El nou ajornament a la decisió sobre l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la Unió Europea (UE) no ha fet perdre l’esperança als socis del Govern central, però el que sí que els ha irritat és el paper del Partit Popular en aquest afer –amb toc d’atenció d’ERC a l’Executiu inclòs–.
Junts va mantenir ahir un calculat perfil baix després de la fumata negra. El seu únic pronunciament el va fer el seu president, Carles Puigdemont, que va posar el focus en el líder popular Alberto Núñez Feijóo i va eludir retrets al Govern de Pedro Sánchez.
L’expresident de la Generalitat es va mostrar molt dur contra el dirigent del PP –que anteriorment havia criticat que Espanya hagués d’assumir el cost econòmic de l’oficialitat de les tres llengües a Europa– i el va acusar de “conspirar amb tercers països” amb l’objectiu de torpedinar l’oficialitat del català. En un missatge a X, Puigdemont va voler recordar al polític gallec que l’Estatut “obliga el govern català i espanyol a adoptar les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la UE”. Per això, es pregunta si “les lleis hi són per complir-les o només és per als catalans”.
Puigdemont carrega contra el líder del PP perquè frenar l’oficialitat “és de tot menys lleialtat”
El líder de JxCat va anar més enllà i va plantejar: “No sé si el PP fa apologia de la desobediència, de la rebel·lió o del delicte de traïció. Conspirar amb tercers països per anar contra els interessos del Regne d’ Espanya ha de ser de tot menys lleialtat”.
En declaracions des del Japó, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va apuntar contra l’“actitud obstruccionista” dels populars. Pel socialista, aquesta manera d’actuar de Feijóo “deixa clara quina és la seva comprensió de la pluralitat d’Espanya i l’inhabilita per governar Espanya i per ajudar a construir Europa”.
Des d’Esquerra Republicana, el seu president, Oriol Junqueras, es va afegir als retrets contra el PP, però va augurar que el català serà oficial a Europa “malgrat les traves” dels populars i d’“alguns dels seus aliats de l’extrema dreta”.
Illa creu que “l’actitud obstruccionista” del president popular “l’inhabilita per governar Espanya”
La formació republicana va complementar les paraules del seu líder amb un comunicat en què també va repartir culpes al Govern central: “No ha sabut fer els deures. Les bones paraules no serveixen de gaire si no van acompanyades de compromís real, fermesa diplomàtica i voluntat política per fer efectiva l’oficialitat”.
En termes semblants es va manifestar el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, que va qüestionar “el tipus d’influència” de l’ Executiu de Sánchez a Europa, atès que és un tema “que fa massa temps que cueja”.
Un altre dirigent que, malgrat les “maniobres brutes”, es va mostrar confiat en l’ avanç de l’oficialitat de l’eusquera va ser el president del PNB, Aitor Esteban. El malestar dels nacionalistes bascos, no obstant això, és notable. De fet, la seva portaveu al Congrés, Maribel Vaquero, va fer una compareixença prèvia al ple celebrat ahir –una circumstància que no sol ser habitual en el grup basc– per retreure als de Feijóo que hagin posat “tota la seva maquinària” en marxa per “remar en contra de la iniciativa”.
El PNB confia en l’avanç de l’oficialitat de l’eusquera malgrat les “maniobres brutes” del PP
Per part d’EH Bildu, l’eurodiputat Pernando Barrena va advertir el PP per “no creure ni en la diversitat ni en una pluralitat” lingüística.
La portaveu de Sumar, Verónica Martínez Barbero, va qualificar d’“inacceptables” els artificis emprats pel PP, tot i que va negar que estigués sorpresa.
Molt semblants van ser les crítiques de la líder del BNG, Ana Pontón, que es va preguntar per què tant a Feijóo com a l’actual president de la Xunta, Alfonso Rueda, els molesta que el gallec pugui ser plenament oficial. “És vergonyós, trist i lamentable veure’ls tots dos treballant contra la llengua gallega”, va lamentar.
