L’èxit del Barça aquesta temporada té el mèrit afegit de ser totalment inesperat i fruit de la necessitat. Totes les històries de superació són irresistibles, però si a més es produeixen en poc temps i acompanyades de bon humor, joventut i simpatia, connecten amb el cervell reptilià de qualsevol persona. Fins i tot els que no són massa aficionats al futbol s’han contagiat de l’alegria amb què la plantilla del Barça, els joves i els veterans, acaren cada partit, celebren cada gol i superen les ensopegades.
Als manuals de lideratge s’haurà de dedicar a partir d’ara un capítol per a Hansi Flick. Aquest alemany flegmàtic, desconeixedor dels idiomes locals (aparentment) i immune (també aparentment) a la cridòria habitual als mitjans, tertúlies, xarxes i podcasts, ha sabut explotar tots els avantatges de la plantilla que li van donar sense possibilitats d’ampliació i ha tret petroli del vestidor. Però aquesta habilitat no hauria estat possible sense una feina molt més important que l’estrictament tècnica: dotar el col·lectiu de jugadors d’una identitat, d’una autoestima, d’un sentiment de pertinença i de resiliència davant els fracassos i les crítiques.
Lee tambiénColoms i gavines
Som en un moment històric en què molts dirigents volen fer anar la societat en direcció totalment contrària a aquesta mena de lideratge. Individualitat davant projecte col·lectiu. Por i ràbia davant l’esperit de superació i la resiliència. Menyspreu al que no sigui exactament com tu, tancament a la diferència davant la benvinguda a totes les particularitats que han enriquit i enriqueixen un vestuari. O un país.
El Barça ens donarà moltes alegries, però potser la tasca més important que farà és transmetre a la societat, sobretot als més joves, als més desemparats davant els discursos d’odi i les notícies falses, una imatge d’unitat en la diversitat, d’esforç i companyonia, de superació davant l’adversitat sense deixar ningú enrere. I tancar la boca als que no reconeixen la selecció espanyola perquè hi ha diversos colors de pell o els que titllen de woke qualsevol cosa que els trenca la postal idíl·lica d’una societat que no ha estat mai tan pura com somnien. Un autèntic servei públic.