Donald Trump va emprendre ahir el primer viatge internacional del seu segon mandat per acomiadar el Papa Francisco a Roma. A la Plaça San Pedro, assistirà al funeral d'un dels pocs caps d'Estat que no es va tallar mai a l'hora de criticar la seva falta d'empatia amb els immigrants, el seu llenguatge divisiu, la seva política de destrucció mediambiental i el seu ús de la religió per a finalitats polítiques.
“Estimava el món, i va ser un bon cristià. Quan el vaig conèixer, vaig pensar que era un tipus fantàstic”, va dir ahir Trump a bord de l'Air Force One, camí a Roma. No és la mateixa opinió que tenia el papa d'ell, que quan encara era candidat, el 2016, va dir sobre Trump que “una persona que pensa només a fer murs, onsevulga que siguin, i no a fer ponts, no és cristiana”.
Lee también
El papa va fer aquestes declaracions, amb referència a la principal promesa de campanya de Trump, després de resar a la frontera de Mèxic pels immigrants que havien mort provant d'arribar als EUA Trump va respondre en un míting electoral que era “vergonyós” que un líder religiós qüestionés així la seva fe i, després d'especular que el papa havia estat manipulat pel govern mexicà, va dir que es penediria dels seus comentaris en cas d'atac terrorista. “Si el Vaticà és atacat per Estat Islàmic, que com tothom sap és el seu trofeu definitiu, puc prometre'ls que el papa només hauria desitjat i resat perquè Donald Trump hagués estat president”.
La primera i única reunió de Trump amb el papa va arribar quatre mesos després del seu aterratge a la Casa Blanca, el maig del 2017, en el qual va ser el seu cinquè viatge oficial. Llavors, els dos líders van provar d'esquivar la seva adversitat ideològica, que s'exemplifica també en les seves maneres de viure. El papa Francesc sempre va evitar la pompa i l'exhibició de riquesa, com les que mostra Trump en la decoració daurada del seu despatx oval i de la seva residència-club de Mar-a-Llac.
Tot i això, tots dos van tenir algunes similituds: van arribar al poder des d'una posició aliena a l'establishment, van consolidar el seu lideratge exaltant les masses amb el seu carisma natural, i van parlar i van actuar sense pèls a la llengua, sovint saltant-se el protocol.
Joe Biden, el segon president catòlic en la història dels EUA, també assistirà al funeral del papa Francesc
Trump, que s'identifica com a cristià protestant i presbiterià, va arribar a la Casa Blanca en dues ocasions abraçat pel vot dels catòlics (així com altres corrents religiosos, especialment els evangèlics), que tan sols va perdre en el 2020 davant Joe Biden –el segon president catòlic després de John F. Kennedy–, que també assistirà al funeral.
Els símbols i la litúrgia religiosa són una constant de la seva presidència i és habitual veure'l resar al començament de les reunions de gabinet, entre altres actes oficials. A més, el republicà comercialitza per 60 dòlars una bíblia, la God Bless the USA Bible, inspirada en un dels himnes que el va acompanyar durant la seva campanya, la cançó homònima de Lee Greenwood.
Una de les últimes persones en visitar el papa abans de la seva mort va ser el vicepresident, J.D. Vance, qui es va convertir al catolicisme en el 2019 des del protestantisme amb què va ser criat en l'àmbit familiar. Després de la seva visita, l'arquebisbe Diego Ravelli va llegir el missatge pasqual del papa, en qui va advocar per la solidaritat global contra els més vulnerables, incloent els immigrants, la qual cosa va ser interpretat com una crítica al pla de deportacions massives de l'Administració Trump.
Va ser l'última de les referències velades del papa a Trump. Durant la dècada en què tots dos van compartir espai mediàtic, va criticar en nombroses ocasions l'auge del populisme, que han adoptat líders ultradretans a tot el món seguint la línia del republicà. “El populisme acaba malament, com va demostrar el nazisme”, va dir en una entrevista amb el diari La Stampa el 2019. “No ens deixem enganyar per solucions fàcils. Apassionem-nos pel bé comú”, va dir als seus fidels l'any passat, després de les eleccions legislatives a França que van confirmar l'auge de l'extrema dreta.
Quan Trump va sortir de l'Acord de París per primera vegada, el 2017, el papa Francesc va expressar la seva “decepció” per aquella decisió. La seva defensa del medi ambient i les seves advertències contra l'emergència climàtica van ser un dels principals assumptes de contrast amb Trump, un líder vinculat a les donacions de la indústria fòssil, que el mateix dia de la seva investidura va declarar una emergència energètica nacional amb l'objectiu d'explotar hidrocarburs en zones protegides.
Trump serà el segon president dels Estats Units en exercici en assistir al funeral d'un papa. El primer va ser George Bush després de la mort de Joan Pau II el 2005. El republicà va lamentar la mort del papa Francesc a través de les seves xarxes socials i, durant un acte dilluns de Pasqua, envoltat de disfresses de conills, va anunciar que havia ordenat que les banderes en edificis federals onegessin a mig pal durant quatre dies.