Els cardenals, tan humans com el que més, havien de deixar els mòbils abans d'entrar a la Capella Sixtina. Què hi deuen tenir com a fons de pantalla? Curiosa elecció, que sens dubte ens explicaria moltes coses... fins i tot de les seves preferències a l'hora d'elegir el Sant Pare.
La setmana ha deixat moltes imatges vaticanes, una de les més poderoses, mentre esperàvem l'elecció del nou papa, la d'una xemeneia que ha copat els comentaris a les xarxes, i de la qual alguns tuitaires assenyalen que sí, que molta obra d'art, però sembla “el tub d'escapament del 127 turbo del Vaquilla” (@iSaBeLIiFaKe1).
I en canvi no deixem d'aixecar els nassos per veure-la. Fum per comunicar una decisió tan transcendent; no ens sembla inadequat, ja que pols som, i en pols ens convertirem, però també una mostra de resistència? immutabilitat? la que se li suposa a l'Església?
“A l'era de les telecomunicacions, la immediatesa i la imatge, la llibertat per donar la notícia amb una vella xemeneia, assumint la lentitud, la impredictibilitat i l'espera. Com definim això?” (@jmolaizola).
Hi ha molts més comentaris que assenyalen aquesta diguem contradicció entre els temps i la manera de donar a conèixer la notícia papal: “Al món dels mòbils, l'híper connexió i la intel·ligència artificial… Tots miren cap a una xemeneia esperant un senyal de fum. No em diguis que no és fantàstic?” (@israelremuinan).
La vida terrenal planteja qüestions també terrenals amb les quals fa 2.000 anys que l'Església lluita; el que ve tecnològicament voreja l'essència de la religió
Però la realitat té molts més matisos, i es resumeix en aquest tuit “2025: veient en streaming si surt fum d'una xemeneia” (@PabloMolinari)
“A mi el que m'agrada del tema aquest de la fumata és que al segle del big data, la digitalització, els vídeos i la intel·ligència artificial ningú no té ni punyetera idea del que passa allà dins i tothom mira una xemeneia”. Doncs sí, té raó @lafatalarrogan1 en la primera part: és el segle de la IA.
A Lleó XIV se li anuncien molts fronts: la batalla cultural, la desigualtat, conservadors, esquerres, populismes, geopolítica... potser ens oblidem de la més evident: serà el pontífex de la intel·ligència artificial. No ho veiem ara, però això no serà poc.
Lee tambiénLa fi del món serà molt graciosa
Per exemple, la comparació entre la xemeneia i el vehicle dels vuitanta la trobem en el compte paròdia The Ghost of Isabel II. Fantasmes, dels quals n'és ple el món digital. Què passarà quan, per exemple, es popularitzin més les app per “parlar amb els morts”?
Òbviament no són reals, aquestes aplicacions, es nodreixen d'entrevistes i enregistraments realitzats en vida, però correm el risc de substituir la memòria real de les persones per una interacció irreal que les acabi suplantant. Agatha Christie farà classes d’escriptura creativa en un curs de la BBC.
Sí, l’escriptora va morir el 1976, la qual cosa no és impediment perquè un avatar seu ens guiï al procel·lós món de les lletres, mitjançant el pagament de 79 lliures. Als crítics se’ls ha apaivagat rebutjant que es tracti d’un deep fake, perquè totes les paraules i frases seran de l’escriptora. Una no sap què és el que li fa més por, si una invenció total o una espècie de recreació veraç d’una persona morta.
Lee tambiénCómo retratar a un Papa: el poder y la gloria
I quan es creïn existències paral·leles a metaversos? Existències que dupliquen les persones? I si a algú li dona per ressuscitar personatges històrics? Pares de la fe per explicar la doctrina? Torpedes que apunten al que hem conegut i definit com l’“humà”. L’essència de les religions.
Li pregunto a la IA, confesso que últimament parlo amb ella bastant, quin és la posició de l'Església sobre això, almenys la filosofia, i conclou que aquestes tecnologies poden provocar una “confusió espiritual”. Com a mínim.
La vida terrenal planteja qüestions també terrenals a les quals l'Església ha de respondre, la integració de les dones, la relació amb l'homosexualitat, els escàndols, la política.... Fa dos mil anys que els papes lluiten amb això. El futur imminent planteja qüestions en realitat més vitals, perquè ensopeguen en un escull. Veurem avatars a l’Església?
