‘Cor dels amants’, la tendresa (★★★★✩)

Cor dels amants

★★★★✩

Autoria i direcció: Tiago Rodrigues

Intèrprets: Joan Carreras, Marta Marco

Lloc i data: Teatre Lliure, Gràcia.

26/IV/2025

Els protagonistes d’aquesta història són una dona i un home afortunats. Ho diuen ells mateixos, que tenen sort de tenir-se, d’haver coincidit a la vida, de ser parella. Creuen que tenen temps. I això que Cor dels amants comença amb una crisi: tots dos corrent cap a l’hospital perquè ella es queda sense aire. Ell (Joan Carreras) i ella (Marta Marco) coordinen els seus pensaments i en els transmeten alhora, a la recerca d’un metge que la salvi. Cadascú parla pel seu compte, del que són, del que han estat, i el que ens diuen és gairebé el mateix, amb petits matisos que no ens costa copsar. Són gairebé la mateixa persona, però ella creu que es mor.

Tiago Rodrigues va estrenar aquesta obra a Lisboa el 2007, el seu debut com a dramaturg. Una peça breu que, anys més tard, el 2021, va decidir recuperar i allargar, per explicar què li passava a la parella després de passar per l’hospital, quan encara creien que tenien temps. I el resultat és una immersió excepcional en la quotidianitat. Cosa que costa molt veure als nostres teatres, potser una mica massa preocupats pels grans temes, pels grans titulars, per l’epopeia, mentre deixen de banda la vida de les persones. Aquests dos amants són això, persones.

I si hi ha una cosa encara més difícil en un teatre és transmetre aquesta intimitat. No ho posa fàcil Rodrigues, que també ha dirigit l’obra al Lliure. Perquè Marco i Carreras gairebé no es toquen, sinó que es mantenen frontals, de cara al públic durant bona part de la funció. Però hi ha un moment en què s’acosten, es miren i ell li posa a lloc un rínxol a ella. És un contacte lleu, carregat, tanmateix, d’una cosa preciosa: tendresa. Hem sentit les seves paraules, part de la seva història, sabem que es dediquen al teatre i que creuen que tenen temps, que ella és dislèxica i ell daltònic, que tenen una filla, que són afortunats. Podem arribar a pensar que s’estimen, que són fets l’un per a l’altre. Els calia un sol gest, alguna acció que demostrés tot això: Carreras allarga el braç i li toca els cabells a Marco, que li correspon amb un somriure que també parla.

Lee también

Com afecta el pas dels anys a la parella, segons Tiago Rodrigues

Magí Camps

Cor dels amants és el relat d’un home i una dona que no han vist mai el final de Scarface i que han aixecat una vida plegats, una obra tendra que ens reconnecta amb aquell Rodrigues que vam descobrir el 2014 al Temporada Alta gràcies a António e Cleópatra, els dos intèrprets de la qual també parlaven alhora i s’estimaven bojament, malgrat tot. En la senzillesa, sovint, hi ha el millor teatre. Perquè no sempre cal explicar grans gestes.