Els àtoms poden ser neutres, però la neutralitat no existeix davant l’energia atòmica. Ho reflecteix el sondeig d’ Ipsos per a La Vanguardia , fet entre els dies 15 i 21 de maig sobre una mostra de 2.000 persones. Després de la inquietant experiència de la gran apagada del 28 d’abril, els espanyols es mostren dividits davant la conveniència de mantenir el funcionament de les centrals nuclears més enllà del calendari previst. És cert que són majoria (el 52%) els partidaris de permetre que les centrals atòmiques continuïn funcionant durant més temps, però un de cada tres consultats s’oposen a aquesta eventualitat. I la divisió s’accentua quan es planteja en termes partidistes.
La majoria dels votants conservadors (entorn del 80% en el cas del PP o Vox) aposten per allargar la vida de les nuclears. En canvi, menys del 40% dels electors del PSOE i amb prou feines un 20% dels seguidors de l’esquerra alternativa coincideixen a acceptar aquesta moratòria. La majoria d’ells –la meitat dels votants socialistes i gairebé el 70% dels votants de Sumar– rebutgen la continuïtat de les centrals nuclears.
En general, els més oposats
a l’ús de l’energia atòmica
són els ciutadans amb més nivell educatiu o econòmic (gairebé un 40%). La resta, incloent-hi els ciutadans més joves, registren oscil·lacions petites respecte a la mitja-
na, malgrat que les dones exhibeixen la taxa de suport
més baixa a la continuïtat de les nuclears (entorn del 45%).
La divisió partidista es trasllada al paper de les renovables, però en aquest cas són majoria –gairebé arriba al 50%– els que rebutgen que un ús més alt de les energies netes (eòlica o solar) provoqui inestabilitat al sistema elèctric. En canvi, un de cada tres consultats sí que creu que aquestes fonts d’energia pertorben el funcionament de la xarxa elèctrica.
Només un 34%, però més del 50% a l’esquerra, defensen el tancament de les centrals al calendari previst
La influència de la ideologia es reflecteix en el fet que la meitat dels votants del PP o de Vox comparteixen la sospita que les energies renovables provoquen inestabilitat en el fluid elèctric, davant només un de cada cinc electors del PSOE o de Sumar que accepten aquesta hipòtesi. La majoria dels votants d’esquerres (gairebé el 60% dels socialistes i més del 70% dels de Sumar) rebutgen situar les renovables en l’origen de l’apagada.
Com en altres àmbits, són els ciutadans que consideren insuficients els seus ingressos els més crítics amb unes energies que en principi contribueixen a abaratir el preu de la llum. Un 40% d’ells (vuit punts per sobre de la mitjana) les culpen dels eventuals problemes de subministrament.
Finalment, l’experiència col·lectiva d’un “zero energètic” o blackout dona un interessant resultat sobre les percepcions dels espanyols respecte a les causes de l’incident. En espera d’una explicació detallada per part del Govern central, una àmplia majoria dels ciutadans s’inclina per atribuir l’apagada a una fallada tècnica del sistema elèctric. Un 65% comparteix aquesta explicació, mentre que un significatiu 20% –és a dir, un de cada cinc consultats– atribueix el que va passar a un sabotatge o a un ciberatac al sistema elèctric espanyol.
En general, un 70% dels votants del PP, el PSOE o Sumar accepten l’explicació d’una fallada tècnica. Tot i això, i en línia amb la psicologia de l’electorat d’extrema dreta, un 30% dels votants de Vox donen suport a la tesi del sabotatge, davant tot just la meitat, que atribueixen l’apagada a un problema tècnic sense cap intencionalitat.
Una àmplia majoria atribueixen la gran apagada a una fallada tècnica i només un 20% a un sabotatge
De fet, el grup més propens a atribuir l’incident elèctric a
la intervenció deliberada d’agents externs és el que componen els ciutadans amb menys ingressos. Fins a un 41% d’ells –el doble que la mitjana global– comparteixen la sospita d’un sabotatge o un ciberatac, davant un 39% que la descarten.
La teoria del sabotatge troba també taxes de suport per sobre de la mitjana entre els ciutadans amb menys nivell educatiu (més del 30%) i entre els més joves (un 29%). Els consultats amb estudis superiors són els que en més grau (un 72%) assumeixen la fallada tècnica com la principal causa de l’apagada elèctrica.