Un Govern al corredor de la mort? Aquesta és la imatge de la política espanyola que reflecteix un sondeig d’ Ipsos per a La Vanguardia , dut a terme entre els dies 15 i 21 de maig sobre una mostra de 2.000 entrevistes. En vista dels indicadors, l’execució de la sentència hauria de tenir lloc no més tard de juliol del 2027, però sempre hi ha un ajornament que només pot dictar el poble sobirà a les urnes. I els diversos indicadors del sondeig són prou versàtils per no tancar cap porta.
Això sí, l’estimació de vot sembla inapel·lable i consolida la majoria absoluta de PP i Vox que ja anticipava l’enquesta del novembre (al voltant de 190 escons, llavors). De fet, des d’aleshores el PP millora la seva expectativa de vot una mica més de mig punt, tot i que en la mateixa mesura que l’empitjora Vox. Tot i això, les dues forces estan més d’un punt (i fins a un total de 188 escons) per sobre del seu resultat respectiu del juliol del 2023.
El Partit Popular, amb 145 actes, i Vox, amb 43, reunirien una sòlida majoria absoluta de 188 diputats
Ara bé, durant aquests sis mesos els indicadors del PSOE i del Govern espanyol han experimentat una millora visible. En el pla electoral, els socialistes milloren dos punts l’expectativa del novembre i se situen a tot just un punt del resultat del 23- J. Traduïda en escons, aquesta estimació els proporcionaria set diputats més, fins a un total de 128.
El problema del PSOE –i del conjunt de l’anomenat bloc d’investidura– és la desfeta que hi ha hagut a la seva esquerra arran del divorci entre Sumar i Podem. Les conseqüències d’aquesta sonora ruptura són dobles: d’una banda, han empetitit l’espai conjunt de l’esquerra alternativa (del 12,3% del 2023 al 8,5% ara), i de l’altra, la divisió del sufragi d’aquesta tendència té conseqüències letals sobre l’atribució d’escons; 24 menys que els 31 que va aconseguir Sumar fa dos anys. Cinc per a Yolanda Díaz i dos per al tàndem Belarra-Montero.
Sánchez obtindria 128 diputats, set més; però Díaz n’aconseguiria només cinc, 26 menys, i Belarra i Montero, dos
La resta de forces polítiques ofereixen un balanç desigual. Destaca, a més, el fet que, malgrat l’ avanç del PP i Vox, una sigla d’ultradreta com SALF aconsegueixi gairebé dos punts en intenció de vot. Pel que fa als partits nacionalistes, descens lleuger d’ERC, Junts i Bildu, que li costaria dos escons al partit de Puigdemont (de set a cinc), i avanç lleu del PNB i el BNG, que guanyarien un diputat. Coalició Canària repetiria resultat i UPN sortiria de la Cambra.
Aquest escenari acull alguns indicadors que criden l’atenció. El primer, l’elevada intenció de vot a Vox entre els més joves de 35 anys (a un punt del PSOE i tres per sobre del PP). Socialistes i populars obtenen els seus millors registres entre els més grans de 65 anys, els votants amb estudis superiors i els qui revelen uns nivells d’ingressos suficients.
ERC i Bildu repetirien escons, però Junts cauria de 7 a 5, mentre que el PNB i el Bloc en sumarien un més
L’altre indicador que reflecteix la caiguda de l’esquerra, però també el seu potencial de recuperació a cavall d’un augment de la participació (que l’enquesta situa quatre punts per sota del 23- J), és el grau de mobilització de cada grup de votants. És a dir, quants dels que van donar suport a un partit el 23- J repetirien ara la mateixa papereta: per sota del 70% en el cas del PSOE (i del 57% en el de Sumar), i per sobre del 74% entre l’electorat del PP i Vox. És cert que els socialistes es beneficien d’un transvasament pròxim al 15% dels antics votants de Sumar, però també ho és que pateixen pèrdues pel flanc dret (gairebé un 6% o mig milió de sufragis) a favor del PP.
