave, en el qual, de nou, entre els atributs dels papables es destaquen els terrenals: que si representa aquesta part del món o aquella, si toca aquest continent o l'altre. Arribats a aquest punt, potser resultaria més pràctic posar en un comparador el que s'espera del nou Sant Pare. I deixar que l'Esperit Sant actuï.
