Un genocidi a Gaza a micròfon obert?
EL PATI DIGITAL
“El genocidi només és al teu cap. Seria el primer genocidi de la història en què la població augmenta”.
Davant afirmacions com aquesta a X que posen en dubte que l’Estat d’Israel estigui cometent aquest delicte a Gaza, Omer Bartov, historiador jueu considerat un expert en el camp de la investigació de genocidis, hi respondria que copia la “lògica del genocida”. “Com quan dius: no paro de matar escarabats i cada vegada n’hi ha més”, afegiria.
Un nen palestí observa les runes de cases a Khan Younis, a Gaza, després d'un atac aeri israelià,
De fet, Bartov, fins fa unes setmanes, defensava –amb més respecte– que Netanyahu no cometia genocidi. El 10 de novembre del 2023, un mes després d’aquella atroç massacre terrorista de Hamàs, l’historiador admetia com a molt “crims de guerra” en un article a The New York Times. Va desdir-se’n el 13 d’agost del 2024 en un altre text a The Guardian: “Ja no ho crec. (...) Des de l’atac de les FDI [Forces de Defensa d’Israel] a Rafah el 6 de maig del 2024, ja no era possible negar que Israel estava involucrat en crims de guerra sistemàtics, crims contra la humanitat i accions genocides”.
Alhora que a les xarxes s’ha anat percebent amb el temps una menor defensa que no s’està davant de crims de guerra, Bartov també havia constatat certa retòrica de membres del Govern israelià denunciada com a prova de voluntat d’incitar al genocidi a Gaza.
Ni les xifres de morts, ni tots els hospitals destruïts totalment o de manera parcial, ni la fam, ni tota la devastació física no serveixen perquè els que defensen la posició de l’Estat d’Israel admetin un genocidi. Asseguren, entre d’altres, que es busca la protecció de la seguretat nacional davant Hamàs, una organització terrorista que té per escrit l’eliminació d’Israel, i que a les guerres hi ha conseqüències no desitjades –el que abans es coneixia com “efectes col·laterals”–. I, sobretot, que no es pot parlar de genocidi perquè certament des d’un punt de vista legal per establir-ne un patró cal demostrar la intenció. Així ho marca la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi de l’ONU, del 1948.
Però aquesta intenció pot ser provada amb nombroses declaracions públiques. La més clara, la del ministre de Finances, Bezalel Smotrich, d’uns dies abans d’aquell segon escrit de Bartov: “En la realitat mundial actual és impossible fer la guerra: ningú al món ens deixaria matar de gana i set dos milions de ciutadans, malgrat que sigui just i moral fins que ens retornin els nostres ostatges”.
L'ONU alertava dimarts que 14.000 bebès podrien morir a Gaza en les properes 48 horas si no arriba ajuda humanitària. En el seu bloqueig –especialment el dels tres últims mesos, que Netanyahu s’ha vist obligat a obrir mínimament perquè, en paraules seves, als EUA els molesta les imatges de “fam massiva” a Gaza– s’ha vist la intenció de provocar la mort per gana i set a la població civil gaziana. És un dels cinc supòsits que la convenció de l’ONU recull per considerar que hi ha genocidi: “Submissió intencional del grup a condicions d’existència que hagin de portar la seva destrucció física, total o parcial”. Els experts creuen també que es compleixen uns altres dos punts: “Matança de membres del grup” i “Lesió greu a la integritat física o mental dels membres del grup”. Perquè sigui qualificat de genocidi només cal que es compleixi un dels punts.
Una cosa és dir i una altra fer, però n’hi ha desenes, de citacions com aquesta a ràdios, vídeos, teles o xarxes. De polítics i militars israelians. Quatre exemples tot seguit:
Isaac Herzog, president d'Israel: “És una nació sencera que és responsable. No és certa aquesta retòrica sobre els civils no conscients, no implicats”.
Bezalel Smotrich, ministre de Finances: “No hi ha mitges tintes. [Les ciutats de Gaza de] Rafah, Deir al-Balah, Nuseirat: aniquilació total”.
Tinent Coronel Oren, comandant del 74è batalló de la 188a Brigada: “Hem d'assegurar-nos que sempre que les FDI es trobin amb Gaza hi hagi destrucció. Allà on era el 74è batalló, va passar, t'ho puc garantir. Destrucció ni més ni menys. A cada lloc on érem, només quedava sorra i cases a terra. Perquè a totes les llars, malauradament, vaig saber que a Gaza no hi ha innocents”.
Nissim Vaturi, vicepresident del Parlament israelià: “Són escòria, subhumans, ningú al món els vol. Els nens i les dones han de ser separats, i els adults, eliminats”.
Algunes d'aquestes les declaracions es troben a l'informe de 300 pàgines d'Amnistia Internacional, que recollia 22 declaracions fetes fins al 30 de juny del 2024 que al seu parer incitaven al genocidi. Algunes de les quals del mateix Netanyahu. Però n’hi ha de posteriors. Són públiques, a micròfon obert, i prou allunyades de l’atemptat del 7 d’octubre del 2023 com per deixar de justificar que les crides que s’han interpretat com a apel·lacions al genocidi s’han fet “en calent”.
“El genocidi més ben documentat de tota la història i, al mateix temps, el més negat”, es queixa @NoaGresiva. Si les xifres i les imatges de destrucció només serveixen per afirmar que “el genocidi només és al teu cap”, potser sí que valen aquestes declaracions que parlen sense embuts de liquidar la població de Gaza.