Atacat per un agent extern, l’organisme genera anticossos per defensar-se. El món, també. L’ofensiva de Donald Trump contra l’ordre internacional i les normes que el regulen en nom de la llei del més fort, els seus atacs a la sobirania i integritat territorial d’altres països, les extorsions comercials contra socis i adversaris, i les descarades ingerències polítiques a favor de l’extrema dreta a tot el món han començat a generar una resistència que amenaça de contrariar els plans del president dels Estats Units i els seus adlàters. La nova onada ultraconservadora desfermada per Washington, els promotors de la qual confiaven a exportar arreu d el món com un tsunami, ha començat a xocar amb forts dics. Així al Canadà, Austràlia o Albània. I al Vaticà mateix.
Per ser el primer Papa dels Estats Units de la història, l’elecció del cardenal Robert Francis Prevost el 8 de maig com a nou pontífex sota el nom del Lleó XIV no podia ser més contrària als aires que emanen avui de la Casa Blanca. Home molt pròxim al seu antecessor, el papa Francesc, i aferrat a la doctrina social de l’ Església –el nom elegit reivindica el llegat de Lleó XIII, autor de la històrica encíclica Rerum Novarum del 1891 en què defensava els drets de les classes treballadores–, el perfil del nou pontífex és l’antítesi d’ allò que Trump i el moviment MAGA ( Make America Great Again ) haurien desitjat.
L’ Església dels EUA ha estat els últims anys un dels focus principals de la resistència conservadora a les reformes del papa Francesc, i el seu gran objectiu en aquest conclave era evitar l’elecció d’un altre pontífex progressista, cosa que coincidia plenament amb els desitjos de la galàxia trumpista. L’antic guru de Trump, Steve Bannon, que havia apostat per un candidat netament conservador –el cardenal guineà Robert Sarah–, no ha amagat la seva decepció i ha afirmat que l’elecció de Prevost és “un vot anti Trump de l’Església profunda ”. El moviment MAGA es dedica aquests dies a agitar a les xarxes socials velles sospites sobre Prevost per suposada inacció o encobriment en casos d’abusos.
Per a la Casa Blanca, l’elecció de Prevost és una mala notícia. El president dels EUA, Donald Trump, i el seu vicepresident, J.D. Vance, van celebrar formalment l’elecció d’un papa dels Estats Units, però entre el nou pontífex i l’ Administració nord-americana el desacord és manifest. Prevost ha estat molt crític amb la política migratòria de Trump i ha arribat a rectificar públicament Vance –convertit al catolicisme el 2019 i alineat amb els sectors més integristes– sobre el tracte que mereixen els immigrants segons l’ Evangeli.
Robert Francis Prevostdesprés de ser elegit Papa amb el nom deLleóXIV
La del Vaticà, tot i que d’enorme abast, no ha estat la primera ensopegada del trumpisme més enllà de les seves fronteres. Cronològicament, va obrir la llista el Canadà amb les eleccions del 28 d’abril. L’assetjament del president dels Estats Units contra el seu veí del nord –amb nous aranzels i una pressió insistent per annexionar-se el país com a 51è estat dels EUA– ha tingut un efecte bumerang, ja que ha excitat el nacionalisme cana- denc i ha canviat radicalment l’escenari polític.
El trumpisme ideològic ha estat derrotat en cascada al Canadà, Austràlia i Albània
A començaments d’any, els liberals del dimissionari primer ministre Justin Trudeau estaven en caiguda lliure, vint-i-quatre punts al darrere del partit conservador de Pierre Poilievre, un populista d’estil trumpista. Però va venir l’escomesa de Trump i van canviar les tornes: el primer ministre interí i candidat liberal, Mark Carney –exgovernador del Banc Central del Canadà i del Banc d’ Anglaterra, per més senyals–, que havia plantat cara a l’ amic americà enarborant la bandera del patriotisme, va aconseguir la victòria en una remuntada espectacular per 43,7% a 41,3% (i va deixar, a més, Poilievre sense el seu escó).
A Austràlia, que va votar el 3 de maig, hi va passar una cosa molt semblant. A començaments d’any, tot i que amb un avantatge no gaire gran, el partit Nacional-Liberal del conservador Peter Dutton, amb una campanya de ressons trumpistes centrada en la immigració, la inseguretat i el malbaratament, es presumia guanyador de les eleccions, en detriment del primer ministre laborista Anthony Albanese. Els sondejos van començar a canviar de signe amb la tornada de Trump a la Casa Blanca –i el seu regal enverinat en forma d’aranzels– i les eleccions les va acabar guanyant Albanese per majoria absoluta, després de deixar els conservadors amb el pitjor resultat de la seva història (curiós: també aquí, el líder conservador va perdre el seu escó).
L’últim entrebanc va tenir lloc diumenge passat en un petit país balcànic: Albània. El primer ministre sortint, Edi Rama, del Partit Socialista, amb una aposta netament europeista, va resultar reelegit per a un quart mandat per majoria absoluta davant el candidat de la dreta, l’expremier Sali Berisha, que havia rebut el suport explícit de l’ Heritage Fundation i la col·laboració de l’excodirector de campanya de Trump, Chris LaCivita. Lluny de patir desgast, Rama va millorar els resultats del 2021.
Altres resultats electorals a Europa han estat més ambivalents. Els comicis del 23 de febrer a Alemanya els van guanyar amb claredat els democristians de Friedrich Merz, que han acabat formant govern amb els socialdemòcrates. Però els ultres d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que coquetegen amb postulats neonazis i tenen el suport explícit de l’ Administració Trump, es van col·locar com a segona força amb el 20,8% dels vots. En les eleccions municipals parcials de l’1 de maig al Regne Unit, els ultranacionalistes de Nigel Farage van quedar en primer lloc, amb més nombre d’escons. I el dia 4 els romanesos van votar massivament (41%) per l’ultra George Simion, fan declarat de Trump, en la primera volta de les repetides eleccions presidencials.
Avui diumenge, tres països europeus tornen a les urnes. Romania una altra vegada, en la segona volta de les presidencials, en què Simion continua com a favorit (amb l’alcalde de Bucarest, Nicusor Dan, com a principal rival). També Polònia vota en unes de presidencials, en què la coalició de govern actual aspira –amb l’alcalde de Varsòvia, Rafał Trzaskowski, que encapçala els sondejos– a desallotjar el partit ultraconservador Dret i Justícia del seu últim reducte de poder. I finalment Portugal, que celebra eleccions legislatives després de la caiguda del Govern al març. Al país veí, la favorita és l’ Aliança Democràtica de l’ex primer ministre conservador Luís Montenegro, seguida dels socialistes, i només en tercer lloc –amb un suport de prop del 17%– l’extrema dreta de Chega.
La dreta dels EUA, que volia un papa conservador, veu en Lleó XIV un “anti Trump”
El resultat de tots aquests comicis mostrarà fins a quin punt Europa és capaç de generar prou anticossos contra la deriva ultradretana encoratjada des d’ Amèrica o si, al contrari, el Vell Continent està cedint terreny davant els antígens del trumpisme.