Fins aquí els llums i ombres en el pla electoral: una foto fixa que no és necessàriament una foto d’arribada. En qualsevol cas, els indicadors són més lluminosos per al Govern de Pedro Sánchez en altres àmbits. El primer, la valoració de l’ Executiu. Per descomptat, hi continua havent majoria d’opinions negatives (57%), però des del novembre –i malgrat l’eixordador soroll polític– les percepcions positives han crescut vuit punts (fins al 36%). I aquesta evolució té lloc enmig d’una polarització partidista que suposa que només un 5% dels votants de dretes creuen que el Govern de coalició fa alguna cosa bé (o el país “va per bon camí”). És més: la taxa de ciutadans que creuen que les coses van malament a Espanya ha caigut deu punts (fins al 58%)
des del novembre, mentre que ha crescut en nou (fins al 32%)
el percentatge de percepcions positives sobre el rumb del país.
El 60% creu que Feijóo governaria igual de malament o pitjor que Sánchez, que l’avantatja en 10 punts en aprovació
Una altra paradoxa enmig de la cridòria mediàtica és el descens en la saturació política que registra el sondeig d’ Ipsos. La política continua apareixent com el principal problema d’Espanya, però cau gairebé 20 punts (fins al 41% de mencions) des del novembre. Al contrari, creixen les preocupacions més prosaiques, com ara l’habitatge, que es consolida com el segon problema, amb un 15% de mencions (i fins i tot un 25% entre els votants d’esquerra), o el cost de la vida (12%). La corrupció o la immigració, temes estrella d’algunes formacions, inquieten només el 5%.
En aquest context, la millor notícia per al Govern espanyol són les percepcions ciutadanes sobre la gestió d’un hipotètic gabinet alternatiu presidit pel popular Alberto Núñez Feijóo. I allà les xifres continuen sent ombrívoles per al líder de l’oposició: al voltant d’un 60% dels consultats, com al novembre, consideren que Feijóo ho faria “pitjor” o “igual de malament” que l’Executiu de Sánchez. Només un 28% asseguren que el dirigent del PP governaria més bé.
La política perd força com a primer problema, mentre que l’habitatge destaca com a segon, i més entre l’esquerra
El problema de Feijóo és que fins i tot un 10% dels seus votants creuen que ho faria “igual de malament” que Sánchez, i aquesta taxa arriba al 45% dels seguidors de Vox, principal graner de vot potencial del Partit Popular en el seu objectiu d’articular una majoria sense els ultres. Les pitjors xifres de Feijóo es registren,
a més, entre les dones: més del 60% creuen que governaria “igual de malament” o “pitjor” que Sánchez, i menys d’un 30% opina que governaria més bé.
Els nivells d’aprovació a la gestió política respectiva que reflecteix l’enquesta d’ Ipsos confirmen la fragilitat del lideratge de Feijóo. Pedro Sánchez i Yolanda Díaz aconsegueixen deu punts més d’aprovació en la seva tasca (fins al 36%) que no pas el màxim dirigent del PP, que només avantatja en sis punts el seu competidor per la dreta, Santiago Abascal. A més, tots dos encapçalen els percentatges de desaprovació: més del 60% suspenen la tasca política de Feijóo i fins a un 70% desaproven la del líder de Vox.
Però el principal problema del candidat del PP a la presidència del Govern espanyol resideix altre cop en l’espai electoral de la dreta, en què el seu discurs no acaba de reeixir. Només un 70% dels votants populars aproven la seva tasca, i aquesta taxa cau al 35% entre els seguidors de Vox (la meitat dels quals suspenen la seva executòria). Sánchez, en canvi, aconsegueix fins i tot més taxes d’aprovació (un 74%) entre els votants de Sumar.
Aquest conjunt d’indicadors, a més de dos anys de les eleccions generals, projecten inevitablement ombres sobre un escenari electoral que, d’acord amb les dades del sondeig, situaria PP i Vox molt a prop del seu rècord de mobilització (els 12 milions de votants dels comicis del 2011), mentre que l’esquerra, amb només nou milions d’electors estimats, cauria molt a prop de la seva vall històrica. Però en l’eternitat política que suposen dos anys encara poden passar moltes coses.