De gent bona i de gent dolenta. De la segona, al pati digital se’n parla sempre. No hi ha descans. De la primera, gairebé exclusivament quan es mor algú ben considerat. Ha passat ara, amb Pepe Mujica. Se l’ha acomiadat amb respecte quasi absolut i laments, qui sap si veritablement sentits, pero això rai.
Per homenatjar un difunt destacat, la forma habitual és valer-se d’alguna de les seves frases més cèlebres. Amb Mujica és fàcil havent estat una font de saviesa, i n’han proliferat a cabassos. Tantes, que n’hi ha que probablement se li atribueixen de manera errònia.
Mujica i el papa Francesc
Un exemple: “El poder no canvia les persones, només revela el que realment són” o una citació semblant amb alguna petitíssima variació corre marcant-hi la seva firma. Però no hi ha manera de sentir-la sortida de la seva boca o escrita amb el seu puny i lletra. O de trobar algun indici de l'origen. Sembla més aviat una paràfrasi o adaptació del seu pensament. Fins i tot potser una idealització. Serà d’agrair si algú troba la procedència, però el màxim al que es pot aspirar al web és a veure-la recollida per alguns articulistes esmentant una entrevista televisada d’un canal xilè. En els 43 minuts de preguntes de la periodista i de respostes de Mujica no n’hi ha ni rastre.
Sigui com sigui, l’expresident de l’Uruguai encara és lluny de ser inclòs al club dels Churchill, Einstein, Gandhi, als quals, malgrat la seva clarividència, hem volgut idealitzar dotant-los encara de més coneixement amb citacions que no són seves.
A X, Bluesky i Instagram es prefereix ajuntar Mujica amb el papa Francesc, mort pocs dies abans. Una altra persona bona. La proximitat dels seus decessos fa que se’ls pinti trobant-se al cel, gairebé amb la voluntat de fer-lo passar de Pepe a Papa.
Però Mujica era ateu. A Jorge Bergoglio el succeirà Robert Francis Prevost. Per ser el nou Papa se li pressuposa que també és una persona bona. En espera de comprovar-ho, s'obre l’espai a la broma amable. Li farà bé que es jugui, si cal, amb el seu nom: @chuzodepunta assenyala que el millor que sigui Prevost és que “ja sabem que el següent serà Vost”. I davant els entesos que ens subratllen que haurem de dir “Lleó catorze”, i no “Lleó catorzè”, hi ha qui recorda que és així perquè “quan són papes deixen de ser cardinals”. Premi al malapropisme.
Però de tot hi ha a la vinya del Senyor, i a les xarxes al costat d’alguns homes bons hi ha molts homes dolents. Són sospitosos habituals, de fet. Pedro Sánchez, per exemple, a qui milers de manifestants han demanat que posi fi a la seva “dictadura sanchista” amb presència de banderes de la dictadura franquista.
Al president se li han filtrat watsaps amb Ábalos, però estan lluny de ser un (José) Luis, sé fuerte i les desqualificacions a alguns del seus són toves: pájara, impresentable, torracollons, petardo. Poca cosa al costat de les delícies que van revelar uns àudios del malvat Florentino Pérez. Per alguns jugadors i entrenadors seus adoptava un to un pèl més elevat: gosset faldiller, monigote, malalt, està boig, jeta, tolili o zoquete. Desconsideracions barrejades amb altres paraules molt més gruixudes, insults que al món digital solen acompanyar cognoms com Trump o Netanyahu.
Lee también
“Sembla educadíssim nivell ma mare, que en una conversa privada el màxim que és capaç de dir a algú que li ha fet una putada molt gran és petardo”, comenta @tyrexito sobre Sánchez.
En fi. Que a les xarxes tot combina, el bo amb el dolent, la ginebra Seagram’s amb el cogombre. La idealització amb la demonització. Mai no serem mujiques ni bergoglios i sempre hi haurà espai perquè es parli malament de nosaltres quan no hi siguem (o sent-hi). Però posats a triar sempre és millor ser al costat bo de la vida i fer cas del que va dir –sortit de la seva pròpia boca, això sí– Mujica: “No us canseu de ser bons. Encara que no serveixi de gaire, serveix per no penedir-se d'un mateix”.
