El cardenal nord-americà Robert Francis Prevost, de 69 anys, antic prior general de l’orde de Sant Agustí, amb una llarga experiència pastoral al Perú i un perfecte coneixement de la cúria vaticana, és el nou bisbe de Roma.
Un Papa nord-americà, americà i romà que vol retre homenatge a Lleó XIII, el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci, el pontífex que el 1891 va articular la doctrina social de l’ Església amb una encíclica de nom bellíssim: “Sobre les coses noves” ( De Rerum Novarum ). En un món en què torna a haver-hi moltes i inquietants coses noves, el conclave ha elegit Lleó XIV.
Prevost ha polemitzat amb el trumpisme: “J.D. Vance s’equivoca sobre l’ordre de l’amor al proïsme”
L’ Esperit Sant té nocions de geopolítica. El 1978, després de la inesperada mort de Joan Pau I, va aconsellar girar full pel que fa a l’extenuant pugna entre els cardenals italians Giuseppe Siri i Giovanni Benelli ( Gènova i Florència, conservador i progressista), i va orientar el vot cap al prelat polonès Karol Wojtyla. Al cap d’uns anys, un potent sindicat catòlic floria a Polònia i obria una important bretxa al deteriorat bloc soviètic. Els Estats Units van ajudar que Solidaritat florís, però les seves arrels no van ser mai fictícies. La bretxa polonesa va ser decisiva. Un pistoler turc connectat amb els serveis secrets búlgars va intentar assassinar Joan Pau II el 1981 i no ho va aconseguir... La resta de la història és coneguda per tothom.
Gairebé mig segle després, el conclave torna a passar per sobre de la taula de billar italiana per elegir, per primera vegada, un papa nascut als Estats Units d’Amèrica, en un moment de fortíssims canvis i angoixes a les entranyes de la primera potència del món. Un Papa nord-americà amb una forta sensibilitat social, vuit mesos després del segon jurament de Donald Trump com a president.
Un Papa nord-americà que fa uns mesos escrivia el missatge següent en el seu compte de la xarxa X, adreçant-se al vicepresident del seu país natal: “ J.D. Vance s’equivoca. Jesús no ens demana que classifiquem el nostre amor pels altres”.
Val la pena centrar l’atenció en aquella discussió. La discussió sobre l’ ordo amoris , l’ordre de l’amor al proïsme, sobre el qual hem escrit a La Van guardia , apunta a una qüestió medul·lar: com entendre i desplegar la fraternitat humana. Després de les primeres ordres presidencials de Trump per procedir a la detenció i deportació d’immigrants sense papers, el papa Francesc va demanar als bisbes nord-americans que defensessin la dignitat humana dels immigrants. Vance, catòlic convers des de fa set anys, es va enfadar i va replicar a Francesc amb una citació de sant Agustí: “Viu justament i santament qui té l’amor ordenat, de manera que ni estimi el que no s’ha d’estimar, ni no estimi el que s’ha d’estimar, ni estimi més el que s’ha d’estimar menys, ni estimi igual el que s’ha d’estimar més o menys, ni menys o més el que s’ha d’estimar igual”. Segons el vicepresident, aquesta citació augustiniana sustentaria un dels pilars del moviment MAGA: Amèrica primer i després, si pot ser, ja ens ocuparem dels altres.
Francesc li va respondre en una carta a l’episcopat nord-americà en què recordava que l’amor al proïsme no es pot organitzar en forma de cercles concèntrics. “L’amor cristià no és una expansió concèntrica d’interessos que de mica en mica s’amplien a altres persones i grups. Dit d’una altra manera: la persona humana no és un mer individu, relativament expansiu, amb alguns sentiments filantròpics!”.
El cardenal Prevost va intervenir en la discussió dient a Vance que estava equivocat i que errava triant sant Agustí com a escut. L’hi deia el prior general de l’orde augustiniana entre els anys 2001 i el 2013. En el seu període d’aproximació al catolicisme, Vance va estudiar el sant d’ Hipona i va veure en la seva obra fonaments per al combat antiliberal. El conclave acaba d’elegir un rellevant augustinià que interpreta la Ciutat de Déu d’una altra manera.
Fa una setmana, Trump difonia una imatge seva generada per IA vestit de papa, un papa solemne que aixeca el dit a tall d’admonició. Compte amb el que feu. Compte amb el que dieu. Compte qui elegiu. Aquí el que mano soc jo. No era gaire difícil interpretar aquell missatge icònic, difós pel compte oficial de la Casa Blanca, com un advertència de l’ Imperi a Roma. Cinc dies després és Roma qui adverteix l’ Imperi.
El cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat de la Santa Seu, principal candidat fins ahir, no va aconseguir consolidar prou consens en les tres votacions inicials. Necessitava dos terços dels vots i el difús bloc bergoglià no li va donar prou suport. Arribats a aquest punt, el conclave s’havia d’orientar cap a un altre candidat. La rapidesa amb què s’ha resolt parla d’un pacte ràpid i generós amb l’ajuda de l’ Esperit Sant geopolític.
