Per si viuen a Valldoreix, que sàpiguen que el CE Europa es va proclamar diumenge campió de grup de Segona i ha ascendit a Primera RFEF, on exigeixen un camp d’herba natural, com si en lloc de jugar a futbol haguéssim d’alimentar vaques, ovelles o altres herbívors. Guanyes un títol i tens un problema. No hi ha res com ser treballadors...
El cas és que diumenge vam celebrar l’ascens al Nou Sardenya. Quina disbauxa! El club va posar uns cartells blancs i blaus a cada localitat. Es tractava, pel que sembla, de perpetrar un mosaic. La gent va sostenir el cartellet amb les dues mans, cosa que va impedir d’aplaudir l’equip quan saltava al camp. Ja ho deia la meva mare: no es pot tenir tot en aquesta vida.
Quina festa vam muntar diumenge al Nou Sardenya per gaudir de l’ascens!
El rival, el Reial Mallorca B, es va oblidar l’equipament a l’illa (la culpa és del turisme, m’imagino). A fi que no juguessin nus, els vam deixar la indumentària, escapulada i amb el nostre escut gloriós, de manera que semblava un partit benèfic de solters contra casats.
Al meu costat es va asseure la nòvia d’un jugador visitant, molt interessada per saber quant cobren els nostres jugadors. Vaig deduir que es volen casar i a Mallorca la vida és impossible, per la qual cosa el meu consell va ser el Pontevedra. Com faig amb totes les visites, la vaig informar que l’Europa va disputar l’edició fundacional de la Lliga i és el primer club del món que li va marcar cinc gols al Reial Madrid en competició oficial.
Lee tambiénAquí es convida a bales!
L’Europa se'n va fer un tip. Cinc a zero. Va obrir el marcador el gran capità, Álex Cano, un central que puja a l’àrea contrària quan li dona la gana, alegria que entusiasma la parròquia perquè les marca totes.
Com és tradicional, en el descans els aspersors van regar la gespa artificial i els espectadors de les primeres files.
Al final del partit, el senyor president de la Federació Catalana i vicepresident de l’ Espanyola ens va lliurar una copa preciosa d’aquestes que fan goig al menjador, entre alguns càntics de “Puta Espanya!”, detall d'alló més graciós i molt antifeixista.
Hem ascendit. Perquè som un gran club de barri, amb memòria, ben gestionat i jugadors de talent i cor. Hi ha futbol a Barcelona més enllà del Barça. Visca l’Europa!
