Terratrèmol de dretes a Portugal. Just cinquanta anys després de l’esquerrana revolució dels clavells, conservadors, liberals i ultres van superar diumenge en conjunt el 60% dels vots en un resultat inèdit que millora amb escreix el 51% de l’any passat i també l’anterior màxim històric, del 55% del 1987 i el 1991. El gran beneficiat d’aquest moviment sísmic és el primer ministre, el conservador Luís Montenegro, que ha estat capaç d’aprofitar l’escàndol de la seva consultora per consolidar la posició davant uns socialistes enfonsats que lluitaven ahir a la nit per mantenir la segona plaça davant Chega, de l’ultra André Ventura, l’altre gran vencedor.
Després de traspassar el llindar d’un 90% del vot escrutat hi havia un tercer guanyador, a petita escala, però també amb una rellevant empremta històrica. Es tracta del partit regionalista de Madeira, Junts pel Poble ( JPP), la primera força d’àmbit territorial que aconsegueix entrar al Parlament de Lisboa i esquivar la prohibició constitucional a aquesta mena de formacions. Camuflat com un partit d’àmbit nacional, el JPP, una escissió dels socialistes, va aconseguir un dels sis escons de l’arxipèlag, que ocuparà Filipe Sousa, alcalde de Santa Cruz i germà del cap de l’oposició al Parlament de Madeira, en què Juntos va arrabassar la segona als socialistes al març.
Com era gairebé obligatori en unes eleccions que es van desencadenar per un escàndol a Espinho, terra de casinos, la ruleta electoral portuguesa ha tornat a sorprendre amb un escenari que no dibuixava ni per aproximació cap enquesta, que Chega disputés la segona plaça als socialistes, que feia cinquanta anys que eren un dels dos primers partits.
Sense que l’hagi afectat el suport als aranzels de Donald Trump, a la presa de possessió de qui va assistir, ni la successió d’escàndols de diputats i càrrecs del seu partit, com ara el parlamentari de les Açores que robava maletes a l’aeroport de Lisboa, André Ventura ha capitalitzat encara més que l’any passat el profund malestar social. Va pujar uns cinc punts en relació amb el 18% del 2024, amb el discurs desfermat, d’hàbil demagog fet madurar com a tertulià televisiu de futbol i successos, contra la corrupció del bipartidisme tradicional, la immigració i els gitanos.
Els problemes de salut que va patir Ventura al final de la campanya, amb dos espasmes gàstrics que el van obligar a suspendre els actes, en van incrementar l’omnipresència, sense que importessin tampoc les mancances d’un partit que sense ell es mostrava escapçat.
Ventura va tornar a ser l’amo de la pista a la campanya electoral, però el principal vencedor va ser el tafur d’ Espinho, Luís Montenegro, que diumenge va votar al seu poble, a l’àrea metropolitana de Porto, acompanyat tot somrient i relaxat.
El primer ministre ha aprofitat l’escàndol de la seva empresa per refermar-se en el càrrec
L’acompanyava la seva dona, a qui podrien dir la senyora Spinumviva . A ella, a més dels seus fills, li va transferir Montenegro el 2023 la titularitat d’aquesta consultora que havia creat quan va deixar de manera passatgera la política, per cobrar, en concepte d’assessories en qüestions com ara la protecció de dades, a través de la robusta xarxa clientelar del partit al seu feu del nord de Portugal.
L’escàndol es va desencadenar perquè, com que no té separació de béns, el primer ministre va cobrar d’empreses relacionades amb l’ Estat mentre exercia el càrrec. Si el cas estigués en la màxima ebullició, potser diumenge hauria evitat comparèixer davant de les càmeres amb la seva dona. Tot i això, sabia que estava desactivat.
Montenegro no ha aconseguit l’objectiu de sumar la majoria absoluta amb Iniciativa Liberal, el petit partit que estava disposat a pactar amb ell i que s’ha quedat pràcticament estancat en el 4% de l’any passat. Així i tot, si el 2024 va guanyar els socialistes per només vuit dècimes, ara els ha guanyat amb un marge de més de deu punts, tant sobre els ultres com sobre els socialistes.
Aquests, que cauen uns cinc punts, queden totalment fora de combat, amb el líder, Pedro Nuno Santos, amortitzat a les portes de les municipals de tardor, pel que tot indica que es veuran obligats a deixar governar els conservadors.
L’actual primer ministre no ha materialitzat el somni d’emular l’admirat Aníbal Cavaco Silva, que després d’arribar al càrrec en minoria el 1985, el 1987 va obtenir la majoria absoluta després de ser enderrocat per l’oposició. Tot i això, sota la rèmora de l’escàndol, Montenegro ha aconseguit refermar-se, amb una pujada d’uns tres punts sobre el 29% del 2024. Així i tot, continua sota l’amenaça que els escàndols de la seva empresa i de casa seva acabin en una imputació judicial. De moment ha capitalitzat la necessitat d’estabilitat en temps de turbulència internacional i la seva breu estada en el poder, en què no va tenir temps per erosionar-se.
El desgast que encara opera a Portugal és el dels partits que van tenir l’hegemonia entre 2015 i 2024, amb l’avui president del Consell Europeu, el socialista António Costa, de primer ministre, gràcies al suport inicial dels comunistes i el Bloc d’esquerres. Aquestes dues forces van patir ahir un nou correctiu que les va tornar minúscules. I el Lliure de Rui Tavares, una formació pròxima a Sumar, tampoc no va capitalitzar la desfeta de tots els competidors, malgrat superar-los.
El partit regional de Madeira fa història amb el primer escó i esquiva el veto de la Constitució
Instal·lada en un discurs derrotista des que a les eleccions regionals de març de Madeira el conservador Miguel Alburquerque va aconseguir revalidar el poder malgrat estar imputat i va obrir el camí per a Montenegro, l’esquerra portuguesa està desconnectada dels joves, artífexs en bona part del terratrèmol de dretes.
