La consellera d’Interior, Núria Parlon, atén La Vanguardia des de la seu del departament que dirigeix des de fa nou mesos. Ha hagut d’afrontar un incendi al Priorat, el pas de la dana per Catalunya i tot un seguit d’emergències diàries mentre negociava amb el Govern central el traspàs als Mossos de la seguretat en ports i aeroports, estrenava un nou pla amb més agents per combatre la multireincidència, anomenat pla Kanpai, i alhora lluitar contra l’expansió del crim organitzat derivat del tràfic de marihuana.
Videovigilància
Els alcaldes ens demanen més càmeres perquè els resultats són molt bons”
Quin balanç fa dels primers nous mesos com a consellera?
Crec que és positiu. Algunes emergències ens van posar a prova. A partir de la gestió de la dana vam aprovar un acord de govern perquè tots els ajuntaments puguin tenir suport a l’hora d’actualitzar els plans de protecció civil. Anem amb la L, però amb un model propi que no posa en qüestió ni contradiu els acords d’investidura amb ERC i Comuns.
En algunes ciutats, la inseguretat és la preocupació més important i hem vist que a Catalunya els delictes han baixat un 6%. Tot i això, no acabem de posar-hi el peu al coll...
Ens hem marcat no aplicar ni receptes fàcils ni missatges fàcils. Tot i que les dades són bones, en fem una interpretació continguda. Treballem des de la realitat dels fenòmens i dels desafiaments que tenim com una societat complexa.
I com es combat això?
Hem intentat recuperar la col·laboració amb les policies locals i amb la resta de cossos de seguretat perquè hi hagi més presència de la policia al carrer. Volem que a la policia se la vegi amb els mitjans i els efectius que ara tenim. Per això és tan important arribar als 25.000 efectius de Mossos el 2030, perquè aleshores aquesta tasca, que ara és més aviat reactiva, la puguem complementar amb la prevenció. Si reforcem la prevenció, encara tindrem millors dades.
S’està fent més pressió policial a Barcelona, però la delinqüència s’escampa a altres zones...
A la majoria de grans ciutats ens trobem amb una baixada substancial dels delictes, en alguns casos, de dos dígits. A Rubí i a Terrassa, per exemple. A Barcelona, van baixant, però quan fas pressió policial a les grans ciutats, la delinqüència se’t desplaça cap a ciutats mitjanes i petites. Això demostra que l’estratègia no s’ha de centrar només a l’àrea metropolitana, sinó que també s’ha de desplegar a la resta del territori.
La posada en marxa dels nous jutjats penals a Barcelona dona per acabat el pla de xoc contra la multireincidència. Quan se’n notaran els efectes?
Des del punt de vista policial, ja ho hem de començar a notar. El missatge que donem des de l’àmbit policial és que no serà fàcil delinquir a Catalunya. Només cal veure les detencions que durant aquests dies hem practicat i les derivades judicials que tindran per a una part important de delinqüents multireincidents. També hi ha un compromís que va adquirir el conseller Espadaler d’arribar a entre 66 i 70 jutges més el 2028. Amb els 25.000 Mossos el 2030, ens permetrà trencar aquest sentiment d’impunitat els pròxims anys i es notarà.
Els furts no acaben de baixar. L’any 2019 hi havia 300 furts al dia a Barcelona, i ara n’hi ha uns 214...
Els furts s’han reduït un 4,8%. Són 893 furts menys i, en total, els delictes contra el patrimoni han baixat un 8,1%. A mesura que tinguem més efectius podrem fer ocupació de l’espai públic amb intel·ligència policial, i això ens ha de permetre millorar. Per això soc prudent amb les dades. Deixen entreveure una tendència a la baixa, però hem de passar l’estiu. Continuarem fent operacions intensives amb el pla Kanpai, però amb l’arribada de més turisme hi ha risc d’increment de l’activitat delictiva, amb furts i robatoris amb violència. Després de l’estiu estarem en condicions de poder dir si ja estem consolidant una bona tendència.
Ens consta que més enllà de veure policia al carrer hi ha alcaldes que li demanen que s’instal·lin més càmeres als municipis.
