La península Ibèrica va viure ahir un fet excepcional per la manca de precedents i les conseqüències de tota índole. El tall abrupte i generalitzat de l’electricitat va sumir en el desconcert la població, capaç, tot i això, d’afrontar el repte amb el millor ànim possible i la maduresa suficient perquè la vida continués amb ordre i relativa normalitat, especialment aquells serveis bàsics com els hospitals, les estacions de ferrocarril i els aeroports. Cap indici, al tancament d’aquesta edició, de saquejos de comerços ni augment dels delictes contra la propietat que es donen en països subdesenvolupats i no tan subdesenvolupats en situacions d’emergència similars a aquesta.
Dissortadament, l ’apagada suscita més preguntes que respostes. En la seva primera compareixença davant l’opinió pública, a les sis de la tarda, el president Pedro Sánchez va admetre que no es coneixia encara una causa clara i que la prioritat era el restabliment del subministrament com més aviat millor. No podia ser de cap altra manera. Moltes hores per a tan minvades explicacions –l’apagada es va produir a dos quarts d’una del migdia–, que bé hagués pogut oferir prèviament algun ministre.
El president Sánchez va afegir que el
Govern central no descarta cap hipòtesi
–tampoc a la seva segona compareixença pels volts de les 23 hores–, una frase tan prudent com inquietant quan els ciberatacs a escala mundial estan adquirint una freqüència i magnitud descomunal i apareixen en la ment de tots de bon començament, en espera d’informació precisa. Amb tot, la possibilitat d’un ciberatac va perdre pes ahir en saber-se la versió de Red Eléctrica de España que apunta a una fallada general del sistema provocat per un desequilibri entre la demanda elèctrica i la generació d’energia.
L’Executiu va trigar quasi sis hores a comparèixer davant l’opinió pública i ho va fer sense aclarir res
La instantaneïtat informativa en aquest segle XXI ha reduït la paciència i ha escurçat el temps d’espera que es concedia a qualsevol notícia. L’ànsia de saber aviat i amb tot detall el que acaba de passar –o està passant– xoca en aquest cas amb l’aparent complexitat del problema i les infinites ramificacions que provoca una apagada a escala peninsular. Un terreny propici per a falsedats i teories conspiradores, sobre les quals va alertar oportunament el president (més discutible va ser el consell d’abreujar les trucades telefòniques, una cosa més pròpia del criteri de cadascú).
L’apagada té molt d’exemple pràctic sobre com una societat molt dependent de la tecnologia, la connectivitat més absoluta i la sacralització dels telèfons mòbils s’enfronta al desconcert que genera l’absència d’electricitat. I de com afrontar les incerteses que es deriven de tecnologies destinades, precisament, a donar certeses i simplificar la vida. Tot i que anecdòtic, hi ha aquest significatiu retorn dels transistors i les ràdios amb piles, un objecte amb estatus de relíquia a moltes cases o directament desconegut per als joves. La seva reaparició a moltes llars, centres de treball i fins i tot en grupets als carrers ve a recordar-nos el cèlebre equip o lot de supervivència aconsellat als europeus per la Comissió que presideix Ursula von der Leyen el 26 de març. Cal recordar que incloïa un transistor d’ona llarga i piles, recomanacions que van ser preses més de broma que seriosament per molts.
L’apagada ibèrica ha donat però la raó a la Comissió Europea i és un estímul per disposar a les llars d’alguns –no són tants– objectes imprescindibles per afrontar les primeres 72 hores, alguns dels quals van provocar ahir cues i aprovisionaments desmesurats als supermercats. Hi ha coses evitables en la vida i aquesta n’és una. Jornades com la d’ahir ajuden a entendre a més que no tota emergència és qüestió de guerres a la manera antiga.
Red Eléctrica apunta com a possible causa un desequilibri entre l’oferta i la demanda d’energia
També hi ha un altre objecte en desús que s’ha demostrat eficaç en les hores de l’apagada: el paper moneda. Els diners trinco-trinco que permeten sortir del pas en situacions anormals, quan no va el pagament electrònic, ja que ni els caixers dispensadors no van ser aliens ahir en la seva totalitat als problemes de funcionament.
En línies generals i en espera de conèixer les causes precises de l’apagada, el país ha sabut reaccionar amb paciència i comprensió, donant una imatge de societat adulta i propícia a treure el millor de si en les situacions adverses. Les escenes de solidaritat entre veïns o entre desconeguts viscudes ahir confirmen que, amb els seus defectes, Espanya és un país civilitzat i humà. Cal veure si l’apagada donarà peu a un debat responsable sobre la manera d’evitar-lo en el futur –o de pal·liar millor les seves conseqüències– o ampliarà la llarga llista d’afers d’ Estat sobre els quals els diferents partits procuren treure rèdits encara que sigui a costa de la credibilitat del sistema i de la desafecció de la població amb la vida política.