L’Arsenal de Mikel Arteta i el PSG de Luis Enrique podrien mirar-se en un mirall i reconèixer-se. Com Groucho Marx a Sopa de ganso. No hi ha millor semifinal de Champions per no lluir colors i gaudir-ne de manera neutral amb un enorme bol de crispetes. Dos projectes consolidats. Dos clàssics d’Europa que no s’han coronat mai en la màxima competició continental. I dos tècnics que tenen el Barça com a fil conductor. Arteta, que va passar per la Masia i després va aprendre els secrets de les banquetes com a mà dreta de Guardiola al City, i Luis Enrique, campió de gairebé tot com a futbolista i signant com a entrenador de l’últim triplet del club català.
És un dels partits més importants que acull l’Emirates des de la seva construcció”
“Els dos equips ens assemblem bastant, sobretot en la manera conjunta en què entenem el joc. Això es percep en com ataquen i defensen, ho fan tots junts, no depenen d’un sol jugador”, certificava ahir un (per variar) guerriller Luis Enrique, que també va beure de la font de Pep Guardiola com a tècnic del Barça B.
La primera semifinal confronta dos projectes consolidats però que no han estat mai campions d’Europa
L’escenari d’una semifinal no és nou per a aquest PSG, que l’any passat assolia també la penúltima ronda, on va acabar caient contra pronòstic davant el Dortmund en una eliminatòria que va batre tots els registres de tirs. Els va fallar la punteria. Curiosament, la marxa de Mbappé aquest estiu passat ha despertat la millor versió de l’equip de Luis Enrique, el màxim favorit al títol segons les cases d’apostes. Centrar Dembélé i situar-lo com a punta ha estat una de les claus del seu èxit. “És un líder i sempre dona exemple. No només ataca, també ens ajuda defensant. A més, és una persona molt graciosa i fora del camp a tothom li cau bé”, apuntava ahir Vitinha sobre el seu inspirat company.
“Som molt més bon equip ara que quan vam caure aquí a l’octubre”
Les estadístiques no acompanyen el conjunt francès, que després de cinc enfrontaments davant els gunners continuen amb el caseller de victòries a zero. Per trobar l’últim precedent, a més, no s’ha de rebobinar gaire. Va tenir lloc el mes d’octubre passat, en les albors de la lligueta, quan l’Arsenal es va mostrar molt superior al PSG i el va vèncer per 2-0. Eren altres temps. “Hi ha moltíssimes diferències respecte a aquell duel, crec que ara som molt millors i ho hem demostrat. Hem evolucionat i som un equip més complet”, convenia Luis Enrique.
Malgrat haver dit oficialment adeu a la Premier League, l’Arsenal arriba llançat a aquesta semifinal. L’aval d’haver eliminat el Reial Madrid a quarts, i la manera en què ho va fer, ja és tota una declaració d’intencions. A més, els londinencs presumeixen d’una espectacular ratxa de 17 partits invictes a casa en partits europeus. “Crec que aquest pot ser un dels partits més importants que s’hagin jugat a l’Emirates des que va ser construït”, subratllava Mikel Arteta, intentant donar al duel tota la transcendència que té.
Com a última curiositat del xoc, cal destacar l’accent anglès que sembla haver adoptat aquesta Champions per al PSG, que aquesta nit jugarà el seu setè partit contra un equip de la Premier aquesta temporada, incloent la seva tercera eliminatòria seguida després d’haver eliminat el Liverpool i l’ Aston Villa.
