Els resultats electorals d’aquest cap de setmana a Portugal, Polònia i Romania confirmen el gir a la dreta i cap a posicions més conservadores de l’electorat. Les forces progressistes van perdent suports elecció rere elecció en una tendència constant, com han reflectit els últims resultats també a França, Alemanya, les europees del juny de l’any passat o la victòria del republicà Donald Trump als Estats Units. Els britànics, que per alguna cosa condueixen en direcció contrària, suposen l’única excepció amb la victòria del laborista Keir Starmer, però potser va ser més a causa dels immensos errors comesos pels conservadors.
Hi ha moltes teories sobre aquest creixement del vot de dretes, però un dels autors que millor ho expliquen és l’analista Esteban Hernández. Al seu últim llibre, El nuevo espíritu del mundo , que es va presentar ahir a Madrid i del qual recollim una ressenya a Política, afirma que “les dretes representen avui la contestació al sistema”, mentre que “els progressistes defensen l’statu quo (...), les institucions internacionals i l’aprofundiment de les llibertats”.
El desprestigi de l’ Estat per no haver resolt les desigualtats i els problemes bàsics d’habitatge, educació, sanitat o alimentació
és interpretat en molts sectors com una fallada de les forces tradicionals que defensaven l’ Estat de benestar. La dreta, i especialment l’extrema dreta, irromp amb un discurs molt més rupturista i menysprea els esforços que el progressisme dedica a avenços socials en terrenys com el feminisme, l’ecologisme o la immigració. Estem davant una batalla cultural en tota regla.
La influència de les xarxes socials, on els sectors conservadors han invertit ingents quantitats de diners, té pes en aquest decantament del vot, però seria un error de simplificació atribuir-li tota la culpa a internet. L’esquerra necessita trobar un discurs alternatiu en què els valors col·lectius siguin molt més apreciats pels votants a fi d’evitar que es deixin arrossegar per plantejaments més individualistes, en què pesen més els greuges i el ressentiment. L’esquerra hauria de seduir i no actuar de manera antipàtica com si estigués en possessió de la veritat. El pèndol ha
girat molt a la dreta.
