La política espanyola discorre entre xiulets i palmes, depenent de l’ estesa des de la qual es contempli l’espectacle. Coses d’una polarització amb aires goyescos. Mentre en un extrem de la plaça, tots són xiulets, a l’altre dominen els palmes, malgrat que – en nom de la ponderació– de vegades s’entremesclen amb alguns xiulets. I la gran apagada del 28 d’abril, com a tètric espectacle de fosa a negre, no es deslliura d’un judici esbiaixat pels partidismes. Les dades són de l’enquesta d’ Ipsos per a La Vanguardia .
Hi ha majoria, això sí, de veus crítiques respecte a la informació facilitada pel Govern central durant el llarg tall del fluid elèctric. Un 65% jutja inadequada la informació proporcionada per l’ Executiu mentre que només un 29% la va considerar adequada. En aquest cas, la divisió es desplaça cap a l’esquerra. A la dreta no hi ha dubtes: un 90% dels votants del PP o de Vox opinen que no hi va haver informació adequada durant les hores de l’apagada.
En canvi, a l’esquerra una lleugera majoria (el 53% dels electors del PSOE i el 50% dels de Sumar) considera que la informació facilitada durant l’apagada va ser del tot adequada. Tot i això, una mica més d’un 40% dels votants de les dues forces polítiques jutja inadequades les explicacions ofertes per l’ Executiu.
Les companyies reben la taxa d’aprovació més baixa, però més del 50% suspenen Red Eléctrica i l’Executiu
Els més benèvols amb la política informativa del Govern espanyol són els de més de 65 anys (36%) i els ciutadans amb ingressos superiors (47%). Els més crítics (70%), els que declaren ingressos insuficients o amb edats compreses entre els 35 i els 54 anys.
Els fenòmens de dissociació cognitiva d’origen partidista s’aguditzen davant un paràmetre tan verificable i contrastable com la velocitat de recuperació del fluid elèctric. La interrupció del 28 d’abril va durar entre cinc i dotze hores per al conjunt dels 50 milions d’afectats. La comparació amb països homologables ofereix casos com el dels Estats Units i el Canadà, el 2003, que va afectar 56 milions de persones i va durar més de 24 hores (dues setmanes en algun cas); o el d’ Itàlia, el mateix any, amb una afectació pròxima als 60 milions de persones i una durada de dotze hores.
A partir d’aquí, en el cas espanyol hi intervé el temps subjectiu –influït poderosament pel biaix partidista– i les percepcions es divideixen misteriosament en dos extrems irreconciliables: per un 40% dels consultats, el subministrament elèctric es va restablir de pressa, però, per un 54%, la recuperació de l’electricitat es va eternitzar. I, una altra vegada, les dues Espanyes expliquen l’inexplicable: per un 80% dels votants del PP o de Vox, el restabliment del fluid elèctric es va dur a terme amb una insuportable lentitud; al contrari, per més del 60% dels electors d’esquerres (68% en el cas dels de Sumar), l’energia va tornar relativament aviat (una cosa que només comparteix un de cada cinc votants conservadors).
Només un 21% dels ciutadans amb baixos ingressos, la meitat de la mitjana, opinen que l’energia va tornar aviat
Esclar que aquest antagonisme també s’expressa per gènere, edat, estudis o situació econòmica. Així doncs, a les dones l’apagada se’ls va fer més llarga que als homes (sis punts per sobre); i per edats, als ciutadans d’entre 35 i 54 anys se’ls va fer 14 punts percentuals més llarga que als de més de 65 anys (57%). Finalment, la percepció d’un ràpid restabliment del subministrament va ser més gran entre els ciutadans amb estudis superiors o més ingressos (fins a un 48%), en contrast amb els consultats que declaren un poder adquisitiu insuficient: un 72% d’ells asseguren que el fluid elèctric va trigar molt a tornar, i només un 21% creu que es va restablir amb rapidesa.
Finalment, la valoració de la gestió de l’apagada del Govern i els operadors dona un suspens bastant clar dels ciutadans. Concretament, un 39% considera bona o bastant bona la gestió de Red Eléctrica (l’empresa única encarregada del transport d’electricitat, segons el model que funciona en 22 dels 27 països de la UE), davant un 50% que l’avalua negativament.
Pel que fa al Govern, un 37% consideren positiva la gestió del blackout , però un 58% la suspèn. Respecte a les companyies elèctriques privades, la valoració positiva és la més baixa (37%), però sense que això suposi una taxa de crítiques més alta (48%), ja que un de cada cinc consultats no es pronuncia.
El 65% –i el 90% dels votants del PP o Vox– creuen que la informació del Govern per l’apagada va ser inadequada
Aquí, com en els àmbits restants, les sintonies partidistes influeixen decisivament en l’avaluació de la gestió. Gairebé un 70% dels votants del PP o de Vox suspèn l’actuació de Red Eléctrica, mentre que un 55% dels electors de l’esquerra l’aproven. Els més crítics (28%) són els ciutadans de menys ingressos, i els més benèvols, els de menys de 34 anys.
La polarització s’accentua davant la gestió del Govern; més del 90% dels votants conservadors la suspenen, mentre que un 70% dels electors del PSOE o Sumar l’aproven. Els joves, els de més de 65 anys i els ciutadans amb més ingressos són els que avaluen millor l’actuació del Govern; en canvi, només un 22% del segment amb menys ingressos aprova l’actuació governamental.
Per acabar, l’actuació de les companyies elèctriques suscita valoracions semblants entre tots els grups de votants, però una mica més crítiques (per sobre del 50%) entre els seguidors de Vox o Sumar, i sobretot entre els més desfavorits (68%).