Sí, és una constant. Els ajuntaments volen instal·lar càmeres de lectors de matrícula. Últimament se n’han autoritzat moltes i hi ha municipis on els resultats són molt bons (la conselleria ha concedit 120 autoritzacions per instal·lar càmeres i en té 54 més pendents de resoldre). Hem pensat que per als municipis més petits que tenen més dificultats per fer la inversió o aquells que no tenen policia local cal obrir una línia de subvencions per instal·lar-ne de noves o per al manteniment de les que ja estan instal·lades. Estem convençuts que amb aquesta mesura podem treballar estratègies per detenir els delinqüents que es mouen per diferents ciutats.
Les subvencions les donaria directament la conselleria?
La conselleria obrirà una línia de subvencions per instal·lar càmeres de videovigilància i de control de matrícules semblant a la convocatòria que tenim del Servei Català de Trànsit per millorar les infraestructures, els vials de mobilitat, per millorar la mobilitat i per fer-la més segura, que és una convocatòria que té molta acceptació pel món local.
Sap de quants diners serà la subvenció?
Encara no. Ho estem estimant perquè farem com una doble convocatòria, probablement, per als municipis més petits i una altra per als pobles que no tenen policia local.
La ciutadania detecta que hi ha molts llocs foscos que generen una sensació d’inseguretat. Què es pot fer per millorar-ho?
La seguretat no es fa només des del vessant policial. Hi ha tota una sèrie d’elements que ajuden que els entorns siguin més segurs. La il·luminació és un factor fonamental. Dins de la llei de Barris volem introduir la possibilitat que alguns ajuntaments puguin fer reformes des de la lògica de fer els espais més segurs o amb més il·luminació. S’han d’acompanyar tots aquests processos de planificació i del disseny de l’espai públic des de la dimensió de la seguretat. I que això també formi part de l’estratègia de la llei de Barris, per exemple. És un dels elements que volem incloure en la futura convocatòria.
La il·luminació podria ajudar a reduir els delictes sexuals, que no paren d’augmentar. Què està fallant?
La solució no és estrictament policial, requereix la intervenció de diferents recursos d’atenció a la víctima, d’educació, dels valors que estem transmetent. El delicte aflora gràcies a les normatives que protegeixen les dones i que fa que siguin conscients que han patit una agressió. La part negativa és que es continuen produint en el segle XXI agressions, moltes de les quals en entorns d’amistat, de coneguts, que requereixen una estratègia que va molt més enllà de la mateixa policia. Estem treballant per reforçar els grups d’atenció a la víctima de les comissaries.
Aquests dies hem conegut la violació d’una nena de 12 anys per part d’una xarxa de pederàstia. En la redefinició de la DGAIA que ha anunciat el Govern, quin paper tindran els Mossos?
Aquest cas posa de manifest la necessitat d’arribar fins al final, com ja va dir el president Salvador Illa. Aviat de com es redefinirà tota la tasca de protecció dels menors. El projecte dels BarnaHus va anar molt en la línia de reforçar el paper dels Mossos en la tasca preventiva i de seguiment de l’activitat criminal que hi pot haver davant aquest tipus de conductes. Aquest projecte, que va impulsar l’anterior govern, ens ha d’ajudar en la direcció de treballar de manera més eficaç amb la protecció dels menors.
Va dir que al setembre es faria la incorporació dels Mossos als ports i aeroports. Es manté el calendari?
Potser es demora una miqueta més, però estem treballant en aquesta direcció. Aquesta qüestió forma part del projecte de llei que s’està tramitant. Fer-ho a través d’una llei dona més garanties per evitar que després pugui haver-hi impugnacions i recursos. Treballem per assumir aquestes competències i hem reclamat fer-ho amb garanties. Competències sí, però amb mitjans també, amb els mossos necessaris per fer aquesta feina. Estic convençuda que aquestes competències les tindrem perquè també és un compromís amb els socis d’investidura d’assumir aquestes competències.
Quan va arribar a la conselleria va dir que s’havia de recuperar l’autoestima del cos de Mossos d’Esquadra i despolititzar-lo després del cas de la fugida de Puigdemont. S’ha aconseguit?
Jo penso que sí. Estem en un bon moment. Tothom està remant en aquesta direcció. Això és una de les coses positives d’aquest balanç. Tothom té clar que aquesta és una assignatura de país.