Vesteix una corbata blaugrana i admet que ha dormit poc la nit passada després del partit del Barça. El disgust, però, no aconsegueix apagar la satisfacció per la feina feta. Jaume Guardiola tanca la seva darrera Reunió Anual del Cercle d’Economia com a president d’aquesta institució comentant el tema amb més protagonisme aquest any, l’opa hostil del BBVA sobre el Sabadell.
70 anys de Cercle
Gaudeix de bona salut pel nivell d’activitat, de participació i d’entrada de joves”
L’opa ha centrat el debat des del primer dia. Què en pensa, com a president del Cercle, de la consulta pública anunciada aquí pel president Pedro Sánchez?
Efectivament, l’opa ha estat molt protagonista des del començament. No en tinc una opinió gaire formada, aquests dies no he pogut pensar-hi en profunditat. Entenc que es tracta de buscar arguments en contra o a favor de si realment l’operació afecta l’interès públic, però no en puc dir gaire cosa més.
I sobre l’opa en si?
Jo estic en contra de l’operació, senzillament perquè no m’agradaria que es perdés el Banc Sabadell a Catalunya, però també perquè no entenc que no s’apreciï el problema de finançament empresarial que comporta. És una opinió personal, però d’una persona que s’ha passat 40 anys al sector. S’ha aplicat una metodologia molt de banca minorista, com la de l’operació de Bankia i CaixaBank, quan era molt diferent. Bankia no tenia aquest teixit central de banca d’empreses en què és molt important el Sabadell, com CaixaBank, el Santander i el BBVA. Que l’oferta bancària passi de quatre a tres jugadors, en termes d’accés al crèdit, en moments de tensió de liquiditat, pot causar problemes. Això hauria d’haver estat considerat en el dictamen de Competència, i la manera més clara de fer-ho és amb un test de mercat, és a dir, consultant les empreses afectades. Si ho haguessin fet, estic convençut que haurien trobat una resposta molt negativa.
Està d’acord amb el que va dir Feijóo, que la consulta és una frivolitat?
Els qualificatius molt confrontatius no m’agraden. De fet, estic tot el dia demanant als polítics que evitin la confrontació per poder repoblar el centre. Sí que cal considerar el que va dir sobre que es creava un precedent. També és veritat, i així ho va remarcar el president Sánchez, que es tracta d’una operació hostil, i això és un element molt innovador. Per mi va ser una sorpresa molt gran, quan tota la història de concentracions espanyoles és d’operacions acordades amb els consells.
Una de les reivindicacions del Cercle és la rebaixa d’impostos. Compra l’argumentació del president Illa que no poden abaixar-los per poder lluitar contra la desigualtat?
Els impostos han de ser progressius, ha de pagar més qui ingressa més. Però quan un dissenya el seu marc fiscal, no pot oblidar el dels seus veïns, perquè al final estàs competint per les mateixes inversions, per atraure el mateix talent... I aquí, en concret, l’impost de patrimoni no té cap sentit perquè fas tributar dues vegades. És un impost que va treure el govern Zapatero, que després es va recuperar amb una de les múltiples crisis que hem patit i que s’ha quedat instal·lat. És clarament injust, i això sí que ho hauria d’afrontar el Govern Illa.
I aquesta crida que ha fet a la centralitat, a buscar noves aliances?
Reivindiquem el centre polític de PSOE-PP. Són dos partits que junts tenen una majoria que no hi és en cap altre Parlament d’Europa, que els dona una gran capacitat de fer grans reformes. I al Parlament de Catalunya, la majoria més sobrada és la del PSC amb Junts. S’hauria de provar, hauria de ser possible per poder prendre decisions estructurals. En el cas de PSOE-PP, semblava que hi podia haver acord sobre els ajuts pels aranzels, però al final tampoc.
S’han sentit interpel·lats quan el president Illa ha dit que es demana al Govern que intervingui en determinats problemes, com ara l’energia o la crisi dels aranzels, però amb l’habitatge volen lliure mercat?
No, nosaltres no ho diem, això. La intervenció pública no la valorem negativament en absolut. Però s’estan prenent decisions que fan que el sector privat d’inversió i de promoció s’abstingui i que triï altres alternatives, altres territoris. Aquest increment de l’impost de transmissions em sembla absolutament absurd. Per molt que es digui, les zones tensionades i el control dels preus dels lloguers fan que hi hagi moltes menys transaccions i que molts inversors desapareixen del mercat. I el mercat d’habitatge és tan gran que requereix inversors privats.
Han celebrat 40 anys de reunions i els 70 des de la fundació. El Cercle d’Economia té bona salut?
Sincerament, crec que sí, pel nivell d’activitat, de participació o d’incorporació de gent jove, la implicació de la junta... La resposta és que sí, jo crec que el Cercle, en aquests moments, té molta vitalitat.
Quin ha estat el pitjor moment en tots aquests anys?
El procés, el procés va ser molt... Hi ha imatges i debats interns, com quan Rajoy ens va dir que érem equidistants i que l’equidistància no tenia sentit en alguns moments. És veritat
aquesta equidistància del Cercle, perquè sempre rodeja els problemes.
I faran eleccions ara que vostè marxa?
Esperem que només hi hagi una candidatura, la de Teresa Garcia-Milà. Ella coneix la casa com ningú. Té un perfil acadèmic, però també ha estat al món privat com a consellera del Sabadell i Repsol. I és una molt bona notícia que sigui una dona per primera vegada.